Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
  • ca  sambac, n m

Definició
Planta exòtica originària de l'Índia utilitzada per a aromatitzar el te.
  • ca  sambal, n m

Definició
Condiment indonesi fet amb cirereta (bitxo) roja, ceba tallada, llimona verda, oli i vinagre. El seu nom també designa, per extensió, els plats que acompanya.
  • ca  samfaina, n f
  • ca  xamfaina, n f sin. compl.
  • ca  xanfaina, n f sin. compl.
  • es  alboronía
  • es  chanfaina
  • es  pisto
  • fr  ratatouille

Definició
Plat genuïnament català preparat amb alls, cebes, tomàquet, pebrot, carabassó i albergínia, i eventualment julivert. Segons els casos es considera com una salsa, altres com la guarnició d'un plat ja cuinat, i fins i tot com a plat en si mateix que pot servir-se sol. Els ingredients i el procediment són els mateixos en tots els casos. Fora de Catalunya el títol de chanfaina designa, segons les regions, una sèrie de cuinats de diversos elements picats, més o menys gruixuts, ja sigui de carn, d'hortalisses, o de menuts, etc. Entre les chanfainas més conegudes hi ha l'antillana, la del Bierzo, la castellana i la de Salamanca.
  • ca  sanador -a, n m, f
  • ca  castrador -a, n m, f sin. compl.
  • es  castrador
  • fr  châtreur

Definició
Persona que sana o castra bestiar destinat al consum. La carn de les bèsties (porc, xai, vedell, cabrit) que no són castrades (sanades) de molt joves i que es crien per ser sacrificades, després de cuinada, es diu que moltoneja per als xais i que tufeja per a la resta.
  • ca  sandra, n f
  • es  sandro
  • fr  perche

Definició
Peix d'aigües corrents o dels grans llacs semblant a la perca, que pot arribar a mesurar un metre i pesar quinze quilos. La seva carn, fina, ferma i blanca, amb poques espines, es prepara com el luci. És originari de l'Europa central però se'n troben en altres països.

Nota

  • Vegeu: luci
  • ca  sandvitx, n m
  • es  sándwich
  • fr  sandwich

Definició
Entrepà fred preparat amb dues llesques de pa de motlle i que porta al mig una preparació simple o composta, a base de mantega, carn cuita i freda, formatge, algun tipus de xarcuteria, hortalisses crues, etc., tot llescat o tallat petit. Aquesta mena d'entrepans es preparen amb tota mena de pa i la guarnició pot ser completada amb diversos elements: picants, confitats, maionesa, mostassa, etc.

Nota

  • La denominació catalana sandvitx és un anglicisme.
  • ca  sanejar, v tr
  • es  sanear
  • fr  assainir

Definició
Millorar la salubritat dels aliments aplicant tècniques de sanejament i controlant les condicions ambientals durant la producció, la transformació, l'envasament, el condicionament i el consum dels aliments, per evitar contaminacions biològiques o impureses químiques sobre aquells factors ambientals que poden afectar la salut individual i pública.
  • ca  sang, n f
  • es  sangre
  • fr  sang

Definició
Líquid vital dels vertebrats. La sang dels animals domèstics que se sacrifiquen per al nostre consum té moltes maneres de ser consumida, però es consumeix principalment la del porc, que s'utilitza en xarcuteria per a les botifarres negres. El lligament amb sang és molt utilitzat a la cuina, essencialment per als estofats, els civets i les preparacions que porten vi per espessir la salsa. És un dels elements del famós plat anomenat coradella, del qual Ignasi Domènech ens va deixar la recepta. Bullida i fregida amb fetge se'n fa un plat popular molt estimat, dietèticament equilibrat, sense greix.
  • ca  sangada, n f
  • es  sangre cocida
  • fr  sang cuite

Definició
Sang bullida que serà el principal ingredient d'alguns plats i també el lligament d'algunes salses. Es ven al mercat a les parades de despulles i menuts d'escorxador i s'empra per a preparar el plat popular i rústic de sang i fetge.
  • ca  sangonós -osa, adj
  • es  sanguinolento
  • fr  saignant

Definició
Dit de la matèria, el gènere o l'ingredient brut de sang, com ara una carn o una peça d'aviram la sang de les quals es veu després de coure-les.