Terminologia de ciències de la salut

ca contaminant orgànic persistent, n m
ca COP, n m sigla
es contaminante orgánico persistente, n m
es COP, n m sigla
fr polluant organique persistant, n m
fr POP, n m sigla
en persistent organic pollutant, n
en POP, n sigla

Seguretat alimentària

Definició

Substància química altament persistent, bioacumulable, molt tòxica per a la salut humana i perjudicial per al medi ambient, que és transportada a gran distància del punt d'emissió.

Nota

1. Els principals contaminants orgànics persistents d'interès en seguretat alimentària són compostos organofluorats, com ara els compostos perfluoroalquilats, i compostos organoclorats, com ara els bifenils policlorats, les dibenzodioxines policlorades, els dibenzofurans policlorats, les dioxines, l'hexaclorobenzè i els naftalens policlorats.
2. Els contaminants orgànics persistents són un tipus de contaminant ambiental.

ca contenció, n f
oc contencion, n f
es contención, n f
fr contention, n f
gl contención, n f
pt contenção, n f
en contention, n
nl beperkende maatregelen, n pl
nl coronamaatregelen, n pl
eu euste, n
ar احتواء

COVID-19

Definició

Acció d'impedir que una situació es descontroli i traspassi els seus límits.

Nota

En el cas de la pandèmia de COVID-19, les mesures de contenció s'han anat modificant en funció de la velocitat de propagació del virus, del risc de rebrot, dels casos nous confirmats, dels ingressats i de les morts.

ca biocontenció, n f
ca contenció biològica, n f sin. compl.
es biocontención, n f
es contención biológica, n f sin. compl.
fr bioconfinement, n f
fr confinement biologique, n m sin. compl.
en biocontainment, n
en biological containment, n sin. compl.

Virologia

Definició

Conjunt de mesures físiques, estructurals, procedimentals i biològiques que garanteixen que un agent biològic o un organisme modificat genèticament es manté confinat i no es pot disseminar fora d'un entorn controlat.

Nota

La biocontenció inclou la modificació del material genètic d'un organisme per a restringir la seva capacitat de reproduir-se fora d'un laboratori o un altre espai experimental.

ca contenció emocional, n f
ca contenció psicològica, n f
es contención emocional, n f
es contención psicológica, n f

Bioètica

Definició

Creació de les condicions i l'espai que facilitin l'elaboració i el desenvolupament de les capacitats mentals, amb l'objectiu que els impulsos, els instints o les passions siguin contrastats amb la realitat i es puguin posar en acció d'una manera no destructiva, positiva i saludable.

Nota

La contenció emocional no és una mesura restrictiva, a diferència de la contenció física, la contenció mecànica i la contenció farmacològica.

ca contenció emocional, n f
ca contenció psicològica, n f
es contención emocional, n f
es contención psicológica, n f
fr contention émotionnelle, n f
fr contention psychologique, n f
fr contention relationnelle, n f
en emotional containment, n
en psychological containment, n

Salut mental i addiccions

Definició

Creació de les condicions i l'espai que facilitin l'elaboració i el desenvolupament de les capacitats mentals, amb l'objectiu que els impulsos, els instints o les emocions siguin contrastats amb la realitat i es puguin posar en acció d'una manera no destructiva, positiva i saludable.

Nota

La contenció emocional no és una mesura restrictiva, a diferència de la contenció física, la contenció mecànica i la contenció farmacològica.

ca contenció farmacològica, n f
ca restricció farmacològica, n f
ca contenció química, n f sin. compl.
ca restricció química, n f sin. compl.
es contención farmacológica, n f
es contención química, n f
es restricción farmacológica, n f
es restricción química, n f
fr contention chimique, n f
fr contention pharmacologique, n f
en chemical restraint, n
en medicinal restraint, n

Salut mental i addiccions

Definició

Mesura restrictiva consistent en el control del comportament o la limitació de la mobilitat d'una persona mitjançant l'administració de substàncies psicoactives, amb l'objectiu d'evitar situacions que suposin un risc per a ella o per a altres persones.

ca contenció farmacològica, n f
ca restricció farmacològica, n f
ca contenció química, n f sin. compl.
ca restricció química, n f sin. compl.
es contención farmacológica, n f
es contención química, n f
es restricción farmacológica, n f
es restricción química, n f
en chemical restraint, n
en medicinal restraint, n

Bioètica

Definició

Mesura restrictiva consistent en el control del comportament o la limitació de la mobilitat d'una persona mitjançant l'administració de substàncies psicoactives, amb l'objectiu d'evitar situacions que suposin un risc per a ella mateixa o per als altres.

Nota

1. La contenció farmacològica, com la contenció física i la contenció mecànica, és una mesura que compromet els drets de la persona, i per això actualment hi ha la consciència que cal una reducció dràstica d'aquesta pràctica. No s'ha de dur a terme si no s'han exhaurit altres alternatives, com ara la contenció verbal o el suport psicològic.
2. Quan s'aplica, la contenció farmacològica ha d'estar fonamentada en l'evitació d'un dany molt probable, greu i imminent, i s'ha de limitar al temps mínim necessari.

ca contenció física, n f
ca restricció física, n f
ca immobilització física, n f sin. compl.
ca subjecció física, n f sin. compl.
es contención física, n f
es inmovilización física, n f
es restricción física, n f
es sujeción física, n f
fr contention manuelle, n f
fr contention physique, n f
en physical restraint, n

Salut mental i addiccions

Definició

Mesura restrictiva consistent en la limitació parcial o total de la mobilitat d'una persona mitjançant l'aplicació de força per part d'una altra persona, o més d'una, cos a cos, i sense l'aplicació de dispositius mecànics, amb l'objectiu d'impedir que faci moviments que puguin suposar un risc per a ella o per a altres persones.

ca contenció física, n f
ca restricció física, n f
ca immobilització física, n f sin. compl.
ca subjecció física, n f sin. compl.
es contención física, n f
es inmovilización física, n f
es restricción física, n f
es sujeción física, n f
en physical restraint, n

Bioètica

Definició

Mesura restrictiva consistent en la limitació parcial o total de la mobilitat d'una persona mitjançant l'aplicació de força per part d'una altra, cos a cos, i sense l'aplicació de dispositius mecànics, amb l'objectiu d'impedir que faci moviments que puguin suposar un risc per a ella mateixa o per als altres.

Nota

1. La contenció física, com la contenció farmacològica i la contenció mecànica, és una mesura que compromet els drets de la persona, i per això actualment hi ha la consciència que cal una reducció dràstica d'aquesta pràctica. No s'ha de dur a terme si no s'han exhaurit altres alternatives, com ara la contenció verbal.
2. Quan s'aplica, la contenció física ha d'estar fonamentada en l'evitació d'un dany molt probable, greu i imminent, i s'ha de limitar al temps mínim necessari.

ca contenció mecànica, n f
ca restricció mecànica, n f
ca immobilització mecànica, n f sin. compl.
ca subjecció mecànica, n f sin. compl.
es contención mecánica, n f
es inmovilización mecánica, n f
es restricción mecánica, n f
es sujeción mecánica, n f
fr contention, n f
fr contention mécanique, n f
en mechanical restraint, n

Salut mental i addiccions

Definició

Mesura restrictiva consistent en la limitació parcial o total de la mobilitat d'una persona mitjançant un dispositiu tècnic o tèxtil o un element del mobiliari, en contacte o molt proper a la persona, amb l'objectiu d'impedir que faci moviments que puguin suposar un risc per a ella o per a altres persones.

Terminologia de ciències de la salut

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició