Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  còlquic, n m
  • es  cólchico
  • es  cólquico
  • fr  colquique
  • en  colchicum
  • nc  Colchicum autumnale

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne metzinosa, de la família de les liliàcies; és pròpia de l'Europa central i meridional i del nord d'Àfrica. Les llavors, i especialment el bulb, s'empren en farmàcia pel seu contingut en colquicina.
  • ca  colquicina, n f
  • es  colchicina, n f
  • fr  colchicine, n f
  • en  colchicine, n
  • CAS  64-86-8

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Fàrmacs, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Reumatologia

Definició
Fàrmac antiinflamatori que es fixa a la tubulina i impedeix la migració de neutròfils cap al focus de la inflamació.

Nota

  • La colquicina s'empra en la profilaxi i el tractament de l'artritis gotosa aguda i en la prevenció d'episodis febrils de la febre mediterrània. Se n'ha suggerit l'ús per al tractament de la COVID-19. És un alcaloide d'origen natural que s'obté de les llavors i del bulb del còlquic (Colchicum autumnale).

    La denominació colquicina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  niobi, n m
  • ca  columbi, n m sin. compl.
  • es  niobio
  • en  niobium
  • sbl  Cb
  • sbl  Nb

Disciplines de suport > Química

Definició
Element metàl·lic pertanyent al segon període del grup VIII de la taula periòdica. El seu nombre atòmic és 41 i la massa atòmica, 92,91. Presenta una gran conductivitat, i és dúctil, però fàcilment oxidable. És emprat en la formació d'aliatges, als quals confereix propietats refractàries i anticorrosives.

Nota

  • La denominació niobi prové del nom de Níobe, personatge de la mitologia grega que fou convertit en pedra.
  • La denominació columbi s'usava antigament.
  • ca  columel·la, n f

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Part estèril de l'esporangi de les molses i dels antocerotòpsids, cilíndrica i situada en posició central, envoltada pel teixit esporogènic.

Nota

  • La denominació columel·la prové del llatí columella 'columna petita'.
  • ca  columel·la, n f
  • es  columela
  • fr  colonette
  • fr  columelle
  • en  columella
  • en  columnella

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Estructura anatòmica en forma de columna petita.

Nota

  • La denominació columel·la prové del llatí columella 'columna petita'.
  • ca  columel·la de la còclea, n f
  • ca  columel·la de Breschet, n f sin. compl.
  • ca  modíol, n m sin. compl.
  • es  modiolo
  • en  modiolus

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Eix ossi de la còclea de forma cònica que permet el pas del nervi coclear i que forma la paret interior del conducte coclear. La seva base tanca l'orifici que deixa lliure la càpsula de la còclea o que correspon al fons del conducte auditiu intern. És perforada per nombrosos orificis que formen la làmina cribrosa espiroide de la còclea, de la qual surten els conductes que acaben en el conducte de Rosenthal.

Nota

  • La denominació modíol prové del llatí modiolus, diminutiu de modius 'modi, antiga mesura de grans'.
  • ca  columel·la de la còclea, n f
  • ca  columel·la de Breschet, n f sin. compl.
  • ca  modíol, n m sin. compl.
  • es  modiolo
  • en  modiolus

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Eix ossi de la còclea de forma cònica que permet el pas del nervi coclear i que forma la paret interior del conducte coclear. La seva base tanca l'orifici que deixa lliure la càpsula de la còclea o que correspon al fons del conducte auditiu intern. És perforada per nombrosos orificis que formen la làmina cribrosa espiroide de la còclea, de la qual surten els conductes que acaben en el conducte de Rosenthal.

Nota

  • La denominació modíol prové del llatí modiolus, diminutiu de modius 'modi, antiga mesura de grans'.
  • ca  columel·la del fòrnix, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Cadascun dels pilars anteriors del trígon cerebral.
  • ca  columel·la del nas, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Vora inferior del septe nasal.
  • ca  columna, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Estructura anatòmica que en té la forma, de columna.