Neoloteca

ca caipirinya, n f
es caipiriña, n f
fr caïpirinha, n f
it caipirinha, n f
pt caipirinha, n
en caipirinha, n

Begudes > Begudes alcohòliques. Destil·lats. Fermentats

Definició

Còctel d'origen brasiler fet amb aiguardent de canya, suc de llima o llimona, sucre i gel picat.

Nota

La forma caipirinya prové del portuguès del Brasil caipirinha, diminutiu de caipira, denominació dels habitants de les zones rurals del sud del Brasil, segons algunes fonts.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme caipirinya

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma caipirinya.

Criteris aplicats

·El manlleu del portuguès és l'única denominació que té ús i, tenint en compte la tendència de l'àmbit a incorporar formes d'altres llengües, sembla difícil de substituir per una denominació catalana descriptiva amb possibilitats d'implantació.

·La grafia caipirinya correspon a l'adaptació gràfica de la forma portuguesa (caipirinha), consistent en una modificació mínima de la grafia original que permet facilitar la pronúncia del manlleu en català.

·El manlleu del portuguès està ben implantat en català i la forma adaptada ja es recull en alguna font lexicogràfica.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, que igualment ja es documenta en fonts lexicogràfiques; en el cas del castellà i el francès, també s'opta per adaptacions gràfiques mínimes que en faciliten la pronúncia.

Formes desestimades

·caipirinha: La forma sense adaptar (amb el dígraf nh portuguès, que correspon a un so nasal palatal sonor), podria donar lloc a una pronúncia inadequada del manlleu en català.

[Acta 740, 7 de juliol de 2025]

ca calimotxo, n m
es calimocho, n m
fr calimocho, n m
fr kalimotxo, n m
it calimocho, n m
it calimocio, n m
it kalimotxo, n m
en calimocho, n
en kalimotxo, n
eu kalimotxo, n m

Begudes > Begudes alcohòliques. Destil·lats. Fermentats

Definició

Beguda alcohòlica consistent en una barreja de vi negre i refresc de cola.

Nota

La forma calimotxo prové del basc kalimotxo, acrònim de Kalimero i Motxongo, sobrenoms de dos dels creadors d'aquesta barreja.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme calimotxo

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma calimotxo.

Criteris aplicats

·El manlleu del basc és l'única denominació que té ús i, tenint en compte la tendència de l'àmbit a incorporar formes d'altres llengües, sembla difícil de substituir per una denominació catalana descriptiva amb possibilitats d'implantació.

·La grafia calimotxo correspon a l'adaptació gràfica de la forma basca (kalimotxo), consistent en una modificació mínima (canvi de k a c en la primera lletra de la paraula) per adequar-la al sistema gràfic propi del català.

·La forma adaptada és la més estesa i es recull en diferents fonts lexicogràfiques i terminològiques.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, i en tots els casos conviu la grafia original amb formes adaptades amb c inicial.

Formes desestimades

-kalimotxo: La forma amb k inicial té menys ús i incorpora una grafia que no és pròpia del català.

-kali, cali: Les formes abreujades es poden considerar formes col·loquials; no es documenten en cap obra de referència ni tampoc en les altres llengües.

-tinticola: Aquesta forma, procedent del castellà tinto ('vi negre') i cola, té poc ús en comparació amb calimotxo.

[Acta 740, 7 de juliol de 2025]

ca cel·la, n f
ca cèl·lula, n f sin. compl.
es celda, n f
es célula, n f
fr cellule, n f
it cella, n f
pt célula, n f
en cell, n

Química, Física

Definició

Unitat d'un sistema que pot generar energia com a resultat d'un procés físic o químic.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cel·la (sin. compl. cèl·lula)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes cel·la i, com a sinònim complementari, cèl·lula.

Criteris aplicats

·Són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que els dos noms, cel·la i cèl·lula, tenen orígens etimològics relacionats: "cel·la prové del llatí cella, 'cambra', i cèl·lula prové del llatí cellŭla, diminutiu de cella, 'cambra'."

·Totes dues denominacions tenen ús com a nucli de termes relacionats: cel·la electroquímica i cèl·lula electroquímica, cel·la electrolítica i cèl·lula electrolítica, cel·la fotovoltaica i cèl·lula fotovoltaica, etc.

Pel que fa a cel·la:

·Es considera la denominació més genèrica i més neutra per a designar el concepte estudiat.

·En general és la denominació que prioritzen actualment els experts consultats.

·En el diccionari normatiu es recull, amb el nucli nominal cel·la, el terme relacionat cel·la d'electròlisi.

·En castellà i en italià es documenten la forma anàlogues celda i cella.

Pel que fa a cèl·lula:

·Es considera una forma més específica, especialment adequada en referència a unitats molt petites (per exemple, cèl·lula fotovoltaica).

·En el diccionari normatiu es recullen, amb el nucli nominal cèl·lula, els termes relacionats cèl·lula fotoelèctrica i cèl·lula fotovoltaica.

·És una denominació documentada en textos d'especialitat.

·Alguns dels experts consultats són partidaris de recollir aquesta denominació com a forma secundària de cel·la, que consideren més àmplia i més estesa. És possible, de tota manera, que més que una diferència semàntica, el fet que actualment es doni prioritat a les formes amb cel·la sigui fruit de la influència de l'anglès (que fa cell), mentre que els casos ja documentats en fonts anteriors amb cèl·lula serien una influència del francès (cellule).

·En francès i en portuguès es documenten les formes anàlogues cellule i célula.

[Acta 740, 7 de juliol de 2025]

ca cel·la electroquímica, n f
ca cèl·lula electroquímica, n f sin. compl.
es celda electroquímica, n f
es célula electroquímica, n f
fr cellule électrochimique, n f
it cella elettrochimica, n f
pt célula eletroquímica, n f
en electrochemical cell, n

Química, Física

Definició

Dispositiu constituït per dos elèctrodes separats per un electròlit en què es produeix una reacció química no espontània per mitjà d'un corrent elèctric o, a la inversa, en què es produeix un corrent elèctric per mitjà d'una reacció química espontània.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cel·la electroquímica (sin. compl. cèl·lula electroquímica)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes cel·la electroquímica i, com a sinònim complementari, cèl·lula electroquímica.

Criteris aplicats

·Són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que els dos nuclis nominals, cel·la i cèl·lula, tenen orígens etimològics relacionats: "cel·la prové del llatí cella, 'cambra', i cel·lula prové del llatí cellŭla, diminutiu de cella, 'cambra'."

·Totes dues denominacions tenen ús i es documenten en obres lexicogràfiques i terminològiques de referència.

Pel que fa a cel·la electroquímica:

·Es documenta en nombroses obres lexicogràfiques, terminològiques i enciclopèdiques en català, així com en textos especialitzats de referència en l'àmbit.

·És la denominació més estesa per a designar aquest concepte.

·Té el suport de tots els experts consultats, que comenten que és la forma més habitual dins del sector.

·En el diccionari normatiu es recull, amb el nucli nominal cel·la, el terme relacionat cel·la d'electròlisi.

·En castellà i en italià es documenten les formes anàlogues celda electroquímica i cella elettrochimica, respectivament, en obres terminològiques o enciclopèdiques.

Pel que fa a cèl·lula electroquímica:

·Es documenta en algunes obres terminològiques.

·És una denominació documentada en textos d'especialitat, si bé amb un ús inferior que la forma cel·la electroquímica.

·En el diccionari normatiu es recullen, amb el nucli nominal cèl·lula, els termes relacionats cèl·lula fotoelèctrica i cèl·lula fotovoltaica.

·Alguns dels experts consultats són partidaris de recollir aquesta denominació com a forma secundària.

·En francès i en portuguès es documenten les formes anàlogues cellule électrochimique i célula eletroquímica, respectivament.

[Acta 740, 7 de juliol de 2025]

ca cel·la, n f
ca cèl·lula, n f sin. compl.
es celda, n f
es célula, n f
fr cellule, n f
it cella, n f
pt célula, n f
en cell, n

Química, Física

Definició

Unitat d'un sistema que pot generar energia com a resultat d'un procés físic o químic.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cel·la (sin. compl. cèl·lula)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes cel·la i, com a sinònim complementari, cèl·lula.

