trastorn delirant de grandiositat
trastorn delirant de grandiositat
- ca trastorn delirant de grandiositat, n m
- es trastorno delirante de grandiosidad, n m
- fr trouble délirant de type mégalomaniaque, n m
- en grandiose delusional disorder, n
Definició
Trastorn caracteritzat per deliris de grandesa.
trastorn delirant de persecució
trastorn delirant de persecució
- ca trastorn delirant de persecució, n m
- es trastorno delirante persecutorio, n m
- fr trouble délirant de type pérsecutoire, n m
- en persecutory delusional disorder, n
- de Verfolgungswahn, n m
Definició
Trastorn caracteritzat per deliris de persecució.
trastorn delirant erotomaníac
trastorn delirant erotomaníac
- ca deliri erotomaníac, n m
- ca síndrome de Clérambault, n f sin. compl.
- ca trastorn delirant erotomaníac, n m sin. compl.
- es delirio erotomaníaco, n m
- es síndrome de Clérambault, n m
- es trastorno delirante erotomaníaco, n m
- fr délire érotomaniaque, n m
- fr syndrome de Clérambault, n m
- fr trouble délirant de type érotomaniaque, n m
- en Clérambault syndrome, n
- en erotomanic delusion, n
- en erotomanic delusional disorder, n
- de De-Clérambault-Syndrom, n n
- de Liebeswahn, n m
Definició
Deliri en què la persona té la convicció de ser estimada o protegida per una altra persona, en general d'un estatus superior, la qual ha d'ocultar la relació per convencionalismes socials.
trastorn delirant mixt
trastorn delirant mixt
- ca trastorn delirant mixt, n m
- es trastorno delirante mixto, n m
- fr trouble délirant de type mixte, n m
- en mixed delusional disorder, n
Definició
Trastorn caracteritzat per deliris característics de més d'un tipus de trastorn delirant, però sense predomini de cap tema.
trastorn delirant somàtic
trastorn delirant somàtic
- ca trastorn delirant somàtic, n m
- es trastorno delirante somático, n m
- fr trouble délirant de type somatique, n m
- en somatic delusional disorder, n
Definició
Trastorn caracteritzat per deliris de referència corporal.
trastorn depressiu
trastorn depressiu
- ca depressió, n f
- ca trastorn depressiu, n m
- es depresión, n f
- es trastorno depresivo, n m
- fr dépression, n f
- fr trouble dépressif, n m
- en depression, n
- en depressive disorder, n
- de Depression, n f
Definició
Trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per una simptomatologia molt diversa, amb un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i fins i tot físiques de l'individu, que inclou tristesa, davallada de l'autoestima, sentiments de desesperança i solitud.
Nota
- La denominació depressió inclou, entre d'altres, les depressions majors i el trastorn distímic.
trastorn depressiu breu recurrent
trastorn depressiu breu recurrent
- ca trastorn depressiu breu recurrent, n m
- es trastorno depresivo breve recidivante, n m
- en recurrent brief depressive disorder, n
- de rezidivierende kurze depressive Störung, n m
Definició
Trastorn depressiu caracteritzat per episodis depressius d'una durada d'entre dos dies i dues setmanes, que es manifesten com a mínim una vegada al mes durant dotze mesos.
trastorn depressiu de la personalitat
trastorn depressiu de la personalitat
- ca trastorn depressiu de la personalitat, n m
- es trastorno depresivo de la personalidad, n m
- en depressive personality disorder, n
- de depressive Persönlichkeitsstörung, n f
Definició
Trastorn de la personalitat caracteritzat per un patró permanent de funcions cognitives i comportaments depressius, que comença a l'inici de l'edat adulta i es manifesta en diferents contextos.
trastorn depressiu major
trastorn depressiu major
- ca depressió major, n f
- ca trastorn depressiu major, n m
- es depresión mayor, n f
- es trastorno depresivo mayor, n m
- fr dépression majeure, n f
- fr trouble dépressif majeur, n m
- en major depression, n
- en major depressive disorder, n
- de Depression, n f
Definició
Depressió caracteritzada per la pèrdua d'interès o plaer en la majoria d'activitats durant un període mínim de dues setmanes, acompanyada d'altres símptomes com ara canvis en la gana, el pes, el son i l'activitat psicomotora, falta d'energia, infravaloració o culpa, dificultat per a pensar, concentrar-se o prendre decisions i pensaments de mort o idees, plans i intents suïcides.
Nota
- Els episodis de depressió major es classifiquen com a únics o recurrents.
trastorn depressiu persistent
trastorn depressiu persistent
- ca trastorn depressiu persistent, n m
- es trastorno depresivo persistente, n m
- fr trouble dépressif persistant, n m
- en persistent depressive disorder, n
- de anhaltende depressive Störung, n f
Definició
Estat d'ànim depressiu continu i crònic, d'un mínim de dos anys d'evolució, que pot anar acompanyat de trastorns de la gana, trastorns del son, fatiga, anergia, baixa autoestima i dificultats de concentració.
Nota
- Clàssicament, el trastorn depressiu persistent es designava amb les denominacions trastorn distímic (o distímia) i depressió major crònica.
