Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació
  • ca  ortopèdia, n f
  • es  ortopedia, n f
  • en  orthetics
  • en  orthotics

Fisioteràpia

Definició
Disciplina que tracta de la correcció dels defectes dels ossos o de les articulacions mitjançant ortesis.

Nota

  • 1. L'ortopèdia no és practicada necessàriament per un llicenciat en medicina.
  • 2. L'ortopèdia comprèn també la confecció dels diversos tipus d'ortesis.
  • ca  ortopedista, n m, f
  • ca  ortetista, n m, f sin. compl.
  • ca  ortopèdic | ortopèdica, n m, f sin. compl.
  • es  ortetista, n m, f
  • es  ortopeda, n m, f
  • es  ortopédico | ortopédica, n m, f
  • en  orthotist

Fisioteràpia

Definició
Professional versat en la fabricació o la comercialització d'ortesis.
  • ca  ortopèdic -a, adj
  • es  ortopédico -ca, adj
  • en  orthopedic

Fisioteràpia

Definició
Relatiu o pertanyent a l'ortopèdia.
  • ca  ortopeda, n m, f
  • ca  ortopedista, n m, f
  • es  ortopeda, n m, f
  • en  orthopedist

Fisioteràpia

Definició
Metge especialitzat en ortopèdia.
  • ca  ortopedista, n m, f
  • ca  ortetista, n m, f sin. compl.
  • ca  ortopèdic | ortopèdica, n m, f sin. compl.
  • es  ortetista, n m, f
  • es  ortopeda, n m, f
  • es  ortopédico | ortopédica, n m, f
  • en  orthotist

Fisioteràpia

Definició
Professional versat en la fabricació o la comercialització d'ortesis.
  • ca  ortòptic -a, adj
  • es  ortóptico
  • en  orthoptic

Oftalmologia

Definició
Que corregeix els defectes dels eixos visuals.
  • ca  ortòptica, n f
  • es  ortóptica
  • en  orthoptics

Oftalmologia

Definició
Tècnica d'exercicis oculars emprada per a corregir els eixos visuals dels ulls que no estan coordinats adequadament per a la visió binocular.
  • ca  ortoptoscopi, n m
  • es  ortoptoscopio
  • en  orthoptoscope

Oftalmologia

Definició
Instrument emprat per a corregir l'estrabisme mitjançant exercicis dels músculs oculomotors.
  • ca  ortoscopi, n m
  • es  ortoscopio
  • en  orthoscope

Oftalmologia

Definició
Instrument emprat per a examinar la cambra anterior.
  • ca  ortotanàsia, n f
  • es  ortotanasia
  • fr  orthothanasie
  • en  orthothanasia

Infermeria

Definició
Mort recta, natural, d'un malalt en fase terminal o en estat d'inconsciència irreversible, al qual no se li escurça la vida ni se li allarga innecessàriament amb l'aplicació de mitjans mèdics extraordinaris o desproporcionats.

Nota

  • L'ortotanàsia implica tan sols l'aplicació de tractaments pal·liatius raonables.