Neoloteca

ca acoblament proteïna-lligand, n m
es acoplamiento proteína-ligando, n m
es anclaje proteína-ligando, n m
fr amarrage protéine-ligand, n m
en protein-ligand docking, n

Ciències de la vida > Biologia molecular

Definició

Acoblament molecular que permet fer prediccions sobre l'estructura de complexos formats per una proteïna i un lligand.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acoblament molecular, acoblament proteïna-proteïna i acoblament proteïna-lligand:

S'aprova la denominació acoblament molecular pels motius següents:

·és una alternativa catalana al manlleu anglès molecular docking o docking (literalment, 'amarratge'), molt estès entre els especialistes en català i en les altres llengües romàniques;

·és una alternativa semànticament adequada, tenint en compte que en aquest procés es produeix la unió entre dues molècules i acoblar, segons el diccionari normatiu, és "Reunir formant parella o coble" o "Unir (dues peces) de manera que ajustin perfectament";

·ja es documenta amb aquest sentit en nombroses fonts especialitzades;

·en altres llengües romàniques s'utilitzen denominacions anàlogues;

·és la forma preferida pels especialistes consultats.

Es descarta l'acceptació del manlleu docking i l'híbrid docking molecular perquè es considera que la solució aprovada pot substituir-los sense gaires problemes.

S'han valorat també les alternatives encaix molecular, engalzament molecular, assemblatge molecular, amarratge molecular i ancoratge molecular, però s'han descartat perquè, en general, els especialistes s'han mostrat més favorables a acoblament molecular. La forma assemblatge molecular, d'altra banda, s'associa amb un altre concepte: amb la formació d'estructures moleculars superiors de caràcter més permanent o formades a partir del model de pany i clau. També s'ha descartat la forma predicció d'acoblament molecular, documentada en algunes fonts, perquè, segons alguns experts, docking no es refereix estrictament la predicció, sinó a la tècnica que permet fer aquesta predicció.

Finalment, s'aproven també com a denominacions semànticament relacionades les formes acoblament proteïna-proteïna i acoblament proteïna-lligand, referents a dos tipus específics d'acoblament molecular. Es descarta la forma acoblament lligand-proteïna (és el lligand el que s'uneix a la proteïna i, per tant, aquesta forma podria considerar-se fins i tot més adient que acoblament proteïna-lligand) perquè no té ús, probablement per influència de l'ordre dels components de la denominació anglesa.

[Acta 591, 4 de juny de 2015]

ca acoblament proteïna-proteïna, n m
es acoplamiento proteína-proteína, n m
es anclaje proteína-proteína, n m
fr amarrage protéine-protéine, n m
en protein-protein docking, n

Ciències de la vida > Biologia molecular

Definició

Acoblament molecular que permet fer prediccions sobre l'estructura de complexos formats per dues o més proteïnes.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acoblament molecular, acoblament proteïna-proteïna i acoblament proteïna-lligand:

S'aprova la denominació acoblament molecular pels motius següents:

·és una alternativa catalana al manlleu anglès molecular docking o docking (literalment, 'amarratge'), molt estès entre els especialistes en català i en les altres llengües romàniques;

·és una alternativa semànticament adequada, tenint en compte que en aquest procés es produeix la unió entre dues molècules i acoblar, segons el diccionari normatiu, és "Reunir formant parella o coble" o "Unir (dues peces) de manera que ajustin perfectament";

·ja es documenta amb aquest sentit en nombroses fonts especialitzades;

·en altres llengües romàniques s'utilitzen denominacions anàlogues;

·és la forma preferida pels especialistes consultats.

Es descarta l'acceptació del manlleu docking i l'híbrid docking molecular perquè es considera que la solució aprovada pot substituir-los sense gaires problemes.