Criteris aplicats

·Són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que els dos noms, cel·la i cèl·lula, tenen orígens etimològics relacionats: "cel·la prové del llatí cella, 'cambra', i cèl·lula prové del llatí cellŭla, diminutiu de cella, 'cambra'."

·Totes dues denominacions tenen ús com a nucli de termes relacionats: cel·la electroquímica i cèl·lula electroquímica, cel·la electrolítica i cèl·lula electrolítica, cel·la fotovoltaica i cèl·lula fotovoltaica, etc.

Pel que fa a cel·la:

·Es considera la denominació més genèrica i més neutra per a designar el concepte estudiat.

·En general és la denominació que prioritzen actualment els experts consultats.

·En el diccionari normatiu es recull, amb el nucli nominal cel·la, el terme relacionat cel·la d'electròlisi.

·En castellà i en italià es documenten la forma anàlogues celda i cella.

Pel que fa a cèl·lula:

·Es considera una forma més específica, especialment adequada en referència a unitats molt petites (per exemple, cèl·lula fotovoltaica).

·En el diccionari normatiu es recullen, amb el nucli nominal cèl·lula, els termes relacionats cèl·lula fotoelèctrica i cèl·lula fotovoltaica.

·És una denominació documentada en textos d'especialitat.

·Alguns dels experts consultats són partidaris de recollir aquesta denominació com a forma secundària de cel·la, que consideren més àmplia i més estesa. És possible, de tota manera, que més que una diferència semàntica, el fet que actualment es doni prioritat a les formes amb cel·la sigui fruit de la influència de l'anglès (que fa cell), mentre que els casos ja documentats en fonts anteriors amb cèl·lula serien una influència del francès (cellule).

·En francès i en portuguès es documenten les formes anàlogues cellule i célula.

[Acta 740, 7 de juliol de 2025]

ca cel·la electroquímica, n f
ca cèl·lula electroquímica, n f sin. compl.
es celda electroquímica, n f
es célula electroquímica, n f
fr cellule électrochimique, n f
it cella elettrochimica, n f
pt célula eletroquímica, n f
en electrochemical cell, n

Química, Física

Definició

Dispositiu constituït per dos elèctrodes separats per un electròlit en què es produeix una reacció química no espontània per mitjà d'un corrent elèctric o, a la inversa, en què es produeix un corrent elèctric per mitjà d'una reacció química espontània.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cel·la electroquímica (sin. compl. cèl·lula electroquímica)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes cel·la electroquímica i, com a sinònim complementari, cèl·lula electroquímica.

Criteris aplicats

·Són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que els dos nuclis nominals, cel·la i cèl·lula, tenen orígens etimològics relacionats: "cel·la prové del llatí cella, 'cambra', i cel·lula prové del llatí cellŭla, diminutiu de cella, 'cambra'."

·Totes dues denominacions tenen ús i es documenten en obres lexicogràfiques i terminològiques de referència.

Pel que fa a cel·la electroquímica:

·Es documenta en nombroses obres lexicogràfiques, terminològiques i enciclopèdiques en català, així com en textos especialitzats de referència en l'àmbit.

·És la denominació més estesa per a designar aquest concepte.

·Té el suport de tots els experts consultats, que comenten que és la forma més habitual dins del sector.

·En el diccionari normatiu es recull, amb el nucli nominal cel·la, el terme relacionat cel·la d'electròlisi.

·En castellà i en italià es documenten les formes anàlogues celda electroquímica i cella elettrochimica, respectivament, en obres terminològiques o enciclopèdiques.

Pel que fa a cèl·lula electroquímica:

·Es documenta en algunes obres terminològiques.

·És una denominació documentada en textos d'especialitat, si bé amb un ús inferior que la forma cel·la electroquímica.

·En el diccionari normatiu es recullen, amb el nucli nominal cèl·lula, els termes relacionats cèl·lula fotoelèctrica i cèl·lula fotovoltaica.

·Alguns dels experts consultats són partidaris de recollir aquesta denominació com a forma secundària.

