Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  fractura de Piulachs-Morgadas, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Tipus de fractura del coll del fèmur, intracapsular, per adducció amb engranatge dels fragments.
  • ca  fractura de Poli-Antonio, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura marginal posterior del mal·lèol extern, produïda per moviments forçats, complexos i successius del peu, en condicions especials de resistència de l'aparell osteolligamentós.
  • ca  fractura de Dupuytren del membre inferior, n f
  • ca  cop de destral, n m sin. compl.
  • ca  fractura de Pott, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Lesió de turmell produïda per pronació que es caracteritza per una fractura dels mal·lèols intern i extern (bimal·leolar), amb diàstasi tibioperoneal; la fractura del peroné és transversal i se situa a poca distància de l'articulació tibioperoneal inferior; en aquest tipus de fractura hi ha una ruptura del lligament tibioperoneal anterior i de la membrana interòssia.
  • ca  fractura de Colles, n f
  • ca  fractura de Pouteau, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
És la més freqüent de les fractures juxtaarticulars de l'extremitat inferior del radi. Es produeix per hiperextensió; la línia de fractura és transversal i passa per la metàfisi, amb desviació del fragment distal cap endarrere.
  • ca  fractura de Wagstaffe-Le Fort, n f
  • ca  fractura de Raymondaud, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Lesió del turmell produïda per moviments forçats, complexos i successius del peu, en condicions especials de resistència de l'aparell osteolligamentós; és una fractura marginal anterior del mal·lèol extern, en sentit frontal.
  • ca  fractura de rebava, n f
  • ca  fractura de bambú, n f sin. compl.
  • es  fractura en caña de bambú, n f
  • es  fractura en rodete, n f
  • en  buckle fracture, n
  • en  torus fracture, n

Pediatria, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura que s'observa en infants a l'extremitat inferior del radi o del fèmur o a l'extremitat superior de l'húmer, en la unió de la metàfisi esponjosa amb la diàfisi compacta; és produïda per compressió en el sentit de l'eix. A raigs X es veu un engruiximent anular de l'os que es fa palès en els contorns com una rebava subperiòstica.
  • ca  fractura de Rhea Barton, n f
  • ca  fractura de Barton, n f sin. compl.
  • ca  fractura de Lenoir, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura marginal posterior de l'extremitat inferior del radi, articular.
  • ca  fractura de Letenneur, n f
  • ca  fractura de Rhea Barton invertida, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura marginal anterior de l'extremitat inferior del radi, articular; també es coneix per fractura de Rhea Barton invertida.
  • ca  fractura de Rolando, n f

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura trifragmentària de la base del primer metacarpià.
  • ca  fractura de Goyrand, n f
  • ca  fractura de Colles invertida, n f sin. compl.
  • ca  fractura de Smith, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Fractura de l'extremitat inferior del radi produïda per hiperflexió; el desplaçament és oposat al de la fractura de Colles, és a dir el fragment distal es desvia cap endavant.