substància gelatinosa de Stilling
substància gelatinosa de Stilling
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca substància gelatinosa de Stilling, n f
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definició
Conjunt de les substàncies intermèdies central i lateral.
substància granulofilamentosa
substància granulofilamentosa
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca formació reticular, n f
- ca substància filamentosa, n f sin. compl.
- ca substància granulofilamentosa, n f sin. compl.
- ca substància reticular, n f sin. compl.
- ca substància reticulofilamentosa, n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definició
Conjunt d'estructures neuronals, en forma de xarxa tupida o reticle, que s'estén de la medul·la espinal al diencèfal; regula funcions importants com són ara la son, la respiració, la pressió de la sang, la temperatura corporal, funcions endocrines, el to postural i l'activitat reflexa osteomuscular.
substància granulofilamentosa
substància granulofilamentosa
Hematologia i hemoteràpia
- ca substància reticular, n f
- ca massa filamentosa, n f sin. compl.
- ca substància alfa, n f sin. compl.
- ca substància filamentosa, n f sin. compl.
- ca substància granulofilamentosa, n f sin. compl.
- ca substància reticulofilamentosa, n f sin. compl.
- en filiar mass
Hematologia i hemoteràpia
Definició
Xarxa filamentosa que s'observa en els reticulòcits tenyits amb els colorants supravitals. Correspon a un artefacte produït per restes de ribosomes.
substància grisa central de l'aqüeducte de Silvi
substància grisa central de l'aqüeducte de Silvi
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca substància grisa central de l'aqüeducte de Silvi, n f
- ca estrat gris central del cervell, n m sin. compl.
- ca substància grisa central del cervell, n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definició
Capa densa de substància grisa que envolta l'aqüeducte de Silvi. El seu extrem inferior continua amb la substància grisa del sòl del quart ventricle, i la seva part superior ho fa amb la substància grisa del tercer ventricle.
substància grisa central del cervell
substància grisa central del cervell
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca substància grisa central de l'aqüeducte de Silvi, n f
- ca estrat gris central del cervell, n m sin. compl.
- ca substància grisa central del cervell, n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definició
Capa densa de substància grisa que envolta l'aqüeducte de Silvi. El seu extrem inferior continua amb la substància grisa del sòl del quart ventricle, i la seva part superior ho fa amb la substància grisa del tercer ventricle.
substància grisa de la base
substància grisa de la base
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca túber cineri, n m
- ca comissura grisa de la base, n f sin. compl.
- ca cos cendrós, n m sin. compl.
- ca cos cineri, n m sin. compl.
- ca substància grisa de la base, n f sin. compl.
- ca substància grisa del tercer ventricle, n f sin. compl.
- ca túber anterior de l'hipotàlem, n m sin. compl.
- ca tubercle cineri, n m sin. compl.
- ca tubercle gris, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definició
Làmina de substància grisa que ocupa tot l'espai comprès entre el quiasma, les cintes òptiques i els tubercles mamil·lars. La seva cara inferior és convexa i la part més sobresortint forma el peduncle del cos pituïtari; en canvi, la cara superior és còncava i forma part del tercer ventricle.
substància grisa de la medul·la
substància grisa de la medul·la
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca substància grisa de la medul·la, n f
- ca nucli cineri, n m sin. compl.
- ca substància esponjosa de la medul·la, n f sin. compl.
- ca substància grisa de la medul·la espinal, n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definició
Porció central de la medul·la espinal, de color fosc, que conté en el seu centre el conducte de l'epèndima. En cada meitat de la medul·la té forma de mitja lluna, amb una concavitat exterior i dues banyes, anterior i posterior. Conté fibres nervioses amielíniques, algunes de mielíniques, neurones somàtiques i neurones vegetatives, distribuïdes en columnes cel·lulars.
substància grisa de la medul·la espinal
substància grisa de la medul·la espinal
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca substància grisa de la medul·la, n f
- ca nucli cineri, n m sin. compl.
- ca substància esponjosa de la medul·la, n f sin. compl.
- ca substància grisa de la medul·la espinal, n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definició
Porció central de la medul·la espinal, de color fosc, que conté en el seu centre el conducte de l'epèndima. En cada meitat de la medul·la té forma de mitja lluna, amb una concavitat exterior i dues banyes, anterior i posterior. Conté fibres nervioses amielíniques, algunes de mielíniques, neurones somàtiques i neurones vegetatives, distribuïdes en columnes cel·lulars.
substància grisa de Soemmering
substància grisa de Soemmering
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca substància grisa de Soemmering, n f
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
substància grisa del tercer ventricle
substància grisa del tercer ventricle
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca túber cineri, n m
- ca comissura grisa de la base, n f sin. compl.
- ca cos cendrós, n m sin. compl.
- ca cos cineri, n m sin. compl.
- ca substància grisa de la base, n f sin. compl.
- ca substància grisa del tercer ventricle, n f sin. compl.
- ca túber anterior de l'hipotàlem, n m sin. compl.
- ca tubercle cineri, n m sin. compl.
- ca tubercle gris, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definició
Làmina de substància grisa que ocupa tot l'espai comprès entre el quiasma, les cintes òptiques i els tubercles mamil·lars. La seva cara inferior és convexa i la part més sobresortint forma el peduncle del cos pituïtari; en canvi, la cara superior és còncava i forma part del tercer ventricle.