S'han valorat també les alternatives encaix molecular, engalzament molecular, assemblatge molecular, amarratge molecular i ancoratge molecular, però s'han descartat perquè, en general, els especialistes s'han mostrat més favorables a acoblament molecular. La forma assemblatge molecular, d'altra banda, s'associa amb un altre concepte: amb la formació d'estructures moleculars superiors de caràcter més permanent o formades a partir del model de pany i clau. També s'ha descartat la forma predicció d'acoblament molecular, documentada en algunes fonts, perquè, segons alguns experts, docking no es refereix estrictament la predicció, sinó a la tècnica que permet fer aquesta predicció.

Finalment, s'aproven també com a denominacions semànticament relacionades les formes acoblament proteïna-proteïna i acoblament proteïna-lligand, referents a dos tipus específics d'acoblament molecular. Es descarta la forma acoblament lligand-proteïna (és el lligand el que s'uneix a la proteïna i, per tant, aquesta forma podria considerar-se fins i tot més adient que acoblament proteïna-lligand) perquè no té ús, probablement per influència de l'ordre dels components de la denominació anglesa.

[Acta 591, 4 de juny de 2015]

ca acoblar, v tr
es acoplar
fr coupler
en dock, to

Informàtica

Definició

Connectar un ordinador portàtil a una estació d'acoblament.

ca aconsellador | aconselladora, n m, f
es consejero
fr conseiller
en counsellor

Psicologia

Definició

Especialista en aconsellament.

ca aconsellament, n m
es counselling
fr consultation
fr counselling
it counselling
en counselling

Psicologia

Definició

Pràctica professional destinada a ajudar, orientar, assessorar emocionalment i informar una persona o un grup de persones que passen per una situació difícil, amb l'objectiu que explorin o descobreixin una manera més satisfactòria de viure.

Nota

En un sentit més genèric, la denominació anglesa counselling pot traduir-se per ajuda, assessorament, assistència, orientació, etc., segons el context.

ca acord de nivell de servei, n m
ca SLA, n m sigla
es acuerdo de nivel de servicio
es SLA sigla
fr accord sur les niveaux de service
fr ANS sigla
fr SLA sigla
en service level agreement
en SLA sigla

Normalització

Definició

Acord escrit entre un proveïdor i un client en què s'especifica el nivell de servei pactat.

ca acord restauratiu, n m
es acuerdo restaurativo, n m
fr acord restauratif, n m
it accordo riparativo, n m
en restorative agreement, n

Resolució alternativa de conflictes

Definició

Acord a què arriben la víctima d'una acció penal, l'infractor i, si escau, altres membres de la comunitat afectats pel fet delictiu després de participar en un procés restauratiu.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes restauratiu -iva (sin. compl. reparador -a), justícia restaurativa (sin. compl. justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu:

S'aprova l'adjectiu restauratiu -iva com a sinònim preferent de la denominació normativa
reparador -a, juntament amb les denominacions relacionades justícia restaurativa (amb el sinònim complementari justícia reparadora), pràctica restaurativa, cercle restauratiu, procés restauratiu i acord restauratiu, pels motius següents:

Pel que fa, concretament, a l'adjectiu restauratiu -iva, utilitzat en aquest context probablement per influència de l'anglès (en anglès l'única forma utilitzada és restorative),

·pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, tenint en compte el sentit amb què apareix al diccionari normatiu: "Que serveix per a restaurar", i restaurar (utilitzat en la llengua general, però també en política i en dret) és "Tornar a posar (algú o alguna cosa) en l'estat d'abans" i "Posar (un edifici, una obra d'art, etc.) en el bon estat que tenia";

·és una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest sentit i, segons els especialistes, la forma que s'utilitza actualment d'una manera habitual;

·en altres llengües romàniques també es documenta l'adjectiu anàleg, sovint en convivència amb adjectius derivats de reparar;

·té el consens dels especialistes, que han demanat d'optar preferentment per aquesta solució davant de restaurador -a, forma molt menys usada, o dels derivats de reparar (reparador -a i reparatiu -iva), que consideren que són semànticament menys adequats perquè remeten només a la idea de compensar el dany i no fan referència a la restitució de les relacions, que és un aspecte també important en aquest context (restaurar, en canvi, d'on deriva restauratiu -iva, és per als experts una forma amb un sentit més ampli, que suggereix 'restitució', però també 'reparació' o 'compensació', des del moment que les relacions es restitueixen).

