Back to top
timote timote

Timote, Amèrica > Veneçuela

  • ca  mutús
  • ca  mutú sin. compl.
  • ca  mutu-chama sin. compl.
  • ca  timote sin. compl.
  • ar  موتوسية
  • cy  Mutús
  • cy  Mutú sin. compl.
  • cy  Mutu-chama sin. compl.
  • cy  Timote sin. compl.
  • de  Mutú
  • de  Mutu-Chama sin. compl.
  • de  Mutús sin. compl.
  • de  Timote sin. compl.
  • en  Mutús
  • en  Loco sin. compl.
  • en  Muku-Chama sin. compl.
  • en  Mutú sin. compl.
  • en  Timote sin. compl.
  • es  mutús
  • es  mutú sin. compl.
  • es  mutu-chama sin. compl.
  • es  timote sin. compl.
  • eu  mutusera
  • eu  mutú sin. compl.
  • eu  mutu-chama sin. compl.
  • eu  mutús sin. compl.
  • eu  timote sin. compl.
  • fr  timote
  • fr  mutú sin. compl.
  • fr  mutu-chama sin. compl.
  • fr  mutus sin. compl.
  • gl  mutús
  • gl  mutú sin. compl.
  • gl  mutu-chama sin. compl.
  • gl  timote sin. compl.
  • it  mutús
  • it  mutú sin. compl.
  • it  mutu-chama sin. compl.
  • it  timote sin. compl.
  • ja  ムトゥス語
  • ja  ティモテ語 sin. compl.
  • nl  Mutús
  • nl  Mutú sin. compl.
  • nl  Mutu-Chama sin. compl.
  • nl  Timote sin. compl.
  • pt  mutús
  • pt  loco sin. compl.
  • pt  mutú sin. compl.
  • pt  mutu-chama sin. compl.
  • pt  timote sin. compl.
  • ru  Мутус
  • ru  Тимоте sin. compl.
  • zh  穆图斯语

Timote, Amèrica > Veneçuela

Definició
El mutús és l'únic integrant viu de la família timote, que incloïa llengües ja extingides com el timote i el cuica. El territori tradicional dels timotes comprenia la regió andina dels estats de Trujillo i Mérida, al sud i sud-est del llac Maracaibo.

No se sap amb seguretat si encara hi ha parlants de mutús: sembla que a les comunitats del sud de Mérida només quedaria alguna persona d'edat avançada que en recorda paraules, mentre que al nord hi podria haver comunitats bilingües mutús-castellà.
tinde tinde

Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  apatxe occidental
  • ca  coyote sin. compl.
  • ca  dineh sin. compl.
  • ca  na'isha sin. compl.
  • ca  nde sin. compl.
  • ca  ndee sin. compl.
  • ca  tinde sin. compl.
  • cy  Apatshi Gorllewinol
  • cy  Coyote sin. compl.
  • cy  Dineh sin. compl.
  • cy  Na'isha sin. compl.
  • cy  Nde sin. compl.
  • cy  Ndee sin. compl.
  • cy  Tinde sin. compl.
  • de  West-Apache
  • de  Coyotero sin. compl.
  • de  Dineh sin. compl.
  • de  Na'isha sin. compl.
  • de  Nde sin. compl.
  • de  Ndee sin. compl.
  • de  Tinde sin. compl.
  • en  Western Apache
  • en  Coyotero sin. compl.
  • en  Dineh sin. compl.
  • en  Na'isha sin. compl.
  • en  Nde sin. compl.
  • en  Ndee sin. compl.
  • en  Tinde sin. compl.
  • en  Tineh sin. compl.
  • es  apache occidental
  • es  coyote sin. compl.
  • es  dineh sin. compl.
  • es  na'isha sin. compl.
  • es  nde sin. compl.
  • es  ndee sin. compl.
  • es  tinde sin. compl.
  • eu  mendebaldeko apachea
  • eu  coyote sin. compl.
  • eu  dineh sin. compl.
  • eu  na'isha sin. compl.
  • eu  nde sin. compl.
  • eu  ndee sin. compl.
  • eu  tinde sin. compl.
  • fr  apache occidental
  • fr  coyote sin. compl.
  • fr  dineh sin. compl.
  • fr  na'isha sin. compl.
  • fr  nde sin. compl.
  • fr  ndee sin. compl.
  • fr  tinde sin. compl.
  • fr  western apache sin. compl.
  • gl  apache occidental
  • gl  coiote sin. compl.
  • gl  dineh sin. compl.
  • gl  na'isha sin. compl.
  • gl  nde sin. compl.
  • gl  ndee sin. compl.
  • gl  tinde sin. compl.
  • gn  apáche occidental
  • gn  coyote sin. compl.
  • gn  dineh sin. compl.
  • gn  na'isha sin. compl.
  • gn  nde sin. compl.
  • gn  ndee sin. compl.
  • gn  tinde sin. compl.
  • it  apache occidentale
  • it  coyote sin. compl.
  • it  dineh sin. compl.
  • it  na'isha sin. compl.
  • it  nde sin. compl.
  • it  ndee sin. compl.
  • it  tinde sin. compl.
  • pt  apache ocidental
  • pt  coyote sin. compl.
  • pt  dineh sin. compl.
  • pt  na'isha sin. compl.
  • pt  nde sin. compl.
  • pt  ndee sin. compl.
  • pt  tinde sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun, 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell, 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Les llengües del grup apatxe són força similars entre si. L'apatxe occidental és molt proper al navaho, al chiricahua i al mescalero. Alguns lingüistes consideren el chiricahua i el mescalero dialectes de l'apatxe occidental, mentre que per a d'altres lingüistes, són llengües independents. Totes les llengües són inintel·ligibles entre si.
Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o potser abans.

Es distingeixen cinc dialectes de l'apatxe occidental: el de San Carlos, el White Mountain, el Cibecue, el Tonto meridional i el Tonto septentrional. L'apatxe occidental compta amb parlants de totes les edats, fins i tot de les generacions més joves. Per aquest motiu, es considera una de les llengües apatxes més viables.

S'observa, tanmateix, un clar retrocés en l'ús de la llengua i en la transmissió intergeneracional: els infants i els adults joves prefereixen parlar i estudiar anglès, fet pel qual es considera l'apatxe occidental una llengua amenaçada.
tindi tindi

Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi, Àsia > Rússia

  • ca  tindi
  • cod  Идараб мицци (I'darab mitstsi)
  • ar  التندية
  • cy  Tindi
  • de  Tindisch
  • de  Tindi sin. compl.
  • en  Tindi
  • es  tindi
  • eu  tindiera
  • fr  tindi
  • gn  tindi
  • it  tindi
  • ja  ティンディ語
  • nl  Tindi
  • pt  tindi
  • ru  Тиндинский язык
  • ru  Тиндийский sin. compl.
  • ru  Идаринский sin. compl.
  • ru  Идеринский sin. compl.
  • ru  Тиндальский sin. compl.
  • zh  汀迪语
  • scr  Sense tradició escrita

Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi, Àsia > Rússia

Definició
Els tindis constitueixen un dels molts grups ètnics petits de la República del Daguestan. Com els altres pobles andi-dido, són molt similars als àvars en les seves tradicions i cultura a causa de la seva història comuna ja des dels temps del kanat de l'Avaristan, del qual formava part el territori dels tindis.

El principal element identificador dels tindis és la llengua, que han conservat gràcies al seu aïllament a les muntanyes. Els seus parlants es concentren en cinc petits pobles aïllats i de difícil accés al sud-oest de la república, al curs mitjà del riu Andijskoje Kojsu i muntanyes adjacents.

La llengua tindi forma part del grup andi de la branca àvar-andi-dido. Encara que habitualment es considera que no té dialectes, alguns lingüistes n'han establert dos blocs: tindi i angida-aknada. La llengua tindi és molt propera a dues altres llengües del mateix grup, el txamalal i el bagvalal, fins al punt que aquesta darrera i el tindi es van arribar a considerar dialectes d'una mateixa llengua.