·En francès i en portuguès es documenten les formes anàlogues cellule électrochimique i célula eletroquímica, respectivament.

[Acta 740, 7 de juliol de 2025]

ca competències personals, n f pl
es competencias blandas, n f pl
es competencias personales, n f pl
es competencias transversales, n f pl
es habilidades blandas, n f pl
fr compétences comportementales, n f pl
fr compétences générales, n f pl
fr compétences non techniques, n f pl
fr compétences transversales, n f pl
fr savoir-être professionnel, n m
en behavioural competencies, n pl
en non-technical skills, n pl
en soft skills, n pl

Treball > Recursos humans

Definició

Conjunt de les aptituds d'una persona relacionades directament amb la seva manera de ser, la seva mentalitat i la seva intel·ligència emocional, especialment les que tenen a veure amb les relacions amb els altres.

Nota

1. Les competències personals inclouen aspectes com ara lideratge, empatia cognitiva o emocional, comunicació interpersonal fluida, bona gestió del temps o predisposició per a treballar en equip. Són menys fàcils d'avaluar que les competències tècniques i són difícils d'ensenyar, però poden ser objecte d'activitats formatives que les potenciïn.
2. Malgrat que el terme s'utilitza habitualment en plural, com a conjunt d'aptituds, també té ús en singular per a designar una aptitud concreta (una competència personal).
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme competències personals

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma competències personals.

Criteris aplicats

·És una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, creada sobre el nucli competència (forma neològica, però ja consolidada, per a fer referència al conjunt integrat de coneixements, habilitats i actituds d'una persona aplicats al context laboral(1)) i el modificador personals, que és semànticament clar i subratlla que aquestes competències són inherents a la persona (dimensió humana), no a una tecnologia o a una professió concreta.

·És una forma ja documentada en textos especialitzats.

Malgrat que la forma en singular és possible (una competència personal), l'ús habitual del terme és en plural (perquè se sol fer referència al conjunt d'aptituds) i per aquest motiu s'aprova la denominació en plural.

Formes desestimades

-competències transversals: Malgrat que és una forma amb un ús important, es considera massa tècnica, poc transparent i, fins i tot, equívoca, ja que en l'entorn educatiu, per exemple, les competències transversals inclouen aspectes que van més enllà de la personalitat i la intel·ligència emocional de la persona (per exemple, la competència digital). D'altra banda, competències transversals no s'oposa clarament a competències tècniques, que és la forma aprovada com a alternativa a hard skills (en anglès es fa l'oposició soft skills-hard skills).

-competències socials: Aquesta forma és massa reduccionista, ja que les competències personals engloben tant competències orientades a la relació amb els altres, que serien pròpiament socials (capacitat de comunicació, treball en equip, resolució de conflictes, lideratge, etc. ), com competències intrapersonals o relacionades amb l'autogestió (gestió del temps, autocontrol, resiliència, creativitat, organització personal, etc.). A més, competències socials pot portar a confusió amb el terme habilitats socials, que té un camp semàntic més específic en psicologia i educació (normalment referit a destreses de relació interpersonal bàsiques).

-competències genèriques o competències generals: Aquestes formes es documenten com a equivalents catalans de soft skills en alguns textos, però tenen l'inconvenient que són formes molt vagues i que poden tenir una connotació de 'poc important', mentre que les competències personals es consideren competències clau en l'àmbit laboral.

-competències suaus; competències toves: Aquestes formes (calcs de l'anglès) tenen poc ús i no són semànticament motivades en català.

-habilitats personals; capacitats personals: Es prefereix competències com a forma més inclusiva, que engloba tant habilitats (això és, destreses personals, fins a cert punt innates, per a fer tasques concretes) com capacitats (condicions intel·lectuals o físiques) i també coneixements i actituds.

(1) Les competències s'adquireixen amb l'aprenentatge i la formació, però també combinen destreses personals i capacitat per a executar certes funcions de manera efectiva.

[Acta 741, 9 de setembre de 2025]

ca competències tècniques, n f pl
es competencias específicas, n f pl
es competencias técnicas, n f pl
es habilidades duras, n f pl
es habilidades técnicas, n f pl
fr compétences spécialisées, n f pl
fr compétences techniques, n f pl
fr connaissances techniques, n f pl
fr savoir-faire professionnel, n m
en hard skills, n pl
en technical skills, n pl

Treball > Recursos humans

Definició

Conjunt dels coneixements teòrics i tècnics d'una persona i de l'expertesa per a aplicar-los que permeten que desenvolupi amb èxit la seva feina en un lloc de treball determinat, adquirits a través de la formació i l'experiència.

Nota

Malgrat que el terme s'utilitza habitualment en plural, com a conjunt de coneixements, també té ús en singular per a designar un coneixement concret (una competència tècnica).
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme competències tècniques

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma competències tècniques.

Criteris aplicats

·És una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, creada sobre el nucli competència (forma neològica, però ja consolidada, per a fer referència al conjunt integrat de coneixements, habilitats i actituds d'una persona aplicats al context laboral(1)) i el modificador tècnic -a, per a indicar que aquestes competències van lligades a coneixements relacionats directament amb una activitat determinada.

·És la forma més documentada i estesa per a designar el concepte.

·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

·S'utilitzen designacions anàlogues en altres llengües.

Malgrat que la forma en singular és possible (una competència tècnica), l'ús habitual del terme és en plural (perquè se sol fer referència al conjunt d'aptituds) i per aquest motiu s'aprova la denominació en plural.

Formes desestimades

-competències professionals: Aquesta forma s'utilitza habitualment per a englobar el conjunt de competències personals i competències tècniques.

-competències específiques: Aquesta forma es documenta com a equivalent català de hard skills en alguns textos, però força menys que competències tècniques. Té l'inconvenient afegit que és una forma molt vaga.

-competències dures: Aquesta forma (calc de l'anglès) té poc ús i no és semànticament motivada en català.

-habilitats tècniques; capacitats tècniques: Es prefereix competències com a forma més inclusiva, que engloba tant habilitats (això és, destreses personals, fins a cert punt innates, per a fer tasques concretes) com capacitats (condicions intel·lectuals o físiques) i també coneixements i actituds.

(1)Les competències s'adquireixen amb l'aprenentatge i la formació, però també combinen destreses personals i capacitat per a executar certes funcions de manera efectiva.

[Acta 741, 9 de setembre de 2025]

ca cubalibre, n m
es cubalibre, n m
es cubata, n m
fr Cuba libre, n m
fr rhum-Coca, n m
it cuba libre, n m
pt cuba-libre, n f
pt cuba-livre, n f
en Cuba libre, n
en rum and coke, n

Begudes > Begudes alcohòliques. Destil·lats. Fermentats

Definició

Beguda alcohòlica feta, habitualment, amb rom i refresc de cola.

Nota

La forma cubalibre prové de l'expressió del castellà "¡Viva Cuba libre!".
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cubalibre

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma cubalibre.

Criteris aplicats

·El manlleu del castellà és una forma clarament implantada en català.

·La grafia cubalibre, amb els formants aglutinats, correspon a la forma lexicalitzada recollida en castellà al diccionari normatiu d'aquesta llengua.

·La denominació lexicalitzada cubalibre ja es recull en català en diverses fonts lexicogràfiques i terminològiques.

·En altres llengües s'utilitza la denominació anàloga, si bé se sol escriure amb els formants separats per un espai o un guionet.

Formes desestimades

-rom amb cola: És una forma descriptiva i transparent, però té menys ús i no és precisa quan s'introdueix alguna variant en els ingredients (que és una possibilitat que tenen en compte moltes fonts lexicogràfiques).

-cubata: Es considera una forma col·loquial, igual que altres manlleus del castellà que contenen el mateix sufix (-ata) i que tampoc s'han incorporat al català, com bocata o segurata. A més, la denominació cubata sovint s'utilitza amb un sentit més ampli, per a designar genèricament qualsevol beguda alcohòlica feta amb un destil·lat i un refresc amb gas i servida en un got de tub.

-cuba-libre: Aquesta forma no segueix la grafia lexicalitzada ja documentada al diccionari normatiu de la llengua d'origen (cubalibre).

[Acta 740, 7 de juliol de 2025]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota