Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  competència, n f
  • es  capacidad, n f
  • es  competencia, n f
  • fr  capacité, n f
  • en  capacity, n
  • en  competence, n
  • en  decision-making capacity, n
  • en  decisional capacity, n
  • en  mental capacity, n
  • en  mental competence, n

Salut mental i addiccions

Definició
Capacitat d'una persona d'afrontar i resoldre amb èxit una situació, que implica prendre una decisió concreta en un moment determinat i fer-se càrrec de les conseqüències que comporti.

Nota

  • 1. La competència requereix aptituds i funcions psicològiques suficients per a prendre una decisió de manera lliure. El grau de competència exigible varia segons la decisió que cal prendre: com més conseqüències negatives té, més competència es necessita.
  • 2. La competència es pot veure afectada per situacions clíniques que comporten l'alteració de la percepció, la memòria, l'orientació o el raonament, entre altres.
  • ca  competència, n f
  • ca  capacitat de fet, n f sin. compl.
  • es  capacidad, n f
  • es  competencia, n f
  • en  capacity, n
  • en  competence, n
  • en  decision-making capacity, n
  • en  decisional capacity, n
  • en  mental competence, n

Bioètica

Definició
Capacitat de prendre una decisió concreta en un moment determinat.

Nota

  • Convé distingir la competència (o capacitat de fet) de la capacitat legal.
  • ca  competència, n f
  • es  competencia, n f
  • en  competence, n

Educació per a la salut

Definició
Capacitat d'una persona d'afrontar i resoldre amb èxit una situació, que implica prendre una decisió concreta o actuar en un context determinat i fer-se càrrec de les conseqüències que comporti.

Nota

  • El concepte de competència implica el desenvolupament dels coneixements, les habilitats i les actituds necessàries per a assolir aquesta capacitat.
  • ca  competència antigènica, n f
  • es  competencia antigénica
  • es  competición antigénica
  • fr  compétition antigénique
  • en  antigenic competition

Immunologia

Definició
Disminució d'una resposta immunitària específica a un antigen determinat, com a conseqüència de la presència simultània o consecutiva d'un altre antigen sense cap tipus de relació amb el primer.
  • ca  competència cultural, n f
  • es  competencia cultural, n f
  • en  cultural competence, n

Bioètica

Definició
Capacitat efectiva de relacionar-se amb persones de cultures diferents, a partir del reconeixement dels valors, les creences, els estils de vida i els costums propis d'altres cultures i del seu respecte.
  • ca  competència neuronal, n f
  • es  competencia neuronal
  • en  neuronal competition

Neurociència

Definició
Procés de refinament de la funció neural mitjançant la millora de la connectivitat, consistent en l'eliminació de les sinapsis supernumeràries i la potenciació de les sinapsis més actives, que té lloc durant el desenvolupament del sistema nerviós.
  • ca  competència professional, n f
  • es  competencia profesional, n f
  • en  professional competence, n

Bioètica

Definició
Capacitat d'exercir una professió d'una manera efectiva i amb autonomia d'acord amb els estàndards de qualitat que exigeix la bona pràctica.

Nota

  • La competència professional no es limita al conjunt de coneixements i habilitats adquirits per a l'exercici d'una professió d'una manera general, sinó que s'exigeix amb relació a cada situació concreta.
  • ca  competent, adj
  • es  capacitado -da, adj
  • es  competente, adj
  • en  competent, adj

Bioètica

Definició
Dit de la persona que té capacitat de prendre una decisió concreta en un moment determinat.
  • ca  competidor immediat, n m
  • es  fast follower
  • en  fast follower
  • en  fast follower compound
  • en  fast follower drug

Recerca clínica de medicaments

Definició
Compost que es considera que pot arribar a convertir-se en poc temps en el principal competidor d'un altre del mateix tipus i de característiques molt similars però més desenvolupat.
  • ca  complement, n m
  • ca  alexina, n f sin. compl.
  • ca  sistema del complement, n m sin. compl.
  • es  alexina
  • es  complemento
  • fr  alexine
  • fr  complément
  • en  alexin
  • en  complement
  • en  complement system

Immunologia

Definició
Conjunt de proteïnes plasmàtiques i de la superfície cel·lular que intervé en diferents processos immunitaris i que, en activar-se per mitjà d'una cascada, genera complexos d'atac a la membrana i pèptids mediadors de la inflamació i del reclutament de fagòcits, opsonitza patògens i facilita l'eliminació de complexos antigen-anticòs.

Nota

  • 1. Es coneixen tres vies d'activació del complement, la via clàssica, la via alternativa i la via de la lectina, les quals conflueixen en la formació de la C3/C5-convertasa de la via clàssica del complement.
  • 2. El terme alexina, que avui gairebé no s'usa, té valor com a referent històric.