Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  inhalació, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Acció d'inhalar; l'efecte.
  • ca  inhalador, n m
  • es  inhalador, n m
  • fr  inhalateur, n m
  • en  inhalator, n
  • en  inhaler, n

.FITXA REVISADA, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Aparell utilitzat per a la inhalació, amb finalitats terapèutiques, de certs gasos, vapors o líquids degudament polvoritzats.
  • ca  inhalant, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Que pot ésser inhalat.
  • ca  inhalar, v tr

Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Aspirar, amb finalitats terapèutiques, certs gasos, vapors o líquids degudament polvoritzats.
  • ca  inhalatori -òria, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Relatiu o pertanyent a la inhalació.
  • ca  inhalatòrium, n m

Terminologia històrica

Definición
Establiment en el qual les malalties són tractades amb inhalacions medicamentoses.
  • ca  inhibició, n f
  • es  inhibición
  • fr  inhibition
  • en  inhibition

Salut mental

Definición
Estat psíquic que tendeix a evitar els modes d'expressió que podrien revelar públicament el caràcter o els pensaments d'un individu.
  • ca  inhibició, n f
  • es  inhibición
  • fr  inhibition
  • en  inhibition

Salut mental > Psicologia

Definición
Supressió, completa o no, de l'activitat espontània o condicionada d'un sistema excitable deguda a una causa física o mental.
  • ca  inhibició, n f
  • es  inhibición
  • fr  inhibition
  • en  inhibition

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definición
Detenció o restricció de les funcions d'un òrgan o d'una activitat fisiològica a conseqüència d'haver estat alterada l'acció que hi exercia un centre nerviós, una hormona. Sovint és l'efecte de la irritació patològica d'un punt de l'organisme més o menys distant.
  • ca  inhibició acompetitiva, n f
  • ca  inhibició incompetitiva, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definición
Tipus d'inhibició enzimàtica en què disminueixen la velocitat màxima i la constant de Michaelis. Generalment és produïda per una molècula que s'uneix al complex enzim-substrat però no a l'enzim lliure.