kikinga
kikinga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kinga
- ca ekikinga sin. compl.
- ca kikinga sin. compl.
- de Kinga
- de Ekikinga sin. compl.
- de Kikinga sin. compl.
- en Kinga
- en Ekkinga sin. compl.
- en Kikinga sin. compl.
- es kinga
- es ekkinga sin. compl.
- es kikinga sin. compl.
- eu kinga
- eu ekkinga sin. compl.
- eu kikinga sin. compl.
- fr kinga
- fr ekikinga sin. compl.
- fr kikinga sin. compl.
- gl kinga
- gl ekkinga sin. compl.
- gl kikinga sin. compl.
- it kinga
- it ekkinga sin. compl.
- it kikinga sin. compl.
- nl Kinga
- nl Ekikinga sin. compl.
- nl Kikinga sin. compl.
- pt kinga
- pt ekkinga sin. compl.
- pt kikinga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic kinga se situa al nord del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa), al sud-oest de Tanzània. Els kingues representen aproximadament l'11% de la població indígena de la regió d'Iringa i són el grup majoritari al districte de Makete.
Entre els grups veïns dels kingues trobem els wanjis, al nord; els kisis i els pangwes, al sud; els benes, a l'est; i els nyakyuses, a l'oest.
El kinga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikinga. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakinga, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Entre els grups veïns dels kingues trobem els wanjis, al nord; els kisis i els pangwes, al sud; els benes, a l'est; i els nyakyuses, a l'oest.
El kinga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikinga. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakinga, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kikisi
kikisi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kisi
- ca kikisi sin. compl.
- de Kisi
- de Kikisi sin. compl.
- en Kisi
- en Kikisi sin. compl.
- es kisi
- es kikisi sin. compl.
- eu kisi
- eu kikisi sin. compl.
- fr kisi
- fr kikisi sin. compl.
- gl kisi
- gl kikisi sin. compl.
- it kisi
- it kikisi sin. compl.
- nl Kisi
- nl Kikisi sin. compl.
- pt kisi
- pt kikisi sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic kisi se situa al sud de Tanzània, al nord del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre el grups veïns dels kisis trobem els kingues, al nord; els nyakyuses, a l'oest, i els benes, a l'est.
No s'ha de confondre el kisi, parlat a Tanzània, amb l'ekegusii, que també es denomina kisii i que es parla a Kenya.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kisi rep altres denominacions, entre les quals kikisi. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakisi, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
No s'ha de confondre el kisi, parlat a Tanzània, amb l'ekegusii, que també es denomina kisii i que es parla a Kenya.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kisi rep altres denominacions, entre les quals kikisi. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakisi, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kikonongo
kikonongo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca konongo
- ca kikonongo sin. compl.
- de Konongo
- de Kikonongo sin. compl.
- en Konongo
- en Kikonongo sin. compl.
- es konongo
- es kikonongo sin. compl.
- eu konongo
- eu kikonongo sin. compl.
- fr konongo
- fr kikonongo sin. compl.
- gl konongo
- gl kikonongo sin. compl.
- it konongo
- it kikonongo sin. compl.
- nl Konongo
- nl Kikonongo sin. compl.
- pt konongo
- pt kikonongo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic konongo se situa a l'oest de Tanzània. Entre els grups veïns dels konongo trobem els nyamwezis (dels quals han rebut una forta influència cultural i lingüística), els kimbus, els rungwes, els pimbwes i els bendes.
Alguns autors consideren que el konongo podria ser un dialecte del nyamwezi.
El konongo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikonongo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kikonongo, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakonongo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Alguns autors consideren que el konongo podria ser un dialecte del nyamwezi.
El konongo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikonongo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kikonongo, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakonongo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kiksht
kiksht
Chinook > Alt chinook, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca wasco-wishram
- ca chinook de colúmbia sin. compl.
- ca kiksht sin. compl.
