Torna a la llista de diccionaris en línia

Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
àcid periòdic

Química > Química inorgànica

  • ca  àcid periòdic, n m
  • es  ácido periódico
  • fr  acide périodique
  • en  periodic acid

Química > Química inorgànica

Definició
Oxoàcid mineral sòlid del iode amb el nombre d'oxidació més alt, obtingut per reacció entre el iode i l'àcid perclòric concentrat o per oxidació electrolítica a baixa temperatura de solucions concentrades d'àcid iòdic.
àcid ribonucleic

Ciències de la vida > Bioquímica

  • ca  àcid ribonucleic, n m
  • ca  ARN, n m sigla
  • ca  RNA, n m sigla
  • es  ácido ribonucleico
  • es  ARN sigla
  • es  RNA sigla
  • fr  acide ribonucléique
  • fr  ARN sigla
  • fr  RNA sigla
  • en  ribonucleic acid
  • en  RNA sigla

Ciències de la vida > Bioquímica

Definició
Àcid nucleic constituït per nucleòtids de ribosa, àcid fosfòric i les bases nitrogenades adenina, citosina, guanina i uracil, que es troba fonamentalment en el nucli, en els ribosomes, en els mitoribosomes i en els plastoribosomes.

Nota

  • La sigla ARN té un ús divulgatiu. En àmbits especialitzats se sol utilitzar la sigla anglesa RNA.
àcid xalmúgric

Química > Química orgànica

  • ca  àcid xalmúgric, n m
  • es  ácido chalmúgrico
  • es  ácido chaulmógrico
  • fr  acide chaulmoogrique
  • it  acido chaulmoogrico
  • en  chaulmoogric acid
  • for  C18H32O2

Química > Química orgànica

Definició
Àcid gras insaturat, amb una estructura 2-ciclopentenílica, que s'extreu de l'oli de xalmugra.
acid-house [en]

Música

  • ca  acid-house [en], n m
  • es  acid house, n m
  • fr  acid-house music, n f
  • en  acid house, n
  • en  acid-house music, n

Música

Definició
Estil musical derivat del house, originat a mitjans dels anys vuitanta del segle XX als Estats Units, que es caracteritza pel caràcter psicodèlic i repetitiu, l'ús d'instruments electrònics i les lletres recitades.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
acid-jazz [en]

Música

  • ca  acid-jazz [en], n m
  • es  acid jazz, n m
  • fr  acid jazz, n m
  • en  acid jazz, n

Música

Definició
Estil musical originat a mitjans dels anys vuitanta del segle XX a Londres, que combina el jazz amb elements del funk, el soul i el hip-hop.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
acoblador

Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica

  • ca  acoblador, n m
  • es  acoplador
  • es  acoplamiento
  • fr  coupleur
  • en  coupler

Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica

Definició
Qualsevol dispositiu que permet la interacció entre diferents sistemes o entre els diferents components d'un sistema.
acoblador

Informàtica > Maquinari

  • ca  acoblador, n m
  • es  acoplador
  • es  acople
  • fr  coupleur
  • en  dock

Informàtica > Maquinari

Definició
Dispositiu que permet connectar un ordinador portàtil a una estació d'acoblament.
acoblador acústic

Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia

  • ca  acoblador acústic, n m
  • es  acoplador acústico
  • fr  coupleur acoustique
  • en  acoustic coupler
  • en  acoustical coupler

Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia

Definició
Dispositiu que permet adaptar un sistema informàtic a un sistema acústic, especialment un aparell telefònic.
acoblament

Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica

  • ca  acoblament, n m
  • es  acoplamiento
  • fr  couplage
  • en  coupling

Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica

Definició
Interacció entre diferents sistemes o entre els diferents components d'un sistema.
acoblament

Informàtica

  • ca  acoblament, n m
  • es  acoplamiento
  • es  acople
  • fr  couplage
  • en  docking

Informàtica

Definició
Acció de connectar un ordinador portàtil a una estació d'acoblament.