atracció paronímica
atracció paronímica
- ca etimologia popular, n f
- ca atracció paronímica, n f sin. compl.
- ca etimologia creuada, n f sin. compl.
- ca homonimització, n f sin. compl.
- ca paretimologia, n f sin. compl.
- es atracción paronímica
- es etimología popular
- es homonimización
- fr attraction paronymique
- fr étymologie populaire
- en folk etymology
- en paronymic attraction
Definició
Fenomen d'analogia pel qual el parlant relaciona dues formes que, sense estar emparentades genèticament, posseeixen una certa similitud formal.
Nota
- El resultat és l'alteració de la forma menys usual d'acord amb les característiques de la més emprada. És el cas de mussol 'furóncol palpebral', modificació de la solució etimològica uçol < HORDĔŎLUM per analogia amb el nom de l'ocell.
atribució
atribució
- ca atribució, n f
- es atribución
- fr attribution
- en attribution
Definició
Assignació a un subjecte d'una característica o propietat per mitjà d'un atribut.
Nota
- Per exemple, l'assignació de la propietat expressada pel sintagma adjectival molt alt, que funciona com a atribut, al sintagma nominal subjecte el teu fill en l'oració El teu fill és molt alt. Aquesta relació sintàctica també es dona entre el predicatiu i el constituent sobre el qual predica, com per exemple entre el sintagma adjectival nerviosos, que funciona com a predicatiu, i el sintagma nominal subjecte els representants en l'oració Els representants se n'anaren nerviosos.
atribut
atribut
- ca atribut, n m
- ca complement atributiu, n m sin. compl.
- es atributo
- es complemento atributivo
- fr attribut
- fr complément attributif
- en attribute
- en attributive complement
Definició
Sintagma nominal, adjectival o adverbial que s'uneix al subjecte a través de la còpula en les oracions copulatives o atributives.
Nota
- Per exemple, modista en l'oració Maria és modista.
aturat -ada
aturat -ada
- ca aturat -ada, adj
- ca chômeur [fr], adj sin. compl.
- ca At, adj abrev.
- es chômeur
- es parado ‑da
- fr chômeur ‑euse
- en chômeur
Definició
En gramàtica relacional, dit del sintagma nominal la funció profunda o originària del qual ha sigut assumida per un altre sintagma nominal.
Nota
- El subjecte d'una oració activa, per exemple, es degrada a la categoria d'aturat en l'oració passiva, per tal com la funció de subjecte hi és desenvolupada pel primitiu objecte directe. Els elements aturats estan mancats d'algunes de les propietats gramaticals originàries: el nominal aturat de la passiva no concorda amb el verb, és un sintagma preposicional i ocupa posicions perifèriques.
augmentatiu -iva
augmentatiu -iva
- ca augmentatiu -iva, adj
- es aumentativo ‑va
- fr augmentatif ‑ive
- en augmentative
Definició
Dit del prefix o sufix que aporta un valor d'increment a la base a la qual s'adjunta.
Nota
- Per exemple, el sufix ‑ot de peuot i el prefix extra- de extraplana. A vegades té connotacions pejoratives, com en grandàs. Per extensió, els mots amb prefixos o sufixos augmentatius també s'anomenen genèricament augmentatius.
autodominància
autodominància
- ca autodominància, n f
- es autodominio
- fr auto-domination
- en self-dominance
Definició
En la representació arbòria, tipus de relació estructural en la qual un node domina un altre node de la mateixa categoria.
Nota
- V. dominància.
autoinserció
autoinserció
- ca autoinserció, n f
- es autoincrustación
- fr auto-enchâssement
- en self-embedding
Definició
En gramàtica generativa, transformació que insereix una construcció sintàctica en una altra de la mateixa naturalesa.
Nota
- La construcció inserida respon a una regla de reescriptura del tipus: X → Y + (X) + Z, i rep el nom de autoinserida. Per exemple, el procés d'inserció de l'oració El gat arrapà el gos en l'oració El gos bordà tota la nit té com a resultat l'oració El gos que el gat arrapà bordà tota la nit.
autòleg -òloga
autòleg -òloga
- ca autòleg -òloga, adj
- ca autònim -a, adj sin. compl.
- es autólogo ‑ga
- es autónimo -ma
- fr autologue
- fr autonyme
- en autological word
- en autonym
Definició
Dit del mot el significat del qual es pot aplicar a si mateix.
Nota
- Per exemple, agut, que és un mot agut. S'oposa a heteròleg.
autònim -a
autònim -a
- ca autòleg -òloga, adj
- ca autònim -a, adj sin. compl.
- es autólogo ‑ga
- es autónimo -ma
- fr autologue
- fr autonyme
- en autological word
- en autonym
Definició
Dit del mot el significat del qual es pot aplicar a si mateix.
Nota
- Per exemple, agut, que és un mot agut. S'oposa a heteròleg.
autonomia
autonomia
- ca autonomia, n f
- es autonomía
- fr autonomie
- en autonomy
Definició
En glossemàtica, relació entre dos termes que no presenten cap mena de dependència recíproca en el nivell paradigmàtic del sistema.
Nota
- Per exemple, la relació entre les categories de gènere i nombre. L'autonomia és un tipus de constel·lació.
