agramaticalitat
agramaticalitat
- ca agramaticalitat, n f
- es agramaticalidad
- fr agrammaticalité
- en ungrammaticality
Definició
Condició de formació incorrecta d'una construcció sintàctica.
Nota
- Les construccions agramaticals contravenen alguna de les regles gramaticals de la llengua i resulten incorrectes per als parlants. Una oració com ara Els meus amics ha vingut aquest matí és agramatical a causa de la manca de concordança entre el subjecte i el verb; una altra com ara És possible que estan mirant la televisió ho és pel fet que l'oració completiva no apareix en el mode subjuntiu que exigeix el verb de l'oració principal. L'agramaticalitat, com la gramaticalitat, sovint és una qüestió de grau. Una determinada construcció pot resultar gramatical per a alguns parlants i agramatical per a d'altres. Per altra banda, algunes construccions que, descontextualitzades, poden semblar agramaticals, no ho són tant en un context discursiu i situacional adequat. Cal no confondre agramaticalitat amb inacceptabilitat, ja que tota construcció agramatical és inacceptable, però no tota construcció inacceptable és agramatical (la inacceptabilitat pot ser deguda a raons de memòria o d'estil, i no a raons gramaticals). L'agramaticalitat d'una construcció es marca amb un asterisc situat davant de la dita construcció: *Els meus amics ha vingut aquest matí.
agramatisme
agramatisme
- ca agramatisme, n m
- ca acatafàsia, n m sin. compl.
- es agramatismo
- fr agrammatisme
- en agrammatism
Definició
Trastorn del llenguatge que consisteix a construir oracions sense tenir en compte les regles de la sintaxi ni les de la prosòdia.
Nota
- Les oracions es redueixen, així, a un seguit de lexemes mancats de connectors i de morfemes flexius. Les manifestacions superficials més característiques de l'agramatisme són la pèrdua de la velocitat de parla, l'eliminació dels morfemes gramaticals, la pèrdua de les flexions verbals i l'ús generalitzat de l'infinitiu, la reducció i la simplificació de les estructures sintàctiques i l'ús d'enunciats telegràfics i juxtaposats.
agut -uda
agut -uda
- ca agut -uda, adj
- es agudo ‑da
- fr aigu ‑uë
- en acute
Definició
En la teoria dels trets distintius intrínsecs postulada per Roman Jakobson i Morris Halle, dit del tret de tonalitat que es caracteritza, acústicament, pel predomini de la part alta de l'espectre i, articulatòriament, pel fet de posseir un ressonador compartimentat o petit.
Nota
- Són agudes les consonants dentals, alveolars i palatals i les vocals anteriors. S'oposa a greu.
Aktionsart [de]
Aktionsart [de]
- ca modalitat de l'acció, n f
- ca Aktionsart [de], n m sin. compl.
- ca aspecte lèxic, n m sin. compl.
- ca mode de l'acció, n m sin. compl.
- es Aktionsart
- es aspecto léxico
- es modalidad de la acción
- es modo de la acción
- fr Aktionsart
- fr aspect lexical
- fr modalité de l'action
- fr modalité de l'action
- en Aktionsart
- en lexical aspect
Definició
Categoria semàntica que assenyala, amb recursos lèxics, l'estructura interna de les situacions expressades pels verbs, o pels verbs juntament amb altres constituents.
Nota
- És pròxima a l'aspecte gramatical, però es diferencia d'aquest perquè expressa valors que no depenen de la interpretació del parlant i perquè no ha desenvolupat un paradigma morfològic. Així, segons la modalitat de l'acció, es distingeixen els verbs incoatius, els iteratius, els duratius, etc.
alèxia
alèxia
- ca alèxia, n f
- ca agnòsia visual, n f sin. compl.
- es agnosia visual
- es alexia
- fr agnosie visuelle
- fr alexie
- en alexia
- en visual agnosia
Definició
Trastorn del llenguatge caracteritzat per una incapacitat de lectura.
Nota
- Es presenta en diversos graus, des de la incapacitat per a comprendre el sentit dels mots fins a la no identificació de les lletres, en els casos més greus. Amb tot, la comprensió del llenguatge parlat no està pertorbada. En les classificacions més usuals de l'alèxia se sol diferenciar entre alèxia amb agramatisme i alèxia sense agramatisme.
alfa
alfa
- ca alfa, n f
- es alfa
- fr alpha
- en alpha
Definició
En psicomecànica, cronotip futur, virtual i incident del present.
alfa
alfa
- ca alfa, n f
- es alfa
- fr alpha
- en alpha
Definició
En gramàtica generativa, variable, de símbol α, utilitzada per a generalitzar i simplificar una regla o una definició.
Nota
- Per exemple, α és la categoria rectora de β si α conté β, un rector de β i un subjecte accessible a β. En semàntica i en fonologia generativa, també s'utilitza per a indicar concordança en l'especificació de trets. Així, la notació [αposterior] > [αlabialitzat], referida a les vocals d'una llengua, indica que si una vocal presenta el tret [+posterior] també tindrà el tret [+labialitzat] i, al revés, si té el tret [−posterior] també tindrà el tret [−labialitzat].
alfabet
alfabet
- ca alfabet, n m
- ca vocabulari, n m sin. compl.
- es alfabeto
- es vocabulario
- fr alphabet
- fr vocabulaire
- en alphabet
- en vocabulary
Definició
En gramàtica generativa, conjunt limitat de símbols necessaris per a representar els constituents i les diferents operacions transformacionals.
alfabet
alfabet
- ca alfabet, n m
- ca abecedari, n m sin. compl.
- es abecedario
- es alfabeto
- fr abécédaire
- fr alphabet
- en alphabet
Definició
Conjunt de símbols gràfics característic dels sistemes d'escriptura occidentals i orientals derivats del sistema fenici.
Nota
- Cada signe correspon, generalment, a un únic segment fonètic, siga vocàlic o consonàntic, i el seu ordre es determina de manera convencional. El terme alfabet s'aplica sovint, per extensió, a sistemes d'escriptura basats en altres principis, com ara l'escriptura ideogràfica i la sil·làbica.
alfabet fonètic
alfabet fonètic
- ca alfabet fonètic, n m
- es alfabeto fonético
- fr alphabet phonétique
- en phonetic alphabet
Definició
Sistema limitat de signes gràfics que simbolitzen de manera biunívoca i constant els sons del llenguatge parlat i escrit, independentment de la varietat ortogràfica que presente una mateixa llengua o les diferents llengües entre si.
Nota
- L'ús de l'alfabet fonètic per a la transcripció dels sons varia segons el criteri, fonètic o fonològic, que es faça servir. En tots dos casos la base és l'alfabet de signes fonològics, però en el cas de la transcripció fonètica, s'hi solen afegir una sèrie de signes diacrítics que serveixen per a indicar tota mena de modificacions, al·lofòniques o ocasionals. Hi ha diversos tipus d'alfabets fonètics, però actualment el més difós és l'alfabet fonètic internacional (AFI), creat sota els auspicis de l'Associació Fonètica Internacional. Està format a partir de lletres preses dels alfabets grec i llatí, i altres caràcters creats expressament. Dins de l'àmbit de les llengües romàniques, també ha tingut extensió l'ús de l'anomenat alfabet romanista.
