Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  malaltia autoimmunitària sistèmica, n f
  • ca  col·lagenosi, n f sin. compl.
  • ca  malaltia autoimmunitària no específica d'òrgan, n f sin. compl.
  • ca  malaltia autoimmunitària no organoespecífica, n f sin. compl.
  • es  colagenosis
  • es  enfermedad autoinmunitaria no específica de órgano
  • es  enfermedad autoinmunitaria sistémica
  • fr  collagénose
  • fr  maladie auto-immune non spécifique d'organe
  • en  autoimmune systemic disease
  • en  connective tissue disease
  • en  non-organ-specific autoimmune disease
  • en  rheumatic disease

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Malaltia autoimmunitària en què autoanticossos o limfòcits autoreactius reconeixen antígens presents en teixits de diferents tipus, amb aparició de lesions.
  • ca  col·lapsar, v tr

Malalties i síndromes, Cardiologia

Definició
Produir un col·lapse.
  • ca  col·lapse, n m
  • es  colapso
  • fr  collapsus
  • en  collapse

Malalties i síndromes, Cardiologia

Definició
Síndrome caracteritzada principalment per una hipotensió arterial, important i d'instauració ràpida, acompanyada d'una insuficiència circulatòria aguda perifèrica. La simptomatologia és la pròpia de la hipotensió i la insuficiència circulatòria. El col·lapse pot acabar produint un xoc. Els límits entre el col·lapse i l'estat de xoc no són fàcils d'establir: ambdós termes serveixen per a designar uns fets clínics que moltes vegades poden semblar força similars, i sovint es confonen. Entre tots dos, la diferència seria només de grau, i la delimitació, purament clínica, i, per tant, de límits imprecisos.

Nota

  • La denominació col·lapse prové del llatí collapsus, participi passat de collabor 'caure, enrunar-se'.
  • ca  xoc, n m
  • ca  col·lapse cardiocirculatori, n m sin. compl.
  • ca  shock, n m sin. compl.
  • es  choque
  • fr  choc
  • en  shock

Malalties i síndromes, Cardiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Síndrome transitòria, de caràcter dinàmic i progressiu, en la qual, per l'existència d'un volum de sang circulant insuficient o per una distribució anormal del cabal cardíac, l'afluència sanguínia en els teixits disminueix fins a valors inferiors a les necessitats mínimes per a un metabolisme oxidatiu. Clínicament es manifesta per signes d'insuficient irrigació perifèrica (pal·lidesa, cianosi, suor freda, etc), descens de la tensió arterial, amb taquicàrdia i pols filiforme, disminució de la funció renal (oligoanúria), nàusees i set. Una vegada iniciat el xoc, l'organisme respon amb una reacció compensadora (taquicàrdia, vasoconstricció, derivació de la sang per les fístules arteriovenoses, etc) que origina una disminució del retorn venós amb la consegüent caiguda del volum cardíac que, en darrer terme, no fa sinó tancar el cercle viciós del xoc. En un sentit ampli, el mot indica qualsevol situació anormal, física o mental, deguda a una causa orgànica o funcional, sobtada i transitòria.

Nota

  • La denominació xoc prové de l'anglès shock.
  • ca  esgotament per calor, n m
  • ca  col·lapse per calor, n m sin. compl.

Malalties i síndromes

Definició
Situació deguda a l'exposició d'un individu a un ambient molt calorós, que es presenta especialment en persones grans que reben tractament diürètic o hipotensor i en esportistes no aclimatats, produït per la fallida dels mecanismes secundaris a la sudoració excessiva. Es caracteritza per cefalea, mareig, debilitat, nàusees, vòmits, pal·lidesa, sudoració i temperatura corporal normal o lleugerament elevada, quadre clínic que pot evolucionar vers el col·lapse cardiocirculatori. La diferència fonamental amb el cop de calor és que la termoregulació es manté, no hi ha anhidrosi i el nivell de consciència és gairebé normal.
  • ca  col·lapse pulmonar, n m

Malalties i síndromes, Pneumologia

Definició
Atelèctasi deguda a una obstrucció bronquial, un embassament pleural o un pneumotòrax, o altres causes menys freqüents. Pot afectar tot el pulmó o una part.
  • ca  col·lapsoteràpia, n f
  • ca  terapèutica per col·lapse, n f sin. compl.
  • ca  tractament per col·lapse, n m sin. compl.
  • es  colapsoterapia
  • fr  collapsothérapie
  • en  collapsotherapy

Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Tractament mitjançant la provocació artificial d'un pneumotòrax.
  • ca  collar, n m

Anatomia

Definició
Estructura patològica en forma de collar o collaret.
  • ca  collar, n m
  • es  collar
  • fr  collier
  • en  collar
  • en  necklace

Traumatologia i ortopèdia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Dispositiu ortopèdic o embenat col·locat al voltant del coll.
  • ca  collar de Biett, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Collaret d'escates que es forma durant la descamació de les lesions de les sifílides papuloses lenticulars.