Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  inhalació, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Acció d'inhalar; l'efecte.
  • ca  inhalador, n m
  • es  inhalador, n m
  • fr  inhalateur, n m
  • en  inhalator, n
  • en  inhaler, n

.FITXA REVISADA, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Aparell utilitzat per a la inhalació, amb finalitats terapèutiques, de certs gasos, vapors o líquids degudament polvoritzats.
  • ca  inhalant, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Que pot ésser inhalat.
  • ca  inhalar, v tr

Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Aspirar, amb finalitats terapèutiques, certs gasos, vapors o líquids degudament polvoritzats.
  • ca  inhalatori -òria, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Relatiu o pertanyent a la inhalació.
  • ca  inhalatòrium, n m

Terminologia històrica

Definició
Establiment en el qual les malalties són tractades amb inhalacions medicamentoses.
  • ca  inhibició, n f
  • es  inhibición
  • fr  inhibition
  • en  inhibition

Salut mental

Definició
Estat psíquic que tendeix a evitar els modes d'expressió que podrien revelar públicament el caràcter o els pensaments d'un individu.
  • ca  inhibició, n f
  • es  inhibición
  • fr  inhibition
  • en  inhibition

Salut mental > Psicologia

Definició
Supressió, completa o no, de l'activitat espontània o condicionada d'un sistema excitable deguda a una causa física o mental.
  • ca  inhibició, n f
  • es  inhibición
  • fr  inhibition
  • en  inhibition

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definició
Detenció o restricció de les funcions d'un òrgan o d'una activitat fisiològica a conseqüència d'haver estat alterada l'acció que hi exercia un centre nerviós, una hormona. Sovint és l'efecte de la irritació patològica d'un punt de l'organisme més o menys distant.
  • ca  inhibició acompetitiva, n f
  • ca  inhibició incompetitiva, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Tipus d'inhibició enzimàtica en què disminueixen la velocitat màxima i la constant de Michaelis. Generalment és produïda per una molècula que s'uneix al complex enzim-substrat però no a l'enzim lliure.