Neoloteca

Presentació

Diccionaris des tèrmes normalizadi.

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  herba llimona, n f
  • es  caña de limón
  • es  citronela
  • es  esquenanto
  • es  hierba de limón
  • es  hierba limón
  • es  limoncillo
  • es  nardo índico
  • es  zacate limón
  • fr  citronnelle
  • fr  herbe citron
  • fr  verveine des Indes
  • pt  capim santo
  • pt  capim-limão
  • en  ginger grass
  • en  lemon grass
  • en  lemongrass
  • de  Zitronengras
  • nc  Cymbopogon citratus

Botànica

Definició
Planta perenne de la família de les gramínies, originària del sud de l'Àsia, que fa fins a 3 m d'alçària, de fulles llargues i estretes de color verd agrupades a la base, i d'inflorescències organitzades en panícules de 30 a 60 cm de llarg, amb les espiguetes disposades sobre raïms espiciformes d'uns 10 mm de llarg, de la qual s'extreu un oli essencial amb olor de llimona.

Nota

  • 1. Les arrels i les fulles de l'herba llimona s'utilitzen en cuina com a condiment. L'oli essencial té ús com a remei per al tractament d'afeccions diverses.
  • 2. Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions herba llima i herba llimó.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de les denominacions citronel·la i herba llimona:

    S'aproven els termes citronel·la i herba llimona com a designacions vulgars de les espècies botàniques Cymbopogon nardus i Cymbopogon citratus, respectivament, pels motius següents:

    ·malgrat que es tracta d'espècies tropicals, són plantes conegudes arreu del món i fora de l'àmbit científic (sobretot Cymbopogon nardus), motiu que fa desitjable l'existència d'una designació vulgar per a referir-s'hi.

    Pel que fa específicament a la forma citronel·la (adaptació del francès citronnelle, derivat de citron, del llatí citrus 'llimona'),

    ·és una forma ja documentada en català per a referir-se específicament a aquesta planta (probablement la més coneguda del gènere) i, de manera més general, a les espècies del gènere Cymbopogon;

    ·en altres llengües es documenten designacions anàlogues, creades sobre la base llatina citrus, que remet a l'olor de llimona de les fulles i de l'oli essencial que produeix; en català antic, de fet, els adjectius cetrí i citrí feien referència a la llimona, especialment al color groc o de llimona, i encara avui en alguns llocs es diu que algú està encetrinat si està malalt i té un color pàl·lid;

    ·té el vistiplau de tots els especialistes consultats.


    Quant a herba llimona (calc de l'anglès lemon grass),

    ·també és una forma ja documentada en català per a designar aquesta espècie;

    ·es documenta, paral·lelament, en altres llengües;

    ·és semànticament motivada, per tal com remet a l'olor de llimona de les fulles i l'oli;

    ·formalment, és paral·lela a la designació d'altres noms de plantes creats també per aposició de dos substantius, com ara herba campana, herba mel o herba poma;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Com a designació vulgar de Cymbopogon nardus es descarta la forma citronella, també adaptació del francès citronelle, perquè ja fa referència a una altra planta, concretament, segons el diccionari normatiu, a l'espècie Melissa officinalis, de la família de les labiades, denominada també en català tarongina, melissa o herba llimonera.

    Com a designació de Cymbopogon citratus, d'altra banda, es prefereix herba llimona en comptes de herba llimonera perquè aquesta segona forma també s'aplica en català a l'espècie Melissa officinalis.

    Les formes citronel·la de Ceilan, per a Cymbopogon nardus, i citronel·la de les Índies, nard índic (i nard de les Índies) i berbena índica (i berbena de les Índies), per a Cymbopogon citratus, que també s'han valorat, s'han desestimat perquè es consideren imprecises i semànticament poc adequades.

    [Acta 536, 10 de novembre de 2011]
  • ca  τ-Hercúlids, n m pl
  • ca  tau-Hercúlids, n m pl sin. compl.
  • es  τ-Hercúlidas, n f pl
  • es  Tau Hercúlidas, n f pl
  • fr  τ-Herculides, n f pl
  • fr  Tau Herculides, n f pl
  • en  τ-Herculids, n pl
  • en  tau Herculids, n pl

Ciències de la Terra > Astronomia

Definició
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació d'Hèrcules, que té lloc des de mitjan maig fins a mitjan juny, amb el pic d'activitat al voltant del 3 de juny.

Nota

  • 1. El cos progenitor dels τ-Hercúlids és el cometa 73P/Schwassmann-Wachmann 3.
  • 2. Vegeu el document Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 594 (23 de juliol de 2015).
  • ca  herma, n m
  • es  herma
  • es  hermes
  • en  herm
  • en  herma

Història > Arqueologia, Arts > Escultura

Definició
Figuració del déu Hermes en forma de pilar, amb el cap barbat, monyons en lloc de braços i un fal·lus a la part davantera del fust.
  • ca  heròon, n m
  • es  heroon
  • en  heroon

Construcció > Edificis. Espais de construcció, Història > Arqueologia

Definició
Tomba cultual d'un heroi.
  • ca  herpèlids, n m pl
  • nc  Herpelidae

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició
Família d'amfibis de l'ordre dels gimnofions.
  • ca  heterocefàlids, n m pl
  • nc  Heterocephalidae

Zoologia > Mamífers

Definició
Família de mamífers de l'ordre dels rosegadors.
  • ca  heterodúplex, n m
  • es  heterodúplex
  • fr  hétéroduplex
  • en  heteroduplex

Ciències de la vida > Bioquímica

Definició
Conjunt de dues cadenes d'àcid nucleic totalment o parcialment complementàries, que inicialment no eren unides.
  • ca  heteròmids, n m pl
  • nc  Hereromyidae

Zoologia > Mamífers

Definició
Família de mamífers de l'ordre dels rosegadors.
  • ca  heteroparental, adj
  • es  heteroparental
  • fr  heteroparental
  • it  eteroparentale
  • pt  heteroparental
  • en  heteroparental

Sociologia > Organització social

Definició
Relatiu a la parella heterosexual amb un o més fills.
  • ca  heteroparentalitat, n f
  • es  heteroparentalidad
  • fr  heteroparentalité
  • en  heteroparentality

Sociologia > Organització social

Definició
Condició de la parella heterosexual amb un o més fills biològics o adoptius.