Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  pilar de l'anell inguinal extern, n m
  • ca  columna de l'anell inguinal extern, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Cadascun dels dos feixos púbics superficials de l'aponeurosi del múscul oblic major de l'abdomen, que en separar-se l'un de l'altre delimiten l'anell inguinal extern. Són anomenats respectivament pilar intern i pilar extern i els enllacen, en llur part superior, les fibres arciformes. El feix púbic profund és anomenat pilar posterior i hom el coneix habitualment pel nom de lligament de Colles.
  • ca  prisma de l'esmalt, n m
  • ca  columna de l'esmalt, n f sin. compl.
  • ca  fibra de l'esmalt, n f sin. compl.

Odontoestomatologia

Definició
Cadascuna de les columnes microscòpiques col·locades perpendicularment a la superfície de les dents, i que constitueixen l'esmalt dental.
  • ca  columna de la rampa timpànica, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Cadascuna de les columnes que separen les depressions de la primera volta d'espira de la rampa timpànica.
  • ca  columna de la vagina, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Cadascun dels relleus longitudinals, arrodonits i esmussats que hom distingeix en la superfície interior de la vagina, un a la part anterior i un altre a la posterior. Són formats per l'engruiximent dels plecs o arrugues de la vagina en la seva part mediana i aquestes parts engruixides, esglaonant-se de dalt a baix, determinen la conformació de les columnes. La columna anterior comença a l'entrada de la vagina amb un engruiximent anomenat tubercle vaginal, des d'on es dirigeix cap amunt, esborrant-se gradualment, fins a desaparèixer cap a la part mitjana de la vagina. La columna posterior és menys desenvolupada que no l'anterior. Les dues columnes vaginals no ocupen exactament la línia mediana, sinó que estan situades una mica per fora d'aquesta línia, una a la dreta i l'altra a l'esquerra, de manera que quan la vagina és tancada, les dues eminències estan juxtaposades i no superposades.
  • ca  fascicle dorsolateral, n m
  • ca  columna de Lissauer, n f sin. compl.
  • ca  columna de Spitzka-Lissauer, n f sin. compl.
  • ca  fascicle de Lissauer, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Conjunt de fibres molt primes, generalment amielíniques, situades a l'àpex de la banya posterior de la medul·la; hi ha fibres que pertanyen a les arrels posteriors i fibres col·laterals a aquestes.
  • ca  columna de Morgagni, n f
  • ca  columna anal, n f sin. compl.
  • ca  columna rectal, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Cadascun dels relleus longitudinals, en nombre de sis a deu, del conducte anal, que emergeixen d'entre les vàlvules semilunars del recte, en direcció ascendent.
  • ca  columna de Rathke, n f

Anatomia > Embriologia, Neurologia

Definició
Cadascun dels dos cartílags situats en l'extrem anterior del notocordi.
  • ca  columna de Rolando, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Elevació a la cara lateral del fascicle de Burdach del bulb raquidi.
  • ca  cèl·lula de Sertoli, n f
  • ca  columna de Sertoli, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia, Urologia

Definició
Cadascuna de les cèl·lules epitelials dels conductes seminífers del testicle, que compleixen una funció important en l'espermiogènesi, servint d'element de sosteniment i de nutrició dels espermàtides.
  • ca  fascicle dorsolateral, n m
  • ca  columna de Lissauer, n f sin. compl.
  • ca  columna de Spitzka-Lissauer, n f sin. compl.
  • ca  fascicle de Lissauer, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Conjunt de fibres molt primes, generalment amielíniques, situades a l'àpex de la banya posterior de la medul·la; hi ha fibres que pertanyen a les arrels posteriors i fibres col·laterals a aquestes.