- cy Wasco-Wishram
- cy Columbia chinook sin. compl.
- cy Kiksht sin. compl.
- de Wasco-Wishram
- de Columbia Chinook sin. compl.
- de Kiksht sin. compl.
- en Wasco-Wishram
- en Columbia Chinook sin. compl.
- en Kiksht sin. compl.
- en Upper Chinook sin. compl.
- es huasco-huicherán
- es chinuko de columbia sin. compl.
- es kiksht sin. compl.
- eu wasco-wishramera
- eu columbiako chinookera sin. compl.
- eu kiksht sin. compl.
- eu wasco-wishram sin. compl.
- fr wasco-wishram
- fr chinook de columbia sin. compl.
- fr kiksht sin. compl.
- gl wasco-wishram
- gl chinook de columbia sin. compl.
- gl kiksht sin. compl.
- gn wasko-wishram
- gn chinook kolúmbia-gua sin. compl.
- gn kiksht sin. compl.
- it wasco-wishram
- it chinook della columbia sin. compl.
- it kiksht sin. compl.
- pt wasco-wishram
- pt chinook do columbia sin. compl.
- pt kiksht sin. compl.
Chinook > Alt chinook, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
El wasco-wishram és l'única llengua o variant dialectal de la família chinook que encara es parla. Es compon de dos subdialectes, el wasco i el wishram, parlats per grups diferents, que es distingeixen únicament per un fonema i per uns quants mots. El wasco és parlat per sis persones grans a la reserva de Warm Springs (Oregon) i el wishram, per un parell de persones, també d'edat avançada, a la reserva de Yakima (Washington), segons dades de l'any 1998 (segons el cens del 1990 hi havia 69 parlants).
Les llengües chinook (de ts'inuk, la denominació que els donaven els chehalis) es parlaven al llarg del curs del riu Colúmbia. El wasco-wishram (de wusxam, una denominació sahapti), el dialecte més oriental, s'estenia uns quants kilòmetres per sobre del que avui és la ciutat de The Dalles (Oregon).
La classificació interna de la família chinook varia segons les fonts. Tradicionalment es considerava formada per dues llengües o branques lingüístiques, el baix chinook (Lower Chinookan) i l'alt chinook (Upper Chinookan). El kathlamet es classificava com un dialecte de l'alt chinook, però actualment es considera una llengua o branca més, ja que no hi havia intercomprensió amb les altres variants de l'alt chinook. El kathlamet és una llengua intermèdia entre l'alt i el baix chinook, ja sigui a nivell lingüístic com a nivell geogràfic. El clatsop i el shoalwater eren variants del baix chinook (també anomenat chinook de la costa). Pel que fa al wasco-wishram, també anomenat kiksht i chinook de Colúmbia, se sol considerar una llengua o variant dialectal de l'alt chinook, al costat del multnomah, el clackamas, el cascades, el white salmon i el hood river, tots extingits.
Els darrers anys s'estan duent a terme diverses accions per mirar de revitalitzar la llengua wasco-wishram, que es troba en un estat avançat de substitució lingüística.
Un pidgin de base chinook, el chinook jargon, es va emprar durant el segle XIX a la costa nord-oest de l'Amèrica del Nord en contactes entre parlants de llengües ameríndies, d'una banda, i parlants d'anglès i de francès, de l'altra. El lèxic d'aquest pidgin tenia aportacions de totes les llengües en contacte, però provenia fonamentalment del chinook i, més concretament, de l'alt chinook.
Les llengües chinook (de ts'inuk, la denominació que els donaven els chehalis) es parlaven al llarg del curs del riu Colúmbia. El wasco-wishram (de wusxam, una denominació sahapti), el dialecte més oriental, s'estenia uns quants kilòmetres per sobre del que avui és la ciutat de The Dalles (Oregon).
La classificació interna de la família chinook varia segons les fonts. Tradicionalment es considerava formada per dues llengües o branques lingüístiques, el baix chinook (Lower Chinookan) i l'alt chinook (Upper Chinookan). El kathlamet es classificava com un dialecte de l'alt chinook, però actualment es considera una llengua o branca més, ja que no hi havia intercomprensió amb les altres variants de l'alt chinook. El kathlamet és una llengua intermèdia entre l'alt i el baix chinook, ja sigui a nivell lingüístic com a nivell geogràfic. El clatsop i el shoalwater eren variants del baix chinook (també anomenat chinook de la costa). Pel que fa al wasco-wishram, també anomenat kiksht i chinook de Colúmbia, se sol considerar una llengua o variant dialectal de l'alt chinook, al costat del multnomah, el clackamas, el cascades, el white salmon i el hood river, tots extingits.
Els darrers anys s'estan duent a terme diverses accions per mirar de revitalitzar la llengua wasco-wishram, que es troba en un estat avançat de substitució lingüística.
Un pidgin de base chinook, el chinook jargon, es va emprar durant el segle XIX a la costa nord-oest de l'Amèrica del Nord en contactes entre parlants de llengües ameríndies, d'una banda, i parlants d'anglès i de francès, de l'altra. El lèxic d'aquest pidgin tenia aportacions de totes les llengües en contacte, però provenia fonamentalment del chinook i, més concretament, de l'alt chinook.
kikuria
kikuria
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
- ca kuria
- ca igikuria sin. compl.
- ca kikuria sin. compl.
- ca kurya sin. compl.
- ca tende sin. compl.
- ar كوريا
- cy Kuria
- cy Igikuria sin. compl.
- cy Kikuria sin. compl.
- cy Kurya sin. compl.
- cy Tende sin. compl.
- de Kuria
- de Igikuria sin. compl.
- de Ikikuria sin. compl.
- de Kikuria sin. compl.
- de Kurya sin. compl.
- de Tende sin. compl.
- en Kuria
- en Igikuria sin. compl.
- en Ikikuria sin. compl.
- en Kikuria sin. compl.
- en Kurya sin. compl.
- en Kurye sin. compl.
- en Tende sin. compl.
- es kuria
- es igikuria sin. compl.
- es kikuria sin. compl.
- es kurya sin. compl.
- es tende sin. compl.
- eu kuriera
- eu igikuria sin. compl.
- eu kikuria sin. compl.
- eu kuria sin. compl.
- eu kuriera sin. compl.
- eu kurya sin. compl.
- eu tende sin. compl.
- fr kuria
- fr igikuria sin. compl.
- fr kikuria sin. compl.
- fr kurya sin. compl.
- fr tende sin. compl.
- gl kuria
- gl igikuria sin. compl.
- gl kikuria sin. compl.
- gl kurya sin. compl.
- gl tende sin. compl.
- gn kuria
- gn igikuria sin. compl.
- gn kikuria sin. compl.
- gn kurya sin. compl.
- gn tende sin. compl.
- it kuria
- it igikuria sin. compl.
- it kikuria sin. compl.
- it kurya sin. compl.
- it tende sin. compl.
- pt kuria
- pt igikuria sin. compl.
- pt kikuria sin. compl.
- pt kurya sin. compl.
- pt tende sin. compl.
- tmh Takuryat
- tmh Igikurya sin. compl.
- tmh kikurya sin. compl.
- tmh kurya sin. compl.
- tmh tende sin. compl.
- zh 库里亚语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic kuria se situa al nord-oest de Tanzània i al sud-oest de Kenya i es pot dividir en quinze subgrups o clans: els abanyabaasis, els abaireeges, els abakiires, els abaguumbes (que viuen a Kenya i a Tanzània), els abatiimbaarus, els abaanchaaris, els abameres, els abakenyes, els abanyamoongos, els abasweetes, els abaseembetes, els abakerobes, els abahunyagues, els abatobooris i els ababwaasis (que es troben a Tanzània). Les varietats parlades per aquests grups són mútuament intel·ligibles. La majoria dels parlants del kuria tenen el suahili com a segona llengua. El suahili ha esdevingut la llengua dominant del territori kuria.
La llengua kuria s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Entre els grups etnolingüístics veïns dels kuries trobem els luos i els massais, que parlen llengües no bantús. El kuria és lingüísticament proper al ngurimi, al suba, a l'ikizu, al shasi, al zanaki i al nata.
La llengua kuria s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Entre els grups etnolingüístics veïns dels kuries trobem els luos i els massais, que parlen llengües no bantús. El kuria és lingüísticament proper al ngurimi, al suba, a l'ikizu, al shasi, al zanaki i al nata.
kikutu
kikutu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kutu
- ca khutu sin. compl.
- ca kikutu sin. compl.
- de Kutu
- de Khutu sin. compl.
- de Kikutu sin. compl.
- en Kutu
- en Khutu sin. compl.
- en Kikutu sin. compl.
- es kutu
- es khutu sin. compl.
- es kikutu sin. compl.
- eu kutu
- eu khutu sin. compl.
- eu kikutu sin. compl.
- fr nkutu
- fr khutu sin. compl.
- fr kikutu sin. compl.
- fr kutu sin. compl.
- gl kutu
- gl khutu sin. compl.
- gl kikutu sin. compl.
- it kutu
- it khutu sin. compl.
- it kikutu sin. compl.
- nl Kutu
- nl Khutu sin. compl.
- nl Kikutu sin. compl.
- nl Nkutu sin. compl.
- pt kutu
- pt khutu sin. compl.
- pt kikutu sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic kutu se situa a l'est de Tanzània. Entre els grups veïns dels kutus trobem els lugurus, al nord; els zaramos, a l'est; els kamis i els rufijis, al sud-est, i els sagales i els vidundes, a l'oest.
Els parlants de kutu generalment són bilingües kutu-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que l'ús del kutu queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques culturals.
El kutu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikutu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakutu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els parlants de kutu generalment són bilingües kutu-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que l'ús del kutu queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques culturals.
El kutu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikutu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakutu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kikwaya
kikwaya
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kwaya
- ca kikwaya sin. compl.
- ca kuaya sin. compl.
- ar كوايا
- cy Kwaya
- cy Kikwaya sin. compl.
- cy Kuaya sin. compl.
- de Kwaya
- de Kikwaya sin. compl.
- de Kuaya sin. compl.
- en Kwaya
- en Kikwaya sin. compl.
- es kuaya
- es kikwaya sin. compl.
- es kwaya sin. compl.
- eu kwayera
- eu kikwaya sin. compl.
- eu kuaya sin. compl.
- eu kwaya sin. compl.
- eu kwayera sin. compl.
- fr kwaya
- fr kikwaya sin. compl.
- fr kuaya sin. compl.
- gl kwaya
- gl kikwaya sin. compl.
- gl kuaya sin. compl.
- gn kwaya
- gn kikwaya sin. compl.
- gn kuaya sin. compl.
- it kwaya
- it kikwaya sin. compl.
- it kuaya sin. compl.
- pt kwaya
- pt kikwaya sin. compl.
- pt kuaya sin. compl.
- tmh Takwayat
- tmh Kikwaya sin. compl.
- tmh kuaya sin. compl.
- zh 科瓦亚语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El kwaya és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes i es parlen des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Aquest grup de llengües es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Els parlants del kwaya són generalment bilingües: el kwaya s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili (que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània) o una altra llengua parlada a la regió.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Els parlants del kwaya són generalment bilingües: el kwaya s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili (que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània) o una altra llengua parlada a la regió.
kikwere
kikwere
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kwere
- ca kakwere sin. compl.
- ca kikwere sin. compl.
- ca kinghwele sin. compl.
- ca kwele sin. compl.
- ca ng'were sin. compl.
- ca ngh'wele sin. compl.
- ca ngwele sin. compl.
- ca nhwele sin. compl.
- ca tsinghwele sin. compl.
- de Kwere
- de Kakwere sin. compl.
- de Kikwere sin. compl.
- de Kinghwele sin. compl.
- de Kwele sin. compl.
- en Kwere
- en Kakwere sin. compl.
- en kikwere sin. compl.
- en Kinghwele sin. compl.
- en Kwele sin. compl.
- en Ng'wele sin. compl.
- en Ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- es kwere
- es kakwere sin. compl.
- es kikwere sin. compl.
- es kinghwele sin. compl.
- es kwele sin. compl.
- es ng'wele sin. compl.
- es ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- eu kwere
- eu kakwere sin. compl.
- eu kikwere sin. compl.
- eu kinghwele sin. compl.
- eu kwele sin. compl.
- eu ng'wele sin. compl.
- eu ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- fr ikwere
- fr kakwere sin. compl.
- fr kikwere sin. compl.
- fr kwele sin. compl.
- fr kwere sin. compl.
- gl kwere
- gl kakwere sin. compl.
- gl kikwere sin. compl.
- gl kinghwele sin. compl.
- gl kwele sin. compl.
- gl ng'wele sin. compl.
- gl ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- it kwere
- it kakwere sin. compl.
- it kikwere sin. compl.
- it kinghwele sin. compl.
- it kwele sin. compl.
- it ng'wele sin. compl.
- it ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- nl Kwere
- nl Ikwere sin. compl.
- nl Kakwere sin. compl.
- nl Kikwere sin. compl.
- nl Kwele sin. compl.
- pt kwere
- pt kakwere sin. compl.
- pt kikwere sin. compl.
- pt kinghwele sin. compl.
- pt kwele sin. compl.
- pt ng'wele sin. compl.
- pt ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic kwere se situa a l'est de Tanzània. La majoria dels kweres viuen a la regió de Pwani (a les zones tradicionals al districte de Bagamoyo i al districte veí de Kisarawe). També hi ha petits grups kweres a la regió de Morogoro i Dar Es Salaam. Entre els grups veïns trobem els zigües i els does, al nord; els lugurus i els zaramos, al sud, i els ngulus, a l'oest.
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kila
kila
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca somyev
- ca kila sin. compl.
- de Somyev
- de Kila sin. compl.
- de Somyewe sin. compl.
- en Somyev
- en Kila sin. compl.
- es somyev
- es kila sin. compl.
- eu somyev
- eu kila sin. compl.
- fr somyev
- fr kila sin. compl.
- fr somyewe sin. compl.
- gl somyev
- gl kila sin. compl.
- it somyev
- it kila sin. compl.
- nl Somyev
- nl Kila sin. compl.
- nl Somyewe sin. compl.
- pt somyev
- pt kila sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
La llengua somyev es parla a dos pobles, Hore Taram Torbi, al Camerun, i Kila Yang, a Nigèria. Algunes fonts s'hi refereixen com a kila, terme fulfulde per a 'ferrer', ja que havia estat la llengua d'una casta de ferrers.
La major part dels parlants es troba a la banda nigeriana, a la localitat de Kila Yang. Cap al final de 1990 hi havia uns 15 parlants de somyev, el més jove dels quals s'acostava als cinquanta anys. Alguns joves tenien competència passiva en la llengua de la comunitat, que era relativament present en la vida diària.
Actualment la llengua principal dels somyewes (nom del grup humà) de Nigèria és el maberem, una variant del mambila, que ha esdevingut la primera llengua de les generacions joves. A la banda camerunesa han adoptat una altra variant del mambila, el torbi. També usen el fulfulde com a llengua franca general de la regió.
El somyev s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
La major part dels parlants es troba a la banda nigeriana, a la localitat de Kila Yang. Cap al final de 1990 hi havia uns 15 parlants de somyev, el més jove dels quals s'acostava als cinquanta anys. Alguns joves tenien competència passiva en la llengua de la comunitat, que era relativament present en la vida diària.
Actualment la llengua principal dels somyewes (nom del grup humà) de Nigèria és el maberem, una variant del mambila, que ha esdevingut la primera llengua de les generacions joves. A la banda camerunesa han adoptat una altra variant del mambila, el torbi. També usen el fulfulde com a llengua franca general de la regió.
El somyev s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
kilaangi
kilaangi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca rangi
- ca irangi sin. compl.
- ca kilaangi sin. compl.
- ca kilangi sin. compl.
- ca kirangi sin. compl.
- ca langi sin. compl.
- cod kilangi
- ar رانغي
- cy Rangi
- cy Irangi sin. compl.
- cy Kilaangi sin. compl.
- cy Kilangi sin. compl.
- cy Kirangi sin. compl.
- cy Langi sin. compl.
- de Langi
- de Irangi sin. compl.
- de Kilaangi sin. compl.
- de Kilangi sin. compl.
- de Kirangi sin. compl.
- de Rangi sin. compl.
- en Langi
- en Irangi sin. compl.
- en Kilaangi sin. compl.
- en Kilangi sin. compl.
- en Kirangi sin. compl.
- en Rangi sin. compl.
- es languí
- es irangi sin. compl.
- es kilaangi sin. compl.
- es kilangi sin. compl.
- es kirangi sin. compl.
- es langi sin. compl.
- es rangi sin. compl.
- eu rangiera
- eu irangi sin. compl.
- eu kilaangi sin. compl.
- eu kilangi sin. compl.
- eu kirangi sin. compl.
- eu langi sin. compl.
- eu langiera sin. compl.
- eu rangi sin. compl.
- fr rangi
- fr irangi sin. compl.
- fr kilaangi sin. compl.
- fr kilangi sin. compl.
- fr kirangi sin. compl.
- fr langi sin. compl.
- gl rangi
- gl irangi sin. compl.
- gl kilaangi sin. compl.
- gl kilangi sin. compl.
- gl kirangi sin. compl.
- gl langi sin. compl.
- gn rangi
- gn irangi sin. compl.
- gn kilaangi sin. compl.
- gn kilangi sin. compl.
- gn kirangi sin. compl.
- gn langi sin. compl.
- it rangi
- it irangi sin. compl.
- it kilaangi sin. compl.
- it kilangi sin. compl.
- it kirangi sin. compl.
- it langi sin. compl.
- pt rangi
- pt irangi sin. compl.
- pt kilaangi sin. compl.
- pt kilangi sin. compl.
- pt kirangi sin. compl.
- pt langi sin. compl.
- tmh Tarangit
- tmh Irangi sin. compl.
- tmh kilaangi sin. compl.
- tmh kilangi sin. compl.
- tmh kirangi sin. compl.
- tmh langi sin. compl.
- zh 朗吉语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El rangi es parla al centre-nord de Tanzània, principalment al districte de Kondoa (a la regió de Dodoma), on és una de les llengües dominants. El territori lingüístic del rangi se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el rangi i el mbugwe), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (alagwa, iraqw, burunge) i la khoisan (sandawe). Es produeixen força matrimonis mixtos entre els grups rangi i burunge, fet que sovint provoca una assimilació per part dels burunges de la cultura i de la llengua rangi.
Els parlants del rangi són generalment bilingües: el rangi s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió.
El rangi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El rangi és lingüísticament proper al mbugwe, amb el qual hi pot haver intercomprensió. Podem distingir diverses varietats dialectals del rangi, com ara el kondoa i l'haubi.
Els parlants del rangi són generalment bilingües: el rangi s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió.
El rangi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El rangi és lingüísticament proper al mbugwe, amb el qual hi pot haver intercomprensió. Podem distingir diverses varietats dialectals del rangi, com ara el kondoa i l'haubi.
