Back to top
  • ca  desguàs superior, n m
  • es  desagüe superior
  • en  spillway
  • en  top outlet

Enginyeria hidràulica

Definició
^Sobreeixidor^ de superfície d'una presa.
  • ca  desguassar, v intr
  • es  desaguar
  • en  drain, to

Enginyeria hidràulica

Definició
Desembocar l'aigua d'un curs d'aigua al mar, en un llac, en un riu, en un dipòsit, etc.
  • ca  deshidratació de fangs, n f
  • es  deshidratación de lodos
  • en  sludge dewatering

Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Procés de tractament dels fangs generats durant el tractament de les aigües residuals que s'utilitza per a augmentar-ne el contingut de sòlids i reduir-ne, per tant, el volum per mitjans mecànics.

La deshidratació se sol dur a terme sobre fangs espessits prèviament mitjançant gravetat. La humitat (contingut en aigua) d'un fang deshidratat sol oscil·lar entre un 75 i un 80 %, encara que amb determinats equips, com ara centrífugues, es pot arribar fins a un 30-40 %. Els objectius de la deshidratació de fangs són facilitar-ne la manipulació i el transport, evitar males olors i reduir-ne la putrescibilitat, augmentar-ne el poder calorífic si finalment se sotmeten a incineració, reduir la quantitat de material de suport necessari si es compostaran i reduir la producció de lixiviats si es disposen en un abocador. Els mètodes principals per a deshidratar són: filtració en buit, ^centrífugues^, ^filtres de bandes^, ^filtres de premsa^ i ^eres d'assecatge^.

Nota

  • Vegeu també ^espessiment de fangs^.
  • ca  desinfecció, n f
  • es  desinfección
  • en  disinfection

Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Eliminació o inactivació dels microorganismes patògens de les aigües.

Nota

  • Vegeu també ^laberint de desinfecció^.
  • ca  desmunt, n m
  • ca  rebaix, n m sin. compl.
  • ca  terrabuit, n m sin. compl.
  • es  desmonte
  • en  cut slope

Enginyeria del terreny i cartogràfica, Enginyeria de la construcció, Enginyeria del transport

Definició
Excavació feta en un terreny a fi de donar-hi la cota desitjada.
  • ca  despassivació, n f
  • es  despasivación
  • en  depassivation

Enginyeria de la construcció

Definició
Procés induït per la pèrdua d'alcalinitat del formigó sotmès a una carbonatació, a causa del qual es perd la fina pel·lícula d'òxid adherida a l'acer que actua com a barrera protectora contra la corrosió.
  • ca  desplaçament lateral de via, n m
  • es  ripado
  • en  lateral displacement

Enginyeria del transport

Definició
Acció i efecte de moure voluntàriament una via cap a un costat, dintre d'uns treballs programats, o bé perquè se supera la resistència lateral de la via al pas d'una circulació, la qual cosa pot suposar una incidència d'explotació greu.
  • ca  desplaçament virtual, n m
  • es  desplazamiento virtual
  • en  virtual displacement

Enginyeria de la construcció

Definició
Moviment hipotètic associat a alguns dels graus de llibertat de l'estructura i compatible amb les condicions de suport.
  • ca  despreniment, n m
  • es  desprendimiento rocoso
  • en  rock fall

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definició
Separació i caiguda d'un tros de sòl o de roca d'una paret molt dreta, amb una trajectòria de caiguda lliure en una part del seu recorregut.

El bloc que cau, un cop ha entrat en contacte amb el terreny, segueix el seu recorregut rebotant, rodolant o lliscant, fins a aturar-se.
  • ca  dessalatge, n m
  • es  desalación
  • en  desalinization

Enginyeria sanitària i ambiental

Definició
Eliminació de sals dissoltes de l'aigua per reduir-ne la salinitat.

El dessalatge es pot aconseguir mitjançant el procés d'electrodiàlisi o bé el d'osmosi inversa. El dessalatge s'utilitza per a produir ^aigua potable^ a partir d'aigua de mar.