Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  fractura subperiòstica, n f

Pediatria, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Constitueix un tipus intermedi entre la fractura completa i la incompleta; l'os es fractura en tota la seva amplària, però el periosti resisteix i, com un maniguet, manté els fragments en contacte, impedint-ne la desviació. Només s'observa en els infants, en els quals el periosti és espès i ofereix condicions de resistència.
  • ca  fractura tabètica, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Tipus de fractura espontània que s'observa en la tabes, a causa de la incoordinació i la hipotonia musculars i la pèrdua de la sensibilitat articular i del dolor; es localitza a la ròtula, la tíbia o el fèmur. La fractura és indolora i per això presenta una gran desviació; com que l'os és normal es consolida sense dificultat. No són fractures espontànies les que es produeixen en els extrems articulars en una artropatia tabètica; aquestes són fractures patològiques, en les quals la consolidació no es dona o bé és molt lenta.
  • ca  fractura tancada, n f
  • ca  fractura simple, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura sense solució de continuïtat a la pell.
  • ca  luxació central del maluc, n f
  • ca  fractura transcotiloidal de la pelvis, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia

Definició
Luxació que consisteix en la penetració més o menys completa del cap femoral en la cavitat de la pelvis, afavorida per l'enfonsament traumàtic de la cavitat cotiloide.
  • ca  fractura transversal, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura en què la línia és més o menys perpendicular a l'eix longitudinal de l'os; la superfície de fractura és ben sovint dentellada i irregular, però en cas de fractura espontània o patològica és més aviat netament llisa, de rave o de banana.
  • ca  fractura trimal·leolar de Henderson, n f
  • ca  fractura de Cotton, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
És una lesió del turmell produïda per rotació externa i es caracteritza per una fractura espiroide del mal·lèol extern, una fractura per arrencament del mal·lèol intern i una fractura marginal posterior de la tíbia, amb luxació del peu cap endarrere i cap a fora. Té lloc quan prossegueix l'acció vulnerant del moviment de rotació externa del turmell, després de fracturar tots dos mal·lèols; és aleshores que es produeix la fractura marginal posterior de la tíbia a nivell de l'anomenat mal·lèol posterior de Destot, tercer mal·lèol de Trethowen o triangle de Volkmann.
  • ca  fractura tuberositària, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura parcial que afecta una tuberositat (tròquiter, troquí).
  • ca  fractura-luxació, n f
  • en  dislocation fracture

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura propera a una articulació, la qual és luxada.
  • ca  fractura de Bennett, n f
  • ca  fractura de Lenoir, n f sin. compl.
  • ca  fractura dels boxadors, n f sin. compl.
  • ca  fractura-luxació de Bennett, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura de la base del primer metacarpià, en el qual es formen dos fragments: un de petit, cuneïforme, que és la part interna i articular de la base i que no es desplaça, i un altre de més gran, format per tota la diàfisi i la part externa i articular de la base, que es desplaça cap endarrere, a dalt i a fora.
  • ca  fractura de Monteggia d'extensió, n f
  • ca  fractura-luxació de Monteggia, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
És la forma corrent i el cap radial és luxat cap endavant i l'angle de la fractura del cúbit és de vèrtex anterior.