Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  col·laboració T-B, n f
  • es  colaboración T-B, n f
  • fr  coopération T-B, n f
  • en  T-B collaboration, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definició
Interacció entre els limfòcits B i els limfòcits T col·laboradors que produeix l'activació i la proliferació dels limfòcits B i la seva diferenciació en cèl·lules plasmàtiques.
  • ca  coautor | coautora, n m, f
  • ca  coautor d'una publicació | coautora d'una publicació, n m, f
  • ca  col·laborador d'una publicació | col·laboradora d'una publicació, n m, f sin. compl.
  • es  coautor | coautora, n m, f
  • es  coautor de una publicación | coautora de una publicación, n m, f
  • es  colaborador de una publicación | colaboradora de una publicación, n m, f
  • fr  coauteur | coauteure, n m, f
  • fr  coauteur d'une publication | coauteure d'une publication, n m, f
  • en  coauthor, n
  • en  joint author, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Agents, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Investigador que participa en una publicació duta a terme conjuntament amb altres investigadors.
  • ca  col·lació, n f

Endocrinologia i nutrició

Definició
Àpat lleuger.
  • ca  collada, n f

Endocrinologia i nutrició, Gastroenterologia, Odontoestomatologia

Definició
Moviment de la gola per deglutir.
  • ca  collada, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Cop donat al coll.
  • ca  collada, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Estrebada amb el coll per fer seguir alguna cosa.
  • ca  col·lagen, n m
  • es  colágeno
  • fr  collagène
  • en  collagen

Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Escleroproteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d'estructures (fibres col·làgenes) i substància amorfa (substància col·làgena). També és a la part orgànica del teixit ossi i a la pell. Químicament el col·lagen és constituït per proteïnes fibroses (constituïdes per glicina, prolina i oxiprolina) i mucopolisacàrids (mucoproteïnes). Les fibres col·làgenes integren la massa principal de les substàncies intercel·lulars modelades localitzades generalment als teixits resistents a la pressió, a la tracció o al fregament. Les fibres col·làgenes són constituïdes per feixos de fibretes col·làgenes, de gruix entre 0,2 i 0,5 µ. Les observacions amb microscopi electrònic, llum prolongada (birefringència) i amb raigs X semblen indicar que les fibretes col·làgenes presenten una microestructura de tipus cristal·lí. De la mateixa manera, quan la fibra és constituïda per fibretes, aquestes ho són per llargues cadenes amb estructura helicoidal formades per molècules de tropocol·lagen. Amb una longitud de 300 nm i 1,5 nm de gruix serien formades per quatre cadenes polipeptídiques unides lateralment per enllaços de tipus èster. Els polipèptids constituents de les dites cadenes serien presents a la substància col·làgena sense cristal·litzar. L'estructura helicoidal del conjunt fa que unes zones coincideixin amb més densitat de grups polipeptídics, corresponents a les imatges electròniques de bandes fosques d'alternança regular. La substància col·làgena representa un dipòsit d'aminoàcids important (en l'home arriba a 1/3 del contingut proteic total), i per la seva consistència i constitució especial actua com a barrera per a les invasions microbianes a nivell de l'interstici cel·lular. És un constituent bàsic dels teixits que es nodreixen sense vasos, com la còrnia i el cartílag articular.
  • ca  col·lagen -àgena, adj

Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Relatiu o pertanyent al col·lagen o que en conté.

Nota

  • La denominació col·lagen -àgena està formada a partir del grec kólla 'cola d'enganxar' i gennáo 'engendrar'.
  • ca  osteïna, n f
  • ca  cartílag ossi, n m sin. compl.
  • ca  col·lagen ossi, n m sin. compl.
  • ca  osseïna, n f sin. compl.
  • es  oseína
  • es  osteína
  • fr  osséine
  • fr  ostéine
  • en  ossein
  • en  ostein

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Substància orgànica de l'os, originada a partir de l'osteomucoide, aparentment idèntica al col·lagen, que produeix gelatina per cocció. Constitueix del 30 al 40% del pes sec de l'os. S'obté per extracció de les sals inorgàniques de l'os mitjançant un àcid diluït, l'àcid clorhídric per exemple.

Nota

  • L'ús de la denominació cartílag ossi es considera impropi.
  • ca  col·lagenosi, n f
  • ca  connectivopatia, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Klemperer-Pollack-Baehr, n f sin. compl.
  • ca  malaltia del col·lagen, n f sin. compl.
  • ca  malaltia del teixit conjuntiu, n f sin. compl.
  • ca  mesenquimopatia, n f sin. compl.
  • es  colagenosis
  • fr  collagénose
  • en  collagenosis

Malalties i síndromes, Anatomia patològica

Definició
Denominació clàssica, proposada per Klemperer, Pollack i Baehr, d'un grup d'afeccions que tenen la característica anatomopatològica comuna de presentar una degeneració de la substància fonamental o intercel·lular del teixit connectiu, l'expressió final de la qual és la necrosi fibrinoide. No obstant això, aquesta alteració histològica no té prou especificitat i no constitueix un criteri suficient per a autoritzar el diagnòstic de col·lagenosi, car pot objectivar-se també en afeccions localitzades, com és ara els queloides. És més aviat el seu caràcter difús el que proporciona originalitat a aquestes malalties, encara que poden afectar preferentment un sol òrgan, si més no durant una etapa de llur evolució. La característica clínica comuna és la d'ésser malalties inflamatòries. L'augment de VSG i la hipergammaglobulinèmia són estigmes biològics molt habituals, per bé que inconstants. La freqüència de les manifestacions osteoarticulars i de les lesions vasculars constitueixen un tret anatomoclínic característic, però no s'observa en totes les col·lagenosis. L'evolució i el pronòstic sempre són greus amb el risc d'un desenllaç fatal, per bé que els tractaments actuals han millorat les expectatives de vida. Les col·lagenosis més típiques són el lupus eritematós sistèmic, l'esclerodèrmia, la dematomiositis i la poliarteritis nodosa. Hi ha formes de transició o d'associació, que s'inclouen en els termes de síndromes d'encavalcament o de superposició o malaltia unida del teixit connectiu. Actualment es té la tendència a parlar de malalties sistèmiques més que de col·lagenosis, és a dir, de malalties inflamatòries difuses d'origen desconegut.
Cadascuna d'aquelles que són caracteritzades per alteracions del teixit connectiu: lupus eritematós, esclerodèrmia, artritis reumatoide, poliarteritis nodosa, etc. ((malaltia del col·lagen))