Pel que fa al sinònim complementari reparador -a,

·és la forma recollida al diccionari normatiu per a fer referència a aquest concepte i posa l'èmfasi en la compensació o la desaparició del dany causat (reparador -a és, segons el diccionari normatiu, "Que repara" i reparar és, dins l'àmbit del dret, "Fer desaparèixer o compensar (el dany causat per algú o per alguna cosa). Reparar una falta, un tort, una injustícia. Reparar un oblit. Reparar una pèrdua. Reparar l'honor ofès. Reparar el temps perdut");

·té ús, per bé que, segons els experts, actualment tendeix a substituir-se per
restauratiu -iva (i per aquest motiu es fa constar com a sinònim complementari).

Quant a les denominacions sintagmàtiques, creades amb l'adjectiu restauratiu -iva,

·són formes lingüísticament adequades, descriptives dels conceptes i transparents;

·es documenten en textos especialitzats de l'àmbit;

·en altres llengües s'utilitzen denominacions paral·leles;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

S'aprova la forma justícia reparadora com a sinònim complementari de justícia restaurativa per motius de tradició i perquè és una denominació ja recollida al diccionari normatiu, com a exemple dins l'entrada reparador -a.

En la resta de denominacions sintagmàtiques, però, més noves, es descarta de fer-hi constar com a sinònims complementaris les formacions amb reparador -a. Aquesta decisió es pren d'acord amb l'opinió dels especialistes, que argumenten que aquestes formes tenen poc ús i tendeixen a evitar-se. Malgrat tot, segons la sinonímia aprovada entre restauratiu -iva i reparador -a, el Consell Supervisor fa constar que serien també solucions possibles i lingüísticament adequades.

[Acta 621, 19 de maig de 2017]

ca atenció centrada en la persona, n f
ca ACP, n f sigla
es atención centrada en la persona, n f
en person-centred care, n

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Sociologia > Serveis socials

Definició

Model d'atenció integrada en què la persona atesa és part activa de la planificació, el desenvolupament i l'avaluació del procés d'atenció, amb l'objectiu que aconsegueixi els màxims nivells possibles de salut, qualitat de vida i benestar, i se li respectin la dignitat, els drets, les necessitats i les preferències.

ca acral, adj
es acral
fr acral
en acral

Ciències de la salut > Anatomia humana

Definició

Relatiu o pertanyent a les extremitats o als àpexs.

ca acreció, n f
es acreción
fr relution
en accretion

Economia > Finances > Mercats financers

Definició

Increment dels beneficis per acció o del valor d'un actiu financer com a resultat d'una operació.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció i acretiu -iva:

S'aproven els termes acreció i acretiu -iva, probablement calcs de les formes angleses d'origen llatí accretion i accretive, respectivament, pels motius següents:

·són les formes utilitzades habitualment per a designar aquests conceptes i es documenten en fonts especialitzades;

·des del punt de vista lingüístic, són designacions explicables en català, totes dues d'origen llatí: acreció és una forma ja recollida al diccionari normatiu en els àmbits de la meteorologia, l'astronomia i la geologia, i prové del substantiu llatí accretio, -ōnis, que significa, genèricament, 'creixement'; acretiu -iva, al seu torn, és un adjectiu anàleg a molts d'altres, la majoria cultismes, creats també amb el sufix culte -iu -iva (pensatiu, agressiu, receptiu, etc.);

·totes dues formes són semànticament motivades i s'identifiquen de manera inequívoca amb els respectius conceptes;

·en altres llengües romàniques s'utilitzen les designacions anàlogues;

·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.

Es desestimen les formes increment i incremental, augment i augmentatiu -iva, i creixement i creixent, que també s'han valorat, perquè són massa genèriques i no tenen ús referides a aquests conceptes.

També s'han descartat les formes relució i relutiu -iva, paral·leles a les designacions habituals en francès, perquè no tenen ús.

[Acta 547, 31 de maig de 2012]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota