kilangi
kilangi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca rangi
- ca irangi sin. compl.
- ca kilaangi sin. compl.
- ca kilangi sin. compl.
- ca kirangi sin. compl.
- ca langi sin. compl.
- cod kilangi
- ar رانغي
- cy Rangi
- cy Irangi sin. compl.
- cy Kilaangi sin. compl.
- cy Kilangi sin. compl.
- cy Kirangi sin. compl.
- cy Langi sin. compl.
- de Langi
- de Irangi sin. compl.
- de Kilaangi sin. compl.
- de Kilangi sin. compl.
- de Kirangi sin. compl.
- de Rangi sin. compl.
- en Langi
- en Irangi sin. compl.
- en Kilaangi sin. compl.
- en Kilangi sin. compl.
- en Kirangi sin. compl.
- en Rangi sin. compl.
- es languí
- es irangi sin. compl.
- es kilaangi sin. compl.
- es kilangi sin. compl.
- es kirangi sin. compl.
- es langi sin. compl.
- es rangi sin. compl.
- eu rangiera
- eu irangi sin. compl.
- eu kilaangi sin. compl.
- eu kilangi sin. compl.
- eu kirangi sin. compl.
- eu langi sin. compl.
- eu langiera sin. compl.
- eu rangi sin. compl.
- fr rangi
- fr irangi sin. compl.
- fr kilaangi sin. compl.
- fr kilangi sin. compl.
- fr kirangi sin. compl.
- fr langi sin. compl.
- gl rangi
- gl irangi sin. compl.
- gl kilaangi sin. compl.
- gl kilangi sin. compl.
- gl kirangi sin. compl.
- gl langi sin. compl.
- gn rangi
- gn irangi sin. compl.
- gn kilaangi sin. compl.
- gn kilangi sin. compl.
- gn kirangi sin. compl.
- gn langi sin. compl.
- it rangi
- it irangi sin. compl.
- it kilaangi sin. compl.
- it kilangi sin. compl.
- it kirangi sin. compl.
- it langi sin. compl.
- pt rangi
- pt irangi sin. compl.
- pt kilaangi sin. compl.
- pt kilangi sin. compl.
- pt kirangi sin. compl.
- pt langi sin. compl.
- tmh Tarangit
- tmh Irangi sin. compl.
- tmh kilaangi sin. compl.
- tmh kilangi sin. compl.
- tmh kirangi sin. compl.
- tmh langi sin. compl.
- zh 朗吉语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El rangi es parla al centre-nord de Tanzània, principalment al districte de Kondoa (a la regió de Dodoma), on és una de les llengües dominants. El territori lingüístic del rangi se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el rangi i el mbugwe), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (alagwa, iraqw, burunge) i la khoisan (sandawe). Es produeixen força matrimonis mixtos entre els grups rangi i burunge, fet que sovint provoca una assimilació per part dels burunges de la cultura i de la llengua rangi.
Els parlants del rangi són generalment bilingües: el rangi s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió.
El rangi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El rangi és lingüísticament proper al mbugwe, amb el qual hi pot haver intercomprensió. Podem distingir diverses varietats dialectals del rangi, com ara el kondoa i l'haubi.
Els parlants del rangi són generalment bilingües: el rangi s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió.
El rangi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El rangi és lingüísticament proper al mbugwe, amb el qual hi pot haver intercomprensió. Podem distingir diverses varietats dialectals del rangi, com ara el kondoa i l'haubi.
kiliwa
kiliwa
Yuma > Pai, Amèrica > Mèxic
- ca kiliwa
- ca kiliwi sin. compl.
- ca quiligua sin. compl.
- de Kiliwa
- de Kiliwi sin. compl.
- de Quiligua sin. compl.
- de Quilihua sin. compl.
- en Kiliwa
- en Kilwi sin. compl.
- en Quiligua sin. compl.
- es kiliwa
- es kilwi sin. compl.
- es quiligua sin. compl.
- eu kiliwa
- eu kilwi sin. compl.
- eu quiligua sin. compl.
