Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  colze, n m

Anatomia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
En sentit figurat, inflexió d'una estructura anatòmica o de l'angle format per la unió de dues formacions anatòmiques rectes. És equivalent a genoll.

Nota

  • La denominació colze prové del llatí cubitus.
  • ca  colze, n m
  • es  codo
  • fr  coude
  • en  elbow

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Articulació del braç i l'avantbraç, i les parts toves que l'envolten. Restrictivament, també part posterior i prominent de l'articulació del braç amb l'avantbraç. En realitat presenta dues articulacions diferents: la primera, articulació troclear, permet efectuar moviments de flexió i extensió; la segona, articulació trocoide, determina els moviments de pronació i supinació. Les superfícies articulars són l'extrem inferior de l'húmer (tròclea humeral, còndil humeral i canal condilotroclear), l'extrem superior del cúbit (cavitat sigmoide major, apòfisi coronoide, olècran) i l'extrem superior del radi (cúpula o cavitat glenoide de radi). Les parts capsulolligamentoses del colze són la càpsula articular i els lligaments anterior, posterior, laterals intern i extern, anular del radi i quadrat de Denucé. En sentit restrictiu, es diu també de la part posterior i prominent de l'articulació del braç i l'avantbraç.

Nota

  • La denominació colze prové del llatí cubitus.
  • ca  higroma retroolecranià, n m
  • ca  bursitis olecraniana, n f sin. compl.
  • ca  colze d'estudiant, n m sin. compl.
  • ca  colze del minaire, n m sin. compl.
  • en  miner's elbow

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Higroma format de la bossa serosa normal situada darrere l'olècran.
  • ca  epitrocleïtis, n f
  • ca  colze de golf, n m sin. compl.
  • ca  epicondilitis interna, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis medial, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Reumatologia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Entesitis localitzada a la inserció dels músculs flexors de la mà en l'epitròclea, és semblant a l'epicondilitis, bé que menys freqüent. Es caracteritza per dolor local en l'epitròclea, irradiat a la cara anterointerna de l'avantbraç. El dolor pot reproduir-se en intentar la flexió de la mà contra una resistència.

Nota

  • La denominació epicondilitis medial s'usa especialment en terminologia anglosaxona.
  • ca  colze de l'aqüeducte de Fal·lopi, n m
  • ca  colze del conducte facial, n m sin. compl.
  • ca  genoll de l'aqüeducte de Fal·lopi, n m sin. compl.
  • ca  genoll del conducte facial, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Cadascun dels dos colzes de l'aqüeducte de Fal·lopi, situats entre les seves tres porcions.
  • ca  colze de la caròtide interna, n m

Angiologia, Cardiologia

Definició
Cadascun dels dos colzes de l'artèria caròtide interna que es formen al seu pas pel si cavernós. El primer colze se situa entre la primera porció vertical i la porció horitzontal de la caròtide intrasinusal; el segon es forma entre la porció horitzontal i la segona porció vertical, abans que l'artèria travessi la paret superior del si cavernós.
  • ca  golf de la jugular, n m
  • ca  bulb superior de la jugular, n m sin. compl.
  • ca  bulb superior de la vena jugular interna, n m sin. compl.
  • ca  colze de la jugular, n m sin. compl.
  • ca  diverticle de Heister, n m sin. compl.
  • ca  genoll de la jugular, n m sin. compl.
  • ca  golf de la vena jugular interna, n m sin. compl.
  • ca  sac de Lower, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

  • ca  colze de mainadera, n m
  • en  nursemaid's elbow, pulled elbow

Ciències de la salut > Semiologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Pronació dolorosa.
  • ca  epicondilitis, n f
  • ca  braç de tennis, n m sin. compl.
  • ca  colze de tennis, n m sin. compl.
  • ca  epicondilàlgia, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis de Bernhart, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis externa, n f sin. compl.
  • ca  epicondilitis humeral, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Entesitis localitzada a la inserció dels músculs extensors de la mà en l'epicòndil, caracteritzada per dolor local en aquesta eminència òssia, més o menys irradiat per la cara posteroexterna de l'avantbraç. Hi ha una maniobra d'exploració específica (maniobra de Thomsen), consistent en la provocació del dolor en efectuar una flexió dorsal del canell contra resistència, amb el colze en extensió màxima. El moviment del colze és normal, llevat dels casos molt aguts. La radiografia convencional és negativa o bé posa de manifest una calcificació periepicondília. Habitualment obeeix a una causa mecànica (microtraumatisme, sobrecàrrega dels músculs epicondilis). Alguns autors han descrit altres causes d'epicondilitis com la fibrosi del lligament anular del radi o la hipertròfia de les franges sinovials humeroradials o també la gota.
  • ca  colze de l'aqüeducte de Fal·lopi, n m
  • ca  colze del conducte facial, n m sin. compl.
  • ca  genoll de l'aqüeducte de Fal·lopi, n m sin. compl.
  • ca  genoll del conducte facial, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Cadascun dels dos colzes de l'aqüeducte de Fal·lopi, situats entre les seves tres porcions.