Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  malaltia de Deutschländer, n f
  • ca  fractura de Deutschländer, n f sin. compl.
  • ca  fractura de Steckof, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Steckov, n f sin. compl.
  • ca  osteopatia dinàmica del metatars de Cabot i Vilaseca, n f sin. compl.
  • ca  peu de marxa, n m sin. compl.
  • ca  peu de recluta, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Fractura per sobrecàrrega dels segon, tercer i, a vegades, quart metatarsians. D'ordinari queda afectat un sol metatarsià, però a vegades dos al mateix temps, o bé l'afecció és bilateral. Es caracteritza clínicament per un dolor intens amb impotència funcional, que apareix sempre sense cap traumatisme evident i habitualment després d'una caminada excessiva. Inicialment la radiografia pot ésser negativa, però al cap d'unes tres setmanes hom observa un engruiximent periòstic molt notable que engloba una fissura transversal. L'afecció es guareix sempre espontàniament.
Fractura per sobrecàrrega d'un o més metatarsians, que s'observa en homes joves després de caminades prolongades, tal com s'esdevé en la instrucció militar. ((fractura de Deutschländer))
  • ca  fractura de Stieda, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Calcificació de la inserció femoral del lligament lateral intern del genoll, que abans s'interpretava com una fractura per arrencament i ara es creu que només és una seqüela d'un esquinç de l'esmentat lligament (malaltia de Pellegrini-Stieda).
  • ca  fractura de Trèves, n f

Pediatria, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura supracondília incompleta de l'húmer, exclusiva de l'infant.
  • ca  fractura de Voillemier, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura total de la cintura pelviana, semblant a la fractura de Malgaigne de la pelvis, però la línia de fractura posterior segueix la línia dels forats sacres, és a dir per dintre de l'articulació sacroilíaca.
  • ca  fractura de Wagner-Hulten, n f
  • ca  fractura d'escudella, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura de l'extremitat superior de la tíbia, que consisteix en una depressió més o menys marcada de l'esponjosa en la part central de la superfície articular d'una tuberositat tibial, sense que es fracturi el marge glenoide.
  • ca  fractura de Wagstaffe-Le Fort, n f
  • ca  fractura de Raymondaud, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Lesió del turmell produïda per moviments forçats, complexos i successius del peu, en condicions especials de resistència de l'aparell osteolligamentós; és una fractura marginal anterior del mal·lèol extern, en sentit frontal.
  • ca  fractura de Walther, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura de l'os ilíac, immediatament per sota de l'espina ilíaca anterior i superor, paral·lela a aquest marge ossi.
  • ca  fractura de Watson-Jones, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura que es produeix quan el conductor d'un automòbil porta el braç descansant sobre la finestreta i el colze sobresortint, si passa un altre cotxe fregant en direcció contrària i percut amb violència contra la part proximal de la cara posterior de l'avantbraç; en aquest cas es produeix la combinació de lesions següents: 1) fractura comminuta de l'olècran, 2) luxació anterior de tots dos ossos de l'avantbraç, 3) fractura de la part mitjana baixa de l'húmer i 4) a vegades hi ha una fractura de la part alta del cúbit o també de la diàfisi del radi.
  • ca  fractura de Le Fort III, n f
  • ca  disjunció craniofacial, n f sin. compl.
  • ca  fractura de disjunció craniofacial, n f sin. compl.
  • ca  fractura del penyal, n f sin. compl.

Odontoestomatologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Fractura en la qual tot el maxil·lar i un o més ossos facials són completament separats de l'esquelet craniofacial; aquestes fractures gairebé sempre van acompanyades de fractures múltiples dels ossos facials.
  • ca  fractura de Bennett, n f
  • ca  fractura de Lenoir, n f sin. compl.
  • ca  fractura dels boxadors, n f sin. compl.
  • ca  fractura-luxació de Bennett, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura de la base del primer metacarpià, en el qual es formen dos fragments: un de petit, cuneïforme, que és la part interna i articular de la base i que no es desplaça, i un altre de més gran, format per tota la diàfisi i la part externa i articular de la base, que es desplaça cap endarrere, a dalt i a fora.