- fr kiliwa
- fr kiliwi sin. compl.
- fr ko'lew sin. compl.
- fr quiligua sin. compl.
- gl kiliwa
- gl kilwi sin. compl.
- gl quiligua sin. compl.
- it kiliwa
- it kilwi sin. compl.
- it quiligua sin. compl.
- nl Kiliwa
- nl Kiliwi sin. compl.
- nl Ko'lew sin. compl.
- nl Quiligua sin. compl.
- pt kiliwa
- pt kilwi sin. compl.
- pt quiligua sin. compl.
Yuma > Pai, Amèrica > Mèxic
Definition
La família yuma s'estén al llarg del riu Colorado a l'extrem sud de Califòrnia i el nord de Baixa Califòrnia, i per l'oest d'Arizona i nord de Sonora.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
Algunes varietats lingüístiques de la branca pai són parcialment intercomprensibles. Les diferències s'han potenciat en el nivell lèxic arran del contacte amb els europeus, ja que els mots manllevats a la llengua dominant seran anglesos o espanyols segons que es parlin a Mèxic (paipai, kiliwa) o als Estats Units (yuma de terres altes).
Els kiliwes eren veïns del grup cochimí, de llengua extingida.
Tradicionalment, la comunitat kiliwa ha viscut força isolada, tant des del punt de vista geogràfic com social. Ja en el segle XX, ha estat una comunitat molt oblidada pel govern mexicà. Part de la comunitat ha emigrat a les ciutats, mentre que la resta han romàs a Arroyo Leon sense contactes exteriors.
A la fi del segle XX restaven només una vintena de kiliwes a Arroyo Leon. La majoria eren monolingües, només alguns sabien espanyol.
Tots els parlants de kiliwa són adults grans, de manera que la llengua viu un procés d'extinció molt avançat.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
Algunes varietats lingüístiques de la branca pai són parcialment intercomprensibles. Les diferències s'han potenciat en el nivell lèxic arran del contacte amb els europeus, ja que els mots manllevats a la llengua dominant seran anglesos o espanyols segons que es parlin a Mèxic (paipai, kiliwa) o als Estats Units (yuma de terres altes).
Els kiliwes eren veïns del grup cochimí, de llengua extingida.
Tradicionalment, la comunitat kiliwa ha viscut força isolada, tant des del punt de vista geogràfic com social. Ja en el segle XX, ha estat una comunitat molt oblidada pel govern mexicà. Part de la comunitat ha emigrat a les ciutats, mentre que la resta han romàs a Arroyo Leon sense contactes exteriors.
A la fi del segle XX restaven només una vintena de kiliwes a Arroyo Leon. La majoria eren monolingües, només alguns sabien espanyol.
Tots els parlants de kiliwa són adults grans, de manera que la llengua viu un procés d'extinció molt avançat.
kiliwi
kiliwi
Yuma > Pai, Amèrica > Mèxic
- ca kiliwa
- ca kiliwi sin. compl.
- ca quiligua sin. compl.
- de Kiliwa
- de Kiliwi sin. compl.
- de Quiligua sin. compl.
- de Quilihua sin. compl.
- en Kiliwa
- en Kilwi sin. compl.
- en Quiligua sin. compl.
- es kiliwa
- es kilwi sin. compl.
- es quiligua sin. compl.
- eu kiliwa
- eu kilwi sin. compl.
- eu quiligua sin. compl.
- fr kiliwa
- fr kiliwi sin. compl.
- fr ko'lew sin. compl.
- fr quiligua sin. compl.
- gl kiliwa
- gl kilwi sin. compl.
- gl quiligua sin. compl.
- it kiliwa
- it kilwi sin. compl.
- it quiligua sin. compl.
- nl Kiliwa
- nl Kiliwi sin. compl.
- nl Ko'lew sin. compl.
- nl Quiligua sin. compl.
- pt kiliwa
- pt kilwi sin. compl.
- pt quiligua sin. compl.
