Argot culinari i gastronòmic

Tronc de les hortalisses. Aquesta part es rebutja en les cols, els bròquils i altres plantes herbàcies.

Formatge fet amb una barreja de llet de cabra i d'ovella, ja esmentat per Cervantes en el seu Quixot, i que pren el nom del poble de Tronchón, a la província de Terol, al Maestrat. Té un tast suau i agradable, amb un cert regust d'avellana. Es comercialitza en forma de pa rodó.

Fer completament trossos una cosa, un aliment.

Ventresca i vísceres comestibles d'un animal.

Cria de truites, especialment de la truita irisada i de la truita comuna, amb finalitats comercials o de repoblació.

Dolç petit, mena de bombó, elaborat amb una mescla de nata batuda i xocolata fosa en parts iguals i recobert amb xocolata ratllada, que es menja ben fred.

Mescla de nata batuda i xocolata fosa en parts iguals que s'empra en pastisseria per a farcir pastissos.

Mescla de nata líquida i xocolata fosa en parts iguals, emprada com a suport del farciment dels bombons farcits.

Dolç petit, mena de bombó, elaborat amb una mescla de nata batuda i xocolata fosa en parts iguals i recobert amb xocolata ratllada, que es menja ben fred.

Comunicar a una preparació l'aroma de la tòfona, incorporant-hi trossos de tòfona més o menys grans. Al foie-gras, als farciments (especialment de carn), a les amanides i als guisats compostos, s'hi afegeixen daus de tòfona o bé tòfona picada. Es trufa igualment una peça grossa d'aviram lliscant làmines de tòfona entre carn i pell. També hi ha nombroses salses que porten tòfones.