inhibidor de la 5-α-reductasa
inhibidor de la 5-α-reductasa
Farmacologia, Oncologia i radioteràpia, Urologia
-
ca
inhibidor de la 5-α-reductasa,
n m
Farmacologia, Oncologia i radioteràpia, Urologia
Definición
Fàrmac antiandrogen que bloca la formació de la DHT mitjançant la inhibició selectiva de la 5-α-reductasa.
Nota
-
El representant d'aquest grup és la finasterida. S'empra en el tractament de la hipertròfia prostàtica benigna, el càncer de pròstata i l'hirsutisme.
inhibidor de la bomba de protons
inhibidor de la bomba de protons
Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia, Gastroenterologia
-
ca
inhibidor de la bomba de protons,
n m
-
ca
inhibidor de l'H+,
n m sin. compl.
-
ca
inhibidor de la K+-ATPasa,
n m sin. compl.
Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia, Gastroenterologia
Definición
Cadascun dels inhibidors de l'enzim ATPasa intercanviadora de H+/K+ de la superfície secretora de les cèl·lules parietals de l'estómac, responsable de l'intercanvi d'hidrogenions i ions potassi, per tal de formar àcid clorhídric. El resultat és la inhibició de la secreció àcida de l'estómac. El primer dels fàrmacs de la sèrie fou l'omeprazole, seguit del lanzoprazole, pantoprazole, etc. Són emprats en el tractament de l'úlcera pèptica, del reflux esofagogàstric i de la síndrome de Zollinger-Ellison, i com a protectors de l'acció ulcerògena dels antiinflamatoris no esteroidals.
inhibidor de la catecol-O-metiltransferasa
inhibidor de la catecol-O-metiltransferasa
Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia, Salut mental
-
ca
inhibidor de la catecol-O-metiltransferasa,
n m
-
ca
inhibidor de la COMT,
n m sin. compl.
Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia, Salut mental
Definición
Enzim que intervé en la metabolització i inactivació de les catecolamines. La inhibició de la COMT alenteix l'eliminació de la levodopa en el plasma (augmenta la semivida) i incrementa l'àrea sota la corba. Són inhibidors de la COMT la tolcapona i l'entacapona i s'usen en el tractament de la malaltia de Parkinson. Els efectes adversos que produeixen són deguts a una excessiva estimulació dopaminèrgica, el més freqüent dels quals és la discinèsia.
inhibidor de la cloroesterasa
inhibidor de la cloroesterasa
Bioquímica i biologia molecular
-
ca
inhibidor de la cloroesterasa,
n m
Bioquímica i biologia molecular
Definición
α2-neuraminoglicoproteïna que suprimeix l'activitat enzímica del primer component del complement.
inhibidor de la coagulació sanguínia
inhibidor de la coagulació sanguínia
Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia
-
ca
inhibidor de la coagulació sanguínia,
n m
-
ca
inhibidor de les serinproteases,
n m sin. compl.
Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia
Definición
Cadascun dels inhibidors naturals de la coagulació sanguínia: inhibidors de les serinproteases (antitrombina III, α2-macroglobina, α1-antitripsina, C1-inhibidor, α2-antiplasmina i cofactor II de l'heparina) i inhibidors dels factors VIIIa i Va (proteïna C, proteïna S i inhibidor de l'activitat de la proteïna C).
inhibidor de la colinesterasa
inhibidor de la colinesterasa
Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia, Neurologia
-
ca
inhibidor de la colinesterasa,
n m
Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia, Neurologia
Definición
Fàrmac anticolinesteràsic d'acció colinèrgica indirecta. Inhibeix l'enzim colinesterasa, i s'interfereix així la hidroxilació de l'acetilcolina de manera que augmenta la seva concentració a la terminació colinèrgica, activant tant els receptors muscarínics com els nicotínics. N'hi ha de tres classes: els derivats carbàmics com la fisostigmina, la prostigmina i la piridostigmina, els alcohols simples com l'edrofoni i els compostos organofosforats com l'ecotiopat, l'isofluorat i el paratió. Es poden usar en diverses situacions clíniques, com ara la paràlisi motora postanestèsica induïda per fàrmacs antidespolaritzants, ili paralític, atonia vesical, miastènia greu, glaucoma, intoxicació per antimuscarínics i altres. Els efectes adversos més freqüents són deguts a l'extensió de l'efecte colinèrgic a diversos òrgans.
inhibidor de la COMT
inhibidor de la COMT
Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia, Salut mental
-
ca
inhibidor de la catecol-O-metiltransferasa,
n m
-
ca
inhibidor de la COMT,
n m sin. compl.
Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia, Salut mental
Definición
Enzim que intervé en la metabolització i inactivació de les catecolamines. La inhibició de la COMT alenteix l'eliminació de la levodopa en el plasma (augmenta la semivida) i incrementa l'àrea sota la corba. Són inhibidors de la COMT la tolcapona i l'entacapona i s'usen en el tractament de la malaltia de Parkinson. Els efectes adversos que produeixen són deguts a una excessiva estimulació dopaminèrgica, el més freqüent dels quals és la discinèsia.
inhibidor de la DOPA-descarboxilasa
inhibidor de la DOPA-descarboxilasa
Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia, Neurologia
-
ca
inhibidor de la DOPA-descarboxilasa,
n m
-
ca
inhibidor de l'l-aminoàcid aromàtic-descarboxilasa,
n m sin. compl.
Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia, Neurologia
Definición
Substància relacionada estructuralment amb l'LAAD, a la qual inhibeixen. Atès que no travessa la barrera hematoencefàlica, inhibeix l'LAAD en els teixits perifèrics i augmenta la quantitat de dopa al cervell, on es converteix a dopamina. Són inhibidors de l'LAAD la carbidopa i la benserazida. S'empren en la malaltia de Parkinson. Administrats conjuntament amb la levodopa redueixen la quantitat de dopa que cal administrar i augmenta la semivida de la levodopa. La benserazida s'administra amb la levodopa en proporció de 4:1 i la carbidopa de 10:1.
inhibidor de la fibrinòlisi
inhibidor de la fibrinòlisi
Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia
-
ca
inhibidor de la fibrinòlisi,
n m
Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia
Definición
Cadascuna de les substàncies que inhibeixen el procés de la destrucció de la fibrina formada durant la coagulació.
Nota
-
Comprèn les antiplasmines (α2-antiplasmina i α2-macroglobulina) i l'inhibidor de l'activador del plasminogen.
inhibidor de la fosfodiesterasa
inhibidor de la fosfodiesterasa
Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia
-
ca
inhibidor de la fosfodiesterasa,
n m
Bioquímica i biologia molecular, Farmacologia
Definición
Agent que inhibeix la fosfosdiesterasa, l'enzim que hidrolitza els enllaços -O-P-O-. Alguns agents com la teofil·lina i la cafeïna inhibeixen de manera no selectiva la fosfodiesterasa GMPc i l'AMPc. Darrerament s'han identificat isoenzims més específics de la fosfodiesterasa. Fins ara se n'han descrit set (fosfodiesterasa I, II, III, IV, V, VI i VII).