Yuma > Pai, Amèrica > Mèxic
Definition
La família yuma s'estén al llarg del riu Colorado a l'extrem sud de Califòrnia i el nord de Baixa Califòrnia, i per l'oest d'Arizona i nord de Sonora.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
Algunes varietats lingüístiques de la branca pai són parcialment intercomprensibles. Les diferències s'han potenciat en el nivell lèxic arran del contacte amb els europeus, ja que els mots manllevats a la llengua dominant seran anglesos o espanyols segons que es parlin a Mèxic (paipai, kiliwa) o als Estats Units (yuma de terres altes).
Els kiliwes eren veïns del grup cochimí, de llengua extingida.
Tradicionalment, la comunitat kiliwa ha viscut força isolada, tant des del punt de vista geogràfic com social. Ja en el segle XX, ha estat una comunitat molt oblidada pel govern mexicà. Part de la comunitat ha emigrat a les ciutats, mentre que la resta han romàs a Arroyo Leon sense contactes exteriors.
A la fi del segle XX restaven només una vintena de kiliwes a Arroyo Leon. La majoria eren monolingües, només alguns sabien espanyol.
Tots els parlants de kiliwa són adults grans, de manera que la llengua viu un procés d'extinció molt avançat.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
Algunes varietats lingüístiques de la branca pai són parcialment intercomprensibles. Les diferències s'han potenciat en el nivell lèxic arran del contacte amb els europeus, ja que els mots manllevats a la llengua dominant seran anglesos o espanyols segons que es parlin a Mèxic (paipai, kiliwa) o als Estats Units (yuma de terres altes).
Els kiliwes eren veïns del grup cochimí, de llengua extingida.
Tradicionalment, la comunitat kiliwa ha viscut força isolada, tant des del punt de vista geogràfic com social. Ja en el segle XX, ha estat una comunitat molt oblidada pel govern mexicà. Part de la comunitat ha emigrat a les ciutats, mentre que la resta han romàs a Arroyo Leon sense contactes exteriors.
A la fi del segle XX restaven només una vintena de kiliwes a Arroyo Leon. La majoria eren monolingües, només alguns sabien espanyol.
Tots els parlants de kiliwa són adults grans, de manera que la llengua viu un procés d'extinció molt avançat.
kiluguru
kiluguru
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca luguru
- ca guru sin. compl.
- ca ikiruguru sin. compl.
- ca kiluguru sin. compl.
- ca kiruguru sin. compl.
- ca lughuru sin. compl.
- ca lugulu sin. compl.
- ca ruguru sin. compl.
- de Luguru
- de Guru sin. compl.
- de Ikiruguru sin. compl.
- de Kiliguru sin. compl.
- de Lugulu sin. compl.
- en Luguru
- en Guru sin. compl.
- en Ikiruguru sin. compl.
- en Kiluguru sin. compl.
- en Lughuru sin. compl.
- en Luguru sin. compl.
- en Ruguru sin. compl.
- es luguru
- es guru sin. compl.
- es ikiruguru sin. compl.
- es kiluguru sin. compl.
- es lughuru sin. compl.
- es luguru sin. compl.
- es ruguru sin. compl.
- eu luguru
- eu guru sin. compl.
- eu ikiruguru sin. compl.
- eu kiluguru sin. compl.
- eu lughuru sin. compl.
- eu luguru sin. compl.
- eu ruguru sin. compl.
- fr luguru
- fr guru sin. compl.
- fr ikiruguru sin. compl.
- fr kiliguru sin. compl.
- fr lugulu sin. compl.
- gl luguru
- gl guru sin. compl.
- gl ikiruguru sin. compl.
- gl kiluguru sin. compl.
- gl lughuru sin. compl.
- gl luguru sin. compl.
- gl ruguru sin. compl.
- it luguru
- it guru sin. compl.
- it ikiruguru sin. compl.
- it kiluguru sin. compl.
- it lughuru sin. compl.
- it luguru sin. compl.
- it ruguru sin. compl.
- nl Luguru
- nl Guru sin. compl.
- nl Ikiruguru sin. compl.
- nl Kiliguru sin. compl.
- nl Lugulu sin. compl.
- pt luguru
- pt guru sin. compl.
- pt ikiruguru sin. compl.
- pt kiluguru sin. compl.
- pt lughuru sin. compl.
- pt luguru sin. compl.
- pt ruguru sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic luguru ('gent de la muntanya') se situa tradicionalment a les muntanyes Uluguru, a l'est de Tanzània, i és un dels grups més nombrosos d'aquest país. Entre els grups veïns dels lugurus trobem els ngulus, al nord; els kutus, al sud; els zaramos, a l'est; i els sagales, a l'oest.
El luguru s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiluguru. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (waluguru, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El luguru s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiluguru. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (waluguru, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kimaasai
kimaasai
Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
- ca massai
- ca kimaasai sin. compl.
- ca lumbwa sin. compl.
- ca maa sin. compl.
- cod kimaasa
- cod lumbwa
- cod maa
- cod maasai
- cod masai
- ar ماساي
- cy Masai
- cy Kimaasai sin. compl.
- cy Lumbwa sin. compl.
- cy Maa sin. compl.
- cy Maasai sin. compl.
- de Massai
- de Kimaasai sin. compl.
- de Lumbwa sin. compl.
- de Maa sin. compl.
- de Maasai sin. compl.
- de Masai sin. compl.
- de Massaai sin. compl.
- en Masai
- en Kimaasai sin. compl.
- en Lumbwa sin. compl.
- en Maa sin. compl.
- en Maasai sin. compl.
- es masái
- es kimaasai sin. compl.
- es lumbwa sin. compl.
- es maa sin. compl.
- es maasai sin. compl.
- eu masaiera
- eu kimaasai sin. compl.
- eu lumbwa sin. compl.
- eu maa sin. compl.
- eu maasai sin. compl.
- eu masai sin. compl.
- fr massaï
- fr kimaasai sin. compl.
- fr lumbwa sin. compl.
- fr maa sin. compl.
- fr maasaï sin. compl.
- fr masai sin. compl.
- gl masai
- gl kimaasai sin. compl.
- gl lumbwa sin. compl.
- gl maa sin. compl.
- gl maasai sin. compl.
- gn masái
- gn kimaasai sin. compl.
- gn lumbwa sin. compl.
- gn maa sin. compl.
- gn maasai sin. compl.
- gn masai sin. compl.
- it masai
- it kimaasai sin. compl.
- it lumbwa sin. compl.
- it maa sin. compl.
- it maasai sin. compl.
- it massai sin. compl.
- pt massai
- pt kimaasai sin. compl.
- pt lumbwa sin. compl.
- pt maa sin. compl.
- pt maasai sin. compl.
- pt masai sin. compl.
- tmh Tamassayt
- tmh kimaasai sin. compl.
- tmh lumbwa sin. compl.
- tmh maa sin. compl.
- tmh Maasai sin. compl.
- tmh masai sin. compl.
- zh 马赛语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic massai constitueix aproximadament l'1,3% de la població total de Tanzània i l'1,5% de Kenya. El terme massai significa 'aquell que parla la llengua maa'. Els massais són un poble tradicionalment ramader que es va expandir cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics per tal de cercar noves terres per a la pastura. Aquesta expansió va tenir un fort impacte sociolingüístic en algunes comunitats, que van adoptar la llengua o la forma de vida massai. Entre les llengües de Tanzània que es van veure afectades trobem l'akie, el temi (o sonjo) i l'aasax.
La llengua massai està formada per diverses varietats dialectals: arusa, baraguyu, damat, iloodokilani, kaputiei, keekonyokie, kisonko, kore, laitokitok, loitai, matapo, moitanik, purko, siria (a Kenya), arusa, baraguyu, kisonko (a Tanzània).
Les llengües de Tanzània amb un nombre més elevat de parlants, a excepció del massai, formen part de la família lingüística bantú: el sukuma, el gogo, l'haya, el nyamwezi, el makondé, el suahili, etc. El massai, en canvi, forma part de la família nilosahariana, que inclou llengües com l'acholi, el luo i el datoga.
A Tanzània, els parlants de massai solen tenir el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població d'aquest país i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
Nairobi és un topònim d'origen massai que significa 'aigua freda'.
La llengua massai està formada per diverses varietats dialectals: arusa, baraguyu, damat, iloodokilani, kaputiei, keekonyokie, kisonko, kore, laitokitok, loitai, matapo, moitanik, purko, siria (a Kenya), arusa, baraguyu, kisonko (a Tanzània).
Les llengües de Tanzània amb un nombre més elevat de parlants, a excepció del massai, formen part de la família lingüística bantú: el sukuma, el gogo, l'haya, el nyamwezi, el makondé, el suahili, etc. El massai, en canvi, forma part de la família nilosahariana, que inclou llengües com l'acholi, el luo i el datoga.
A Tanzània, els parlants de massai solen tenir el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població d'aquest país i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
Nairobi és un topònim d'origen massai que significa 'aigua freda'.
kimakua
kimakua
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca makua
- ca imakua sin. compl.
- ca kimakua sin. compl.
- ca makhua sin. compl.
- ca makhuwa-meetto sin. compl.
- ca makoa sin. compl.
- ca makuwa sin. compl.
- ca mato sin. compl.
- de Makua
- de Emakua sin. compl.
- de Macua sin. compl.
- de Makhuwa sin. compl.
- de Maquoua sin. compl.
- en Makua
- en Imakua sin. compl.
- en Kimakua sin. compl.
- en Makhua sin. compl.
- en Makhuwa-meetto sin. compl.
- en Makoa/Makuwa sin. compl.
- en Mato sin. compl.
- es makua
- es imakua sin. compl.
- es kimakua sin. compl.
- es makhua sin. compl.
- es makhuwa-meetto sin. compl.
- es makoa/Makuwa sin. compl.
- es mato sin. compl.
- eu makua
- eu imakua sin. compl.
- eu kimakua sin. compl.
- eu makhua sin. compl.
- eu makhuwa-meetto sin. compl.
- eu makoa/Makuwa sin. compl.
- eu mato sin. compl.
- fr makhuwa
- fr imakua sin. compl.
- fr makhua sin. compl.
- fr makua sin. compl.
- fr maquoua sin. compl.
- gl makua
- gl imakua sin. compl.
- gl kimakua sin. compl.
- gl makhua sin. compl.
- gl makhuwa-meetto sin. compl.
- gl makoa/Makuwa sin. compl.
- gl mato sin. compl.
- it makua
- it imakua sin. compl.
- it kimakua sin. compl.
- it makhua sin. compl.
- it makhuwa-meetto sin. compl.
- it makoa/Makuwa sin. compl.
- it mato sin. compl.
- nl Makua
- nl Imakua sin. compl.
- nl Makhua sin. compl.
- nl Makhuwa sin. compl.
- nl Maquoua sin. compl.
- pt makua
- pt imakua sin. compl.
- pt kimakua sin. compl.
- pt makhua sin. compl.
- pt makhuwa-meetto sin. compl.
- pt makoa/Makuwa sin. compl.
- pt mato sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definition
El makua es parla al nord de Moçambic, on és la llengua majoritària, i a l'extrem sud de Tanzània. Aquesta llengua és lingüísticament propera al lomwe (parlat a Moçambic) i consta de diversos dialectes, entre els quals els següents: emakhuwa, enahara, esaaka, esankaci, emarevoni, elomwe, emeetto i echirima.
El makua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El makua rep altres denominacions, entre les quals kimakua. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamakua, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El makua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El makua rep altres denominacions, entre les quals kimakua. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamakua, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kimalila
kimalila
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca malila
- ca ishimalilia sin. compl.
- ca kimalila sin. compl.
- ca malilia sin. compl.
- ca shimalilia sin. compl.
- ar ماليلا
- cy Malila
- cy Ishimalilia sin. compl.
- cy Kimalila sin. compl.
- cy Malilia sin. compl.
- cy Shimalilia sin. compl.
