Back to top
  • ca  mode de conducció, n m
  • es  modo de conducción, n m
  • fr  mode de conduite, n m
  • it  modalità di guida, n f
  • en  driving mode, n

03 Mitjans de transport > 01 Mode viari > 03 Dispositius i propietats

Definició
Cadascuna de les diverses configuracions predeterminades de la suspensió, la direcció i la resposta del motor de determinats cotxes, que permeten triar al conductor la que consideri que s'ajusta més a les circumstàncies i al seu estil de conducció.

Nota

  • 1. Entre els diversos modes de conducció, habituals en els cotxes elèctrics i els cotxes híbrids, sol haver-hi un mode eco, que afavoreix el consum més baix possible, a més dels modes de confort i mode esport.
  • 2. En els vehicles híbrids generalment hi ha un mode elèctric, un mode híbrid i un mode tèrmic, que seleccionen el funcionament del motor elèctric i el motor de combustió interna.
  • ca  mode de transport, n m
  • es  modo de transporte, n m
  • fr  mode de transport, n m
  • it  modo di trasporto, n m
  • en  mode of transport, n
  • en  transport mode, n

01 Conceptes generals

Definició
Conjunt de la infraestructura necessària per a transportar mercaderies i persones en un medi determinat i dels mitjans de transport que s'hi adeqüen.

Nota

  • Els modes de transport, segons quin sigui el medi, se solen classificar en mode ferroviari, mode viari, mode naval (o bé mode marítim i mode fluvial) i mode aeri.
  • ca  mode elèctric, n m
  • ca  modalitat elèctrica, n f sin. compl.
  • es  modalidad eléctrica, n f
  • es  modo eléctrico, n m
  • fr  mode électrique, n m
  • it  modalità elettrica, n f
  • en  all-electric mode, n
  • en  pure electric mode, n

03 Mitjans de transport > 01 Mode viari > 03 Dispositius i propietats

Definició
Mode de conducció d'un vehicle híbrid en què la propulsió s'aconsegueix únicament amb el motor elèctric, sense l'auxili del motor de combustió interna.

Nota

  • El mode elèctric actua sobretot mentre encara hi ha càrrega de bateria i, a més, a velocitats baixes o mitjanes; la durada d'aquest mode és molt curta en els vehicles microhíbrids (fins i tot pot ser inexistent), curta en els vehicles híbrids convencionals (entre 2 i 5 km) i força llarga en els vehicles híbrids endollables (almenys entre 40 i 50 km).
  • ca  mode ferroviari, n m
  • ca  ferrocarril, n m sin. compl.
  • es  ferrocarril, n m
  • es  modo ferroviario, n m
  • fr  chemin de fer, n m
  • fr  mode ferroviaire, n m
  • it  ferrovia, n f
  • it  modo ferroviario, n m
  • en  rail mode, n
  • enGB  railway, n
  • enUS  railroad, n

03 Mitjans de transport > 02 Mode ferroviari

Definició
Mode de transport terrestre en què els mitjans de transport són vehicles de gran capacitat que es desplacen sobre una via fèrria.

Nota

  • 1. El mode ferroviari té molta menys flexibilitat que una línia d'autobusos però, a canvi, té molt d'avantatge en freqüència i fiabilitat mecànica i d'horaris, a més de la sostenibilitat quan es tracta de línies electrificades.
  • 2. Són sistemes del mode ferroviari el ferrocarril de cremallera, el monoraïl, el ferrocarril metropolità, el premetro i el transport ràpid personal. A més, els vehicles del mode ferroviari són els vehicles ferroviaris.
  • ca  mode híbrid, n m
  • ca  modalitat híbrida, n f sin. compl.
  • es  modalidad híbrida, n f
  • es  modo híbrido, n m
  • fr  mode hybride, n m
  • it  modalità ibrida, n f
  • en  hybrid mode, n

03 Mitjans de transport > 01 Mode viari > 03 Dispositius i propietats

Definició
Mode de conducció d'un vehicle híbrid en què la propulsió s'aconsegueix amb el treball conjunt del motor elèctric i el motor de combustió interna.

Nota

  • 1. El mode híbrid actua sobretot en situacions d'exigència elevada, com ara un avançament o una pujada forta, a partir del moment que la bateria elèctrica ja no pot actuar per si sola.
  • 2. De vegades també es denomina mode híbrid el mode de conducció en què és el mateix sistema el que selecciona quin ha de ser el funcionament dels motors, d'acord amb les característiques del trajecte i les exigències d'energia de cada moment.
  • ca  mode tèrmic, n m
  • ca  modalitat tèrmica, n f sin. compl.
  • es  modalidad térmica, n f
  • es  modo térmico, n m
  • fr  mode thermique, n m
  • it  modalità termica, n f
  • en  thermic mode, n

03 Mitjans de transport > 01 Mode viari > 03 Dispositius i propietats

Definició
Mode de conducció d'un vehicle híbrid en què la propulsió s'aconsegueix únicament amb el motor tèrmic, sense l'auxili del motor elèctric.

