Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  col·lopèxia, n f
  • ca  col·lifixació, n f sin. compl.

Cirurgia > Cirurgia ginecològica i obstètrica, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Fixació quirúrgica del coll uterí.
  • ca  col·ligació, n f
  • es  coligación
  • fr  colligation
  • en  colligation

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Neurologia, Salut mental > Psicologia

Definició
Unió de diferents fets aïllats en un sol concepte, en una proposició general, que es converteix en una experiència composta.
  • ca  col·ligació, n f
  • es  coligación
  • fr  colligation
  • en  colligation

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Composició en la qual els elements constitutius mantenen la pròpia distinció.
  • ca  col·limació, n f
  • es  colimación
  • fr  collimation
  • en  collimation

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Física

Definició
En microscòpia, procés d'obtenció de raigs lluminosos paral·lels.

Nota

  • La denominació col·limació prové del llatí collineo 'dirigir en línia recta'.
  • ca  col·limació, n f
  • es  colimación
  • fr  collimation
  • en  collimation

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Física

Definició
En radiologia, eliminació de la porció perifèrica (divergent) d'un feix de ragis X, per mitjà de tubs metàl·lics o diafragmes.

Nota

  • La denominació col·limació prové del llatí collineo 'dirigir en línia recta'.
  • ca  col·limació, n f
  • es  colimación
  • fr  collimation
  • en  collimation

Disciplines de suport > Física

Definició
Acció de dirigir en línia recta un feix de radiacions.

Nota

  • La denominació col·limació prové del llatí collineo 'dirigir en línia recta'.
  • ca  col·limació, n f
  • es  colimación
  • fr  collimation
  • en  collimation

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Física

Definició
En medicina nuclear, restricció de les radiacions emeses a una àrea precisa.

Nota

  • La denominació col·limació prové del llatí collineo 'dirigir en línia recta'.
  • ca  col·limador, n m

Disciplines de suport > Física, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Dispositiu òptic per a donar, sencera o en part, la imatge d'una font lluminosa i fer-ne paral·lels els raigs lluminosos que en provenen.
  • ca  col·limador, n m
  • en  pin-hole

Disciplines de suport > Física, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Instrument fet d'un material d'elevat coeficient d'absorció que, en forma de diafragma o de sistema de diafragmes, serveix per a definir la direcció i les dimensions d'un feix de radiacions. En alguns models -dits hexagonals o de bresca- el pas de les radiacions es produeix per orificis múltiples; en d'altres, els col·limadors de forat d'agulla (an pin-hole), el feix de radiacions esdevé filiforme.
  • ca  col·limar, v tr

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Física

Definició
D'una font de radiacions, individualitzar un feix de raigs paral·lels.