- de Malila
- de Ishimalilia sin. compl.
- de Kimalila sin. compl.
- de Malilia sin. compl.
- de Shimalilia sin. compl.
- en Malila
- en Ishimalilia sin. compl.
- en Kimalila sin. compl.
- en Malilia sin. compl.
- en Shimalilia sin. compl.
- es malila
- es ishimalilia sin. compl.
- es kimalila sin. compl.
- es malilia sin. compl.
- es shimalilia sin. compl.
- eu malila
- eu ishimalilia sin. compl.
- eu kimalila sin. compl.
- eu malilia sin. compl.
- eu shimalilia sin. compl.
- fr malila
- fr ishimalilia sin. compl.
- fr kimalila sin. compl.
- fr malilia sin. compl.
- fr shimalilia sin. compl.
- gl malila
- gl ishimalilia sin. compl.
- gl kimalila sin. compl.
- gl malilia sin. compl.
- gl shimalilia sin. compl.
- gn malila
- gn ishimalilia sin. compl.
- gn kimalila sin. compl.
- gn malilia sin. compl.
- gn shimalilia sin. compl.
- it malila
- it ishimalilia sin. compl.
- it kimalila sin. compl.
- it malilia sin. compl.
- it shimalilia sin. compl.
- pt malila
- pt ishimalilia sin. compl.
- pt kimalila sin. compl.
- pt malilia sin. compl.
- pt shimalilia sin. compl.
- tmh Tamalilat
- tmh Ishimalilia sin. compl.
- tmh kimalila sin. compl.
- tmh malilia sin. compl.
- tmh shimalilia sin. compl.
- zh 马里拉语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic malila se situa al sud-oest de Tanzània. El seu territori tradicional es troba a la regió muntanyosa amb el mateix nom (Malila o Umalila), situada al sud-oest de la ciutat de Mbeya. Entre els grups veïns dels maliles trobem els safwes (songwes i porotos) al nord i al nord-est; els nyihes a l'oest; els lambyes i els ndalis, al sud i al sud-est, i els nyakyuses a l'est.
Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estimava que la població malila era de 20.745 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2005 el nombre de parlants de malila arribava a 65.000 persones.
El malila s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Aquesta llengua és lingüísticament propera al ndali, al nyiha i al safwa.
Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estimava que la població malila era de 20.745 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2005 el nombre de parlants de malila arribava a 65.000 persones.
El malila s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Aquesta llengua és lingüísticament propera al ndali, al nyiha i al safwa.
kimambwe
kimambwe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca mambwe
- ca ichimambwe sin. compl.
- ca kimambwe sin. compl.
- ca mambue sin. compl.
- de Mambwe-Lungu
- de Fipa-Mambwe sin. compl.
- de Mambwe sin. compl.
- de Rungu sin. compl.
- en Mambwe
- en Ichimambwe sin. compl.
- en Kimambwe sin. compl.
- en Mambue sin. compl.
- es mambwe
- es ichimambwe sin. compl.
- es kimambwe sin. compl.
- es mambue sin. compl.
- eu mambwe
- eu ichimambwe sin. compl.
- eu kimambwe sin. compl.
- eu mambue sin. compl.
- fr mambwe
- fr ichimambwe sin. compl.
- fr kimambwe sin. compl.
- fr mambue sin. compl.
- fr mambwe-Lungu sin. compl.
- gl mambwe
- gl ichimambwe sin. compl.
- gl kimambwe sin. compl.
- gl mambue sin. compl.
- it mambwe
- it ichimambwe sin. compl.
- it kimambwe sin. compl.
- it mambue sin. compl.
- nl Mambwe
- nl Ichimambwe sin. compl.
- nl Kimambwe sin. compl.
- nl Mambue sin. compl.
- nl Mambwe-Lungu sin. compl.
- pt mambwe
- pt ichimambwe sin. compl.
- pt kimambwe sin. compl.
