Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  substància inductora, n f

Bioquímica i biologia molecular

Definició
En embriologia, substància capaç de produir la inducció, trobada en teixits que presenten aquesta propietat. N'hi ha una, de natura proteica, associada a RNA, inductora de teixit neural, i una altra que és inductora de mesoderma.
  • ca  substància innominada de Reichert, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Zona mitjana de la regió sublenticular anterior, formada per substància grisa, poc gruixuda i discontínua. Per davant, arriba fins a la substància grisa de l'espai perforat anterior, sobre la qual descansa. Per darrere, correspon al nucli amigdalí de l'hipocamp. Està en relació íntima amb la comissura blanca anterior.
  • ca  substància fonamental, n f
  • ca  matriu intercel·lular, n f sin. compl.
  • ca  substància intercel·lular, n f sin. compl.
  • ca  substància intersticial, n f sin. compl.
  • en  ground substance

Anatomia > Histologia

Definició
Substància amorfa dels teixits, que es troba entre les cèl·lules i les fibres, particularment desenvolupada en el teixit connectiu. És una massa gelatinosa similar a un ciment, que manté les fibril·les unides dins les fibres. És liquada per la hialuronidasa.
  • ca  substància intermèdia central, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Conjunt format per la comissura grisa anterior i la posterior i la substància gelatinosa central de la medul·la espinal.
  • ca  substància intermèdia lateral, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Massa de substància grisa vegetativa de la medul·la espinal situada entre la substància gelatinosa central, la columna intermèdia de Clarke i les banyes anterior i posterior.
  • ca  substància fonamental, n f
  • ca  matriu intercel·lular, n f sin. compl.
  • ca  substància intercel·lular, n f sin. compl.
  • ca  substància intersticial, n f sin. compl.
  • en  ground substance

Anatomia > Histologia

Definició
Substància amorfa dels teixits, que es troba entre les cèl·lules i les fibres, particularment desenvolupada en el teixit connectiu. És una massa gelatinosa similar a un ciment, que manté les fibril·les unides dins les fibres. És liquada per la hialuronidasa.
  • ca  dentina, n f
  • ca  ivori, n m sin. compl.
  • ca  marfil, n m sin. compl.
  • ca  substància ebúrnia, n f sin. compl.
  • ca  substància fonamental de les dents, n f sin. compl.
  • ca  substància intertubular de les dents, n f sin. compl.
  • ca  substància pròpia de les dents, n f sin. compl.
  • ca  vori, n m sin. compl.
  • es  marfil
  • fr  ivoire
  • en  ivory
  • la  ebur dentis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Substància calcària que forma la major part de la dent, envolta la polpa dental i va recoberta d'esmalt a la corona i de cement a l'arrel. La paret interna és recoberta d'odontoblasts que emeten fibres de direcció radial i de forma d'essa contingudes en els túbuls dentinals. Les irritacions externes poden provocar-hi excrecions.

Nota

  • La denominació marfil prové del castellà.
  • ca  substància lenticular, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Massa de fibres i substància amorfa del cristal·lí continguda dins la càpsula.
  • ca  substància liminar, n f

Hematologia i hemoteràpia

Definició
Qualsevol substància de la sang, com ara la glucosa, que és excretada per l'orina únicament quan la seva concentració en el plasma excedeix un cert límit.
  • ca  substància medicinal, n f

Farmacologia

Definició
Qualsevol producte natural o sintètic emprat per a corregir o prevenir un estat patològic.