Back to top
  • ca  trastorn psicòtic compartit, n m
  • es  trastorno psicótico compartido, n m
  • fr  folie à deux, n f
  • fr  trouble psychotique partagé, n m
  • en  folie à deux, n
  • en  shared psychotic disorder, n
  • de  Folie à deux, n f
  • de  gemeinsame psychotische Störung, n f

Definició
Trastorn psicòtic caracteritzat pel desenvolupament d'un deliri compartit.

Nota

  • Clàssicament, el trastorn psicòtic compartit es designava amb la denominació folie à deux.
  • ca  psicosi incipient, n f
  • ca  trastorn psicòtic incipient, n m sin. compl.
  • es  psicosis incipiente, n f
  • es  trastorno psicótico incipiente, n m
  • fr  psychose débutante, n f
  • fr  trouble psychotique débutant, n m
  • en  incipient psychosis, n
  • en  incipient psychotic disorder, n
  • de  beginnende Psychose, n f
  • de  beginnende psychotische Störung, n f

Definició
Psicosi que comença a manifestar-se, habitualment en l'etapa adolescent o en la primera joventut, i que sovint va precedida de pròdroms o d'un estat mental d'alt risc.

Nota

  • La detecció precoç de la psicosi incipient i la teràpia en la fase inicial poden millorar molt el pronòstic de la malaltia.
  • ca  trastorn psicòtic induït per substàncies, n m
  • es  trastorno psicótico inducido por sustancias, n m
  • fr  trouble psychotique induit par des substances, n m
  • en  substance-induced psychotic disorder, n
  • de  substanzinduzierte psychotische Störung, n f

Definició
Trastorn psicòtic agut amb al·lucinacions o idees delirants que apareix com a resultat de la intoxicació o de l'abstinència de substàncies com ara al·lucinògens, cànnabis, simpaticomimètics o cocaïna.

Nota

  • El trastorn psicòtic induït per substàncies és un tipus de trastorn mental induït per substàncies.
  • ca  trastorn reactiu de la vinculació, n m
  • es  trastorno reactivo de la vinculación, n m
  • fr  trouble réactionnel de l'attachement, n m
  • en  reactive attachment disorder, n
  • de  reaktive Bindungsstörung, n f

Definició
Trastorn de la infància o l'adolescència caracteritzat per una marcada alteració en les relacions socials en diferents contextos.
  • ca  disfunció sexual, n f
  • ca  trastorn sexual, n m sin. compl.
  • es  disfunción sexual, n f
  • es  trastorno sexual, n m
  • fr  dysfonctionnement sexuel, n m
  • fr  trouble sexuel, n m
  • en  sexual disorder, n
  • en  sexual dysfunction, n
  • de  Sexualstörung, n f
  • de  sexuelle Dysfunktion, n f

Definició
Trastorn d'índole i causalitat molt diverses, caracteritzat per una alteració repetida del desenvolupament normal d'una o més fases del cicle de resposta sexual humana.

Nota

  • 1. Una disfunció sexual es pot presentar en qualsevol de les fases del cicle de resposta sexual humana (desig, excitació, orgasme i resolució).
  • 2. Són disfuncions sexuals els trastorns de l'excitació sexual (com ara la disfunció erèctil o el trastorn de l'excitació sexual en la dona), els trastorns del desig sexual (com ara el trastorn del desig sexual hipoactiu i el trastorn per aversió al sexe), els trastorns sexuals per dolor (com ara la disparèunia i el vaginisme) i el trastorn orgàstic.
  • ca  trastorn sexual per dolor, n m
  • es  trastorno sexual por dolor, n m
  • fr  trouble sexuel avec douleur, n m
  • en  sexual pain disorder, n
  • de  Störung mit sexuell bedingten Schmerzen, n f

Definició
Disfunció sexual caracteritzada per la manifestació de dolor associat amb la realització de l'acte sexual, no atribuïble als efectes fisiològics directes d'una substància ni a una malaltia.

Nota

  • Són trastorns sexuals per dolor la disparèunia i el vaginisme.
  • ca  trastorn somatomorf, n m
  • es  trastorno somatomorfo, n m
  • fr  trouble somatoforme, n m
  • en  somatoform disorder, n
  • de  somatoforme Störung, n f

Definició
Trastorn caracteritzat per símptomes físics per als quals no es troba cap explicació d'origen orgànic.
  • ca  trastorn somatomorf indiferenciat, n m
  • es  trastorno somatomorfo indiferenciado, n m
  • fr  trouble somatoforme indifférencié, n m
  • en  undifferentiated somatoform disorder, n
  • de  undifferenzierte somatoforme Störung, n f

Definició
Trastorn somatomorf caracteritzat per un o més símptomes físics d'una durada superior a sis mesos, que provoquen un malestar clínic significatiu o un deteriorament social o laboral.

Nota

  • Els símptomes del trastorn somatomorf indiferenciat són menys nombrosos que els del trastorn per somatització.
  • ca  trauma, n m
  • es  trauma, n m
  • fr  traumatisme, n m
  • en  trauma, n
  • de  Trauma, n n

Definició
Experiència d'un esdeveniment extern o intern d'una magnitud tal que sobrepassa la capacitat d'un individu per a enfrontar-s'hi i li suposa una mobilització emocional i dificultats d'adaptació, que pot succeir durant la infància o en l'època adulta.
  • ca  tremolor postural, n m
  • es  temblor postural, n m
  • fr  tremblement postural, n m
  • en  postural tremor, n
  • de  Haltetremor, n m

Definició
Sèrie de petites oscil·lacions uniformes i rítmiques que mouen involuntàriament un o més segments de l'organisme, caracteritzades per l'intent de mantenir una postura contra la gravetat.