Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  mielina, n f
  • ca  substància blanca de Schwann, n f sin. compl.
  • ca  substància medul·lar, n f sin. compl.
  • es  mielina
  • fr  myéline
  • en  myelin

Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular, Neurologia

Definició
Matèria lipoide, blanca, refringent, que recobreix els axons i les dendrites quan passen a la substància blanca del sistema nerviós central. En els nervis perifèrics inclou el cilindreix, i és voltada per la beina de Schwann.
  • ca  substància medul·lar, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Substància que forma l'interior d'un òrgan, per oposició a substància cortical.
  • ca  cos de Heinz, n m
  • ca  cos d'Ehrlich, n m sin. compl.
  • ca  cos de Heinz-Ehrlich, n m sin. compl.
  • ca  cos intern hemoglobinèmic, n m sin. compl.
  • ca  grànul blau, n m sin. compl.
  • ca  grànul de Heinz, n m sin. compl.
  • ca  substància beta, n f sin. compl.
  • ca  substància metacromaticogranular, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Corpuscle d'inclusió dels eritròcits, producte de la precipitació de l'hemoglobina, que apareix en diverses hemoglobinopaties i eritroenzimopaties, i que es tenyeix amb els colorants vitals. També són anomenats cossos de Heinz-Ehrlich, cossos d'Ehrlich i cossos interns hemoglobinèmics.

Nota

  • La denominació cos intern hemoglobinèmic es considera obsoleta.
  • ca  substància no liminar, n f

Hematologia i hemoteràpia

Definició
Qualsevol substància de la sang excretada per l'orina, sigui quina vulgui la seva concentració.
  • ca  substància P, n f

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Pèptid compost per 11 aminoàcids, distribuït per tot l'organisme, especialment pel sistema nerviós, l'aparell digestiu i el plasma. Té una enèrgica acció sobre la musculatura llisa (dilatació dels vasos sanguinis i contracció de l'intestí), provoca l'alliberament d'histamina pels mastòcits, inhibeix la secreció d'insulina i estimula la secreció del glucagó.
  • ca  substància pressora, n f

Angiologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Qualsevol substància que faci augmentar la pressió de la sang.
  • ca  substància productora d'exoftàlmia, n f
  • ca  EPS, n f sigla

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definició
Derivat de l'hormona tiroidostimulant, un dels factors responsables de l'exoftàlmia de l'hipertiroïdisme.
  • ca  substància pròpia de l'escleròtica, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Part principal de la massa de l'escleròtica, entre la capa supracoroidal i el teixit epiescleral.
  • ca  capa fibrosa de la membrana timpànica, n f
  • ca  làmina pròpia de la membrana timpànica, n f sin. compl.
  • ca  substància pròpia de la membrana timpànica, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Capa mitjana de la membrana del timpà formada per una armadura de teixit fibrós, molt resistent, constituïda per fibres radials, fibres circulars i fascicles dendrítics.
  • ca  dentina, n f
  • ca  ivori, n m sin. compl.
  • ca  marfil, n m sin. compl.
  • ca  substància ebúrnia, n f sin. compl.
  • ca  substància fonamental de les dents, n f sin. compl.
  • ca  substància intertubular de les dents, n f sin. compl.
  • ca  substància pròpia de les dents, n f sin. compl.
  • ca  vori, n m sin. compl.
  • es  marfil
  • fr  ivoire
  • en  ivory
  • la  ebur dentis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Substància calcària que forma la major part de la dent, envolta la polpa dental i va recoberta d'esmalt a la corona i de cement a l'arrel. La paret interna és recoberta d'odontoblasts que emeten fibres de direcció radial i de forma d'essa contingudes en els túbuls dentinals. Les irritacions externes poden provocar-hi excrecions.

Nota

  • La denominació marfil prové del castellà.