Nota

  • El mode tèrmic actua sobretot en situacions de velocitat elevada sostinguda, a partir del moment que la bateria elèctrica ja no pot actuar per si sola.
  • ca  mode viari, n m
  • ca  transport per carretera, n m sin. compl.
  • es  modo viario, n m
  • es  transporte por carretera, n m
  • fr  transport par route, n m
  • fr  transport routier, n m
  • it  modo viario, n m
  • it  trasporto su gomma, n m
  • it  trasporto su strada, n m
  • en  road transport, n
  • en  road transportation, n

03 Mitjans de transport > 01 Mode viari

Definició
Mode de transport terrestre en què els mitjans de transport són vehicles de poca capacitat o capacitat mitjana que es desplacen sobre una via pública urbana o interurbana.

Nota

  • Per exemple, són vehicles del mode viari associats a la mobilitat sostenible els autobusos, els autocars, els midibusos, els minibusos, els microbusos i els troleibusos.
  • ca  monoraïl, n m
  • ca  monocarril, n m sin. compl.
  • ca  monorail, n m var. ling.
  • es  monocarril, n m
  • es  monorraíl, n m
  • es  monorriel, n m
  • fr  monorail, n m
  • it  monoguida, n f
  • it  monorotaia, n f
  • en  monorail, n

03 Mitjans de transport > 02 Mode ferroviari > 01 Sistemes i vehicles, 100. Fitxes il·lustrades

Definició
Vehicle ferroviari que circula per un sistema de monoraïl, constituït generalment per una o més unitats de tren.

Nota

  • Els monoraïls suspesos es desplacen al llarg de la biga per mitjà de rodes, mentre que els monoraïls que circulen sobre la biga poden també recórrer a les rodes o bé a coixins d'aire o a la levitació magnètica, que eviten el contacte del vehicle amb la biga durant el desplaçament; en aquest últim cas, la biga funciona únicament com a guia.
  • ca  monoraïl, n m
  • ca  monocarril, n m sin. compl.
  • ca  monorail, n m var. ling.
  • es  monocarril, n m
  • es  monorraíl, n m
  • es  monorriel, n m
  • fr  monorail, n m
  • it  monoguida, n f
  • it  monorotaia, n f
  • en  monorail, n

03 Mitjans de transport > 02 Mode ferroviari > 01 Sistemes i vehicles

Definició
Sistema de transport del mode ferroviari, de tracció elèctrica i propi sobretot d'entorns urbans, que es caracteritza per una via formada per una sola biga, sovint elevada, amb funcions de superfície de suport dels vehicles o d'element de sustentació, de capacitat mitjana, destinat exclusivament al transport de passatgers.

Nota

  • 1. Els avantatges del monoraïl són una instal·lació relativament econòmica, un impacte visual de la biga menor que la d'un viaducte, el silenci i la capacitat de superar pendents pronunciats; en contrapartida, els vehicles tenen una capacitat mitjana, la seva situació elevada fa necessari un accés especial a les estacions i dificulta l'evacuació en cas d'emergència i la utilització d'una biga com a element de suport obliga a resoldre de manera molt més complexa els canvis d'agulles.
  • 2. Els vehicles d'un monoraïl s'anomenen també monoraïls.
  • ca  monoraïl, n m
  • ca  monocarril, n m sin. compl.
  • ca  monorail, n m var. ling.
  • es  monocarril, n m
  • es  monorraíl, n m
  • es  monorriel, n m
  • fr  monorail, n m
  • it  monoguida, n f
  • it  monorotaia, n f
  • en  monorail, n

03 Mitjans de transport > 02 Mode ferroviari > 01 Sistemes i vehicles, 100. Fitxes il·lustrades

Definició
Vehicle ferroviari que circula per un sistema de monoraïl, constituït generalment per una o més unitats de tren.

Nota

  • Els monoraïls suspesos es desplacen al llarg de la biga per mitjà de rodes, mentre que els monoraïls que circulen sobre la biga poden també recórrer a les rodes o bé a coixins d'aire o a la levitació magnètica, que eviten el contacte del vehicle amb la biga durant el desplaçament; en aquest últim cas, la biga funciona únicament com a guia.