- pt mambue sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definition
El mambwe es parla al sud-oest de Tanzània i al nord-est de Zàmbia. Entre les llengües veïnes trobem el fipa, al nord; el bemba, al sud; el nyamwanga, a l'est, i el rungu, a l'oest. Alguns autors consideren que el mambwe i el rungu són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mambwe rep altres denominacions, entre les quals kimambwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kimambwe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mambwe rep altres denominacions, entre les quals kimambwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kimambwe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kimanda
kimanda
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca manda
- ca kimanda sin. compl.
- de Manda
- de Kimanda sin. compl.
- en Manda
- en Kimanda sin. compl.
- es manda
- es kimanda sin. compl.
- eu manda
- eu kimanda sin. compl.
- fr manda
- fr kimanda sin. compl.
- gl manda
- gl kimanda sin. compl.
- it manda
- it kimanda sin. compl.
- nl Manda
- nl Kimanda sin. compl.
- pt manda
- pt kimanda sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els mandes són un grup etnolingüístic establert al sud de Tanzània, concretament a la riba nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels mandes trobem els pangwes, al nord; els mpotos i els matengos, al sud; els nyases, al sud-oest, i els ngonis, a l'est.
Els mandes són un dels quatre grups majoritaris del districte de Mbinga (regió de Ruvuma), juntament amb els ngonis, els matengos i els nyases. També són un dels grups més nombrosos al districte de Ludewa (regió d'Iringa), on viuen també els pangwes i els kisis.
El manda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El manda rep altres denominacions, entre les quals kimanda. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamanda, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els mandes són un dels quatre grups majoritaris del districte de Mbinga (regió de Ruvuma), juntament amb els ngonis, els matengos i els nyases. També són un dels grups més nombrosos al districte de Ludewa (regió d'Iringa), on viuen també els pangwes i els kisis.
El manda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El manda rep altres denominacions, entre les quals kimanda. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamanda, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kimatengo
kimatengo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca matengo
- ca chimatengo sin. compl.
- ca kimatengo sin. compl.
- de Matengo
- de Chimatengo sin. compl.
- de Kimatengo sin. compl.
- en Matengo
- en Chimatengo sin. compl.
- en Kimatengo sin. compl.
- es matengo
- es chimatengo sin. compl.
- es kimatengo sin. compl.
- eu matengo
- eu chimatengo sin. compl.
- eu kimatengo sin. compl.
- fr matengo
- fr chimatengo sin. compl.
- fr kimatengo sin. compl.
- gl matengo
- gl chimatengo sin. compl.
- gl kimatengo sin. compl.
- it matengo
- it chimatengo sin. compl.
- it kimatengo sin. compl.
- nl Matengo
- nl Chimatengo sin. compl.
- nl Kimatengo sin. compl.
- pt matengo
- pt chimatengo sin. compl.
- pt kimatengo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els matengos, coneguts com a 'gent dels boscos' (del terme matengo kitengo, 'bosc dens'), són un grup etnolingüístic establert al sud de Tanzània, concretament al nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels matengos trobem els mandes i els mpotos, al nord; els ngonis a l'est, i els nyases, a l'oest.
Els matengos són un dels quatre grups majoritaris del districte de Mbinga (60% de la població), juntament amb els ngonis, els mandes i els nyases.
El territori tradicional dels matengos se situa a les terres baixes situades al nord-oest de la regió de Ruvuma. Actualment, però, la majoria dels matengos viuen a les zones muntanyoses del districte de Mbinga, on es van establir fugint de la invasió ngoni cap a la meitat del segle XIX.
El matengo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El matengo rep altres denominacions, entre les quals kimatengo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamatengo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els matengos són un dels quatre grups majoritaris del districte de Mbinga (60% de la població), juntament amb els ngonis, els mandes i els nyases.
El territori tradicional dels matengos se situa a les terres baixes situades al nord-oest de la regió de Ruvuma. Actualment, però, la majoria dels matengos viuen a les zones muntanyoses del districte de Mbinga, on es van establir fugint de la invasió ngoni cap a la meitat del segle XIX.
El matengo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El matengo rep altres denominacions, entre les quals kimatengo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamatengo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