Durant l'època de l'URSS, els dos processos que van afectar més profundament el mode de vida tradicional del poble tindi van ser la col·lectivització i la revolució cultural. El poder soviètic va erosionar el seu aïllament tradicional i l'escolarització va contribuir a dificultar el futur de la llengua, ja que es va imposar el currículum escolar en àvar a l'escola primària i en rus a partir de la secundària.

El tindi és una llengua oral i no té tradició escrita. Mai se n'ha creat un estàndard escrit i no s'ensenya a l'escola. Els tindis utilitzen l'àvar com a llengua literària. La majoria dels tindis són bilingües en àvar i tindi.

Actualment, la pèrdua de l'aïllament territorial i la migració cap a les planes, on els tindis es troben en entorns avaròfons o russòfons, ha fet que la llengua tindi hagi quedat relegada a l'ús domèstic i que tots els altres àmbits lingüístics estiguin ocupats per l'àvar o el rus. Per aquests motius, el tindi, com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, presenta greus problemes de supervivència i es considera potencialment amenaçada d'extinció.

S'ha fet molt poca recerca lingüística sobre la llengua. Les primeres mencions es troben en alguns treballs del segle XIX. També hi ha manca d'enregistraments de tindi parlat.
tindiga tindiga

Khoisan, Àfrica > Tanzània

  • ca  hadza
  • ca  bali sin. compl.
  • ca  hadzapi sin. compl.
  • ca  hatsa sin. compl.
  • ca  kangeju sin. compl.
  • ca  kindiga sin. compl.
  • ca  tindiga sin. compl.
  • ca  wakingdiga sin. compl.
  • ca  watindega sin. compl.
  • ar  هادجا
  • cy  Hadza
  • cy  Bali sin. compl.
  • cy  Hadzapi sin. compl.
  • cy  Hatsa sin. compl.
  • cy  Kangeju sin. compl.
  • cy  Kindiga sin. compl.
  • cy  Tindiga sin. compl.
  • cy  Wakingdiga sin. compl.
  • cy  Watindega sin. compl.
  • de  Hadza
  • de  Bali sin. compl.
  • de  Hadzabe sin. compl.
  • de  Hadzapi sin. compl.
  • de  Hatsa sin. compl.
  • de  Kangeju sin. compl.
  • de  Kindiga sin. compl.
  • de  Tindiga sin. compl.
  • de  Wakingdiga sin. compl.
  • de  Watindega sin. compl.
  • en  Hadza
  • en  Bali sin. compl.
  • en  Hadzabi sin. compl.
  • en  Hadzapi sin. compl.
  • en  Hatsa sin. compl.
  • en  Kangeju sin. compl.
  • en  Kindiga sin. compl.
  • en  Tindiga sin. compl.
  • en  Wakindiga sin. compl.
  • en  Watindiga sin. compl.
  • es  hatsa
  • es  bali sin. compl.
  • es  hadza sin. compl.
  • es  hadzapi sin. compl.
  • es  kangeju sin. compl.
  • es  kindiga sin. compl.
  • es  tindiga sin. compl.
  • es  wakingdiga sin. compl.
  • es  watindega sin. compl.
  • eu  hadzera
  • eu  bali sin. compl.
  • eu  hadza sin. compl.
  • eu  hadzapi sin. compl.
  • eu  hatsa sin. compl.
  • eu  kangeju sin. compl.
  • eu  kindiga sin. compl.
  • eu  tindiga sin. compl.
  • eu  wakingdiga sin. compl.
  • eu  watindega sin. compl.
  • fr  hadza
  • fr  bali sin. compl.
  • fr  hadzapi sin. compl.
  • fr  hatsa sin. compl.
  • fr  kangeju sin. compl.
  • fr  kindiga sin. compl.
  • fr  tindiga sin. compl.
  • fr  wakindiga sin. compl.
  • fr  watindega sin. compl.
  • gl  hadza
  • gl  bali sin. compl.
  • gl  hadzapi sin. compl.
  • gl  hatsa sin. compl.
  • gl  kangeju sin. compl.
  • gl  kindiga sin. compl.
  • gl  tindiga sin. compl.
  • gl  wakingdiga sin. compl.
  • gl  watindega sin. compl.
  • gn  hadsa
  • gn  bali sin. compl.
  • gn  hadzapi sin. compl.
  • gn  hatsa sin. compl.
  • gn  kangeju sin. compl.
  • gn  kindiga sin. compl.
  • gn  tindiga sin. compl.
  • gn  wakingdiga sin. compl.
  • gn  watindega sin. compl.
  • it  hadza
  • it  bali sin. compl.
  • it  hadzapi sin. compl.
  • it  hatsa sin. compl.
  • it  kangeju sin. compl.
  • it  kindiga sin. compl.
  • it  tindiga sin. compl.
  • it  wakingdiga sin. compl.
  • it  watindega sin. compl.
  • pt  hadza
  • pt  bali sin. compl.
  • pt  hadzapi sin. compl.
  • pt  hatsa sin. compl.
  • pt  kangeju sin. compl.
  • pt  kindiga sin. compl.
  • pt  tindiga sin. compl.
  • pt  wakingdiga sin. compl.
  • pt  watindega sin. compl.
  • tmh  Tahadzat
  • tmh  bali sin. compl.
  • tmh  hadzapi sin. compl.
  • tmh  Hatsa sin. compl.
  • tmh  kangeju sin. compl.
  • tmh  kindiga sin. compl.
  • tmh  tindiga sin. compl.
  • tmh  wakingdiga sin. compl.
  • tmh  watindega sin. compl.
  • zh  Hadza
  • zh  Bali sin. compl.
  • zh  hadzapi sin. compl.
  • zh  hatsa sin. compl.
  • zh  kangeju sin. compl.
  • zh  kindiga sin. compl.
  • zh  tindiga sin. compl.
  • zh  wakingdiga sin. compl.
  • zh  watindega sin. compl.
  • num  Sistema aràbic

Khoisan, Àfrica > Tanzània

Definició
Els hadza són un grup etnolingüístic establert tradicionalment a la regió est i sud del llac Eyasi, situat al nord de Tanzània. Hi ha cert desacord al voltant de la classificació de la llengua hadza i alguns autors inclouen aquesta llengua dins la família khoisan.

Els grups etnolingüístics que tenen més contacte amb els hadzes són els iraqws, els izanzus i els datogues. Les llengües parlades per aquests grups formen part de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: l'afroasiàtica (que inclou l'iraqw), la nigerocongolesa (isanzu), la nilosahariana (datoga) i el khoisan (hadza).

El hadza és una de les tres llengües parlades a l'Àfrica oriental (juntament amb el sandawe i el dahalo) que tenen clics en el seu inventari fonètic. Els clics són uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar), i són el tret més característic de les llengües khoisans.

Hi ha autors que distingeixen dues varietats dialectals del hadza: el kondoa i el merilu.
tinggian tinggian

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  itneg
  • ca  i-tineg sin. compl.
  • ca  itinek sin. compl.
  • ca  mandaya sin. compl.
  • ca  tinggian sin. compl.
  • ca  tingian sin. compl.
  • ca  tinguian sin. compl.
  • ca  tinguianes sin. compl.
  • cod  itneg
  • ar  إيتنيغية
  • cy  Itneg
  • cy  I-tineg sin. compl.
  • cy  Itinek sin. compl.
  • cy  Mandaya sin. compl.
  • cy  Tinggian sin. compl.
  • cy  Tingian sin. compl.
  • cy  Tinguian sin. compl.
  • cy  Tinguianes sin. compl.
  • de  Itneg
  • de  Mandaya sin. compl.
  • de  Tinggian sin. compl.
  • de  Tingguian sin. compl.
  • de  Tingian sin. compl.
  • de  Tinguian sin. compl.
  • de  Tinguianes sin. compl.
  • en  Itneg
  • en  I-tineg sin. compl.
  • en  Itinek sin. compl.
  • en  Mandaya sin. compl.
  • en  Tinggian sin. compl.
  • en  Tingian sin. compl.
  • en  Tinguian sin. compl.
  • en  Tinguianes sin. compl.
  • es  itneg
  • es  i-tineg sin. compl.
  • es  itinek sin. compl.
  • es  mandaya sin. compl.
  • es  tinggian sin. compl.
  • es  tingian sin. compl.
  • es  tinguianes sin. compl.
  • es  tinguiano sin. compl.
  • eu  itnegera
  • eu  i-tineg sin. compl.
  • eu  itinek sin. compl.
  • eu  itneg sin. compl.
  • eu  mandaya sin. compl.
  • eu  tinggian sin. compl.
  • eu  tingian sin. compl.
  • eu  tinguian sin. compl.
  • eu  tinguianes sin. compl.
  • fr  itneg
  • fr  i-tineg sin. compl.
  • fr  itinek sin. compl.
  • fr  mandaya sin. compl.
  • fr  tinggian sin. compl.
  • fr  tingian sin. compl.
  • fr  tinguian sin. compl.
  • fr  tinguianes sin. compl.
  • gl  itneg
  • gl  i-tineg sin. compl.
  • gl  itinek sin. compl.
  • gl  mandaya sin. compl.
  • gl  tinggian sin. compl.
  • gl  tingian sin. compl.
  • gl  tinguian sin. compl.
  • gl  tinguianes sin. compl.
  • gn  itneg
  • gn  i-tineg sin. compl.
  • gn  itinek sin. compl.
  • gn  mandaya sin. compl.
  • gn  tinggian sin. compl.
  • gn  tingian sin. compl.
  • gn  tinguian sin. compl.
  • gn  tinguianes sin. compl.
  • it  itneg
  • it  i-tineg sin. compl.
  • it  itinek sin. compl.
  • it  mandaya sin. compl.
  • it  tinggian sin. compl.
  • it  tingguian sin. compl.
  • it  tingian sin. compl.
  • it  tinguian sin. compl.
  • it  tinguianes sin. compl.
  • pt  itneg
  • pt  i-tineg sin. compl.
  • pt  itinek sin. compl.
  • pt  mandaya sin. compl.
  • pt  tinggian sin. compl.
  • pt  tingian sin. compl.
  • pt  tinguian sin. compl.
  • pt  tinguianes sin. compl.
  • zh  伊特内戈语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definició
Els itneg (o tinggian) s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kallahan, els kalinga i els kankanaey. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes', i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen de la denominació itneg, la qual podria derivar de iti uneg, 'l'interior', o de la combinació del prefix i-, 'natural de' i de Tineg, nom d'un riu i una àrea geogràfica.

Es poden distingir diversos subgrups itneg: adassen, binongan, inlaod, masadiit, aplai, banao, gubang, maeng, luba i balatok.
tingian tingian

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  itneg
  • ca  i-tineg sin. compl.
  • ca  itinek sin. compl.
  • ca  mandaya sin. compl.
  • ca  tinggian sin. compl.
  • ca  tingian sin. compl.
  • ca  tinguian sin. compl.
  • ca  tinguianes sin. compl.
  • cod  itneg
  • ar  إيتنيغية
  • cy  Itneg
  • cy  I-tineg sin. compl.
  • cy  Itinek sin. compl.
  • cy  Mandaya sin. compl.
  • cy  Tinggian sin. compl.
  • cy  Tingian sin. compl.
  • cy  Tinguian sin. compl.
  • cy  Tinguianes sin. compl.
  • de  Itneg
  • de  Mandaya sin. compl.
  • de  Tinggian sin. compl.
  • de  Tingguian sin. compl.
  • de  Tingian sin. compl.
  • de  Tinguian sin. compl.
  • de  Tinguianes sin. compl.
  • en  Itneg
  • en  I-tineg sin. compl.
  • en  Itinek sin. compl.
  • en  Mandaya sin. compl.
  • en  Tinggian sin. compl.
  • en  Tingian sin. compl.
  • en  Tinguian sin. compl.
  • en  Tinguianes sin. compl.
  • es  itneg
  • es  i-tineg sin. compl.
  • es  itinek sin. compl.
  • es  mandaya sin. compl.
  • es  tinggian sin. compl.
  • es  tingian sin. compl.
  • es  tinguianes sin. compl.
  • es  tinguiano sin. compl.
  • eu  itnegera
  • eu  i-tineg sin. compl.
  • eu  itinek sin. compl.
  • eu  itneg sin. compl.
  • eu  mandaya sin. compl.
  • eu  tinggian sin. compl.
  • eu  tingian sin. compl.
  • eu  tinguian sin. compl.
  • eu  tinguianes sin. compl.
  • fr  itneg
  • fr  i-tineg sin. compl.
  • fr  itinek sin. compl.
  • fr  mandaya sin. compl.
  • fr  tinggian sin. compl.
  • fr  tingian sin. compl.
  • fr  tinguian sin. compl.
  • fr  tinguianes sin. compl.
  • gl  itneg
  • gl  i-tineg sin. compl.
  • gl  itinek sin. compl.
  • gl  mandaya sin. compl.
  • gl  tinggian sin. compl.
  • gl  tingian sin. compl.
  • gl  tinguian sin. compl.
  • gl  tinguianes sin. compl.
  • gn  itneg
  • gn  i-tineg sin. compl.
  • gn  itinek sin. compl.
  • gn  mandaya sin. compl.
  • gn  tinggian sin. compl.
  • gn  tingian sin. compl.
  • gn  tinguian sin. compl.
  • gn  tinguianes sin. compl.
  • it  itneg
  • it  i-tineg sin. compl.
  • it  itinek sin. compl.
  • it  mandaya sin. compl.
  • it  tinggian sin. compl.
  • it  tingguian sin. compl.
  • it  tingian sin. compl.
  • it  tinguian sin. compl.
  • it  tinguianes sin. compl.
  • pt  itneg
  • pt  i-tineg sin. compl.
  • pt  itinek sin. compl.
  • pt  mandaya sin. compl.
  • pt  tinggian sin. compl.
  • pt  tingian sin. compl.
  • pt  tinguian sin. compl.
  • pt  tinguianes sin. compl.
  • zh  伊特内戈语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definició
Els itneg (o tinggian) s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kallahan, els kalinga i els kankanaey. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes', i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen de la denominació itneg, la qual podria derivar de iti uneg, 'l'interior', o de la combinació del prefix i-, 'natural de' i de Tineg, nom d'un riu i una àrea geogràfica.

Es poden distingir diversos subgrups itneg: adassen, binongan, inlaod, masadiit, aplai, banao, gubang, maeng, luba i balatok.
tinguian tinguian

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  itneg
  • ca  i-tineg sin. compl.
  • ca  itinek sin. compl.
  • ca  mandaya sin. compl.
  • ca  tinggian sin. compl.
  • ca  tingian sin. compl.
  • ca  tinguian sin. compl.
  • ca  tinguianes sin. compl.
  • cod  itneg
  • ar  إيتنيغية
  • cy  Itneg
  • cy  I-tineg sin. compl.
  • cy  Itinek sin. compl.
  • cy  Mandaya sin. compl.
  • cy  Tinggian sin. compl.
  • cy  Tingian sin. compl.
  • cy  Tinguian sin. compl.
  • cy  Tinguianes sin. compl.
  • de  Itneg
  • de  Mandaya sin. compl.
  • de  Tinggian sin. compl.
  • de  Tingguian sin. compl.
  • de  Tingian sin. compl.
  • de  Tinguian sin. compl.
  • de  Tinguianes sin. compl.
  • en  Itneg
  • en  I-tineg sin. compl.
  • en  Itinek sin. compl.
  • en  Mandaya sin. compl.
  • en  Tinggian sin. compl.
  • en  Tingian sin. compl.
  • en  Tinguian sin. compl.
  • en  Tinguianes sin. compl.
  • es  itneg
  • es  i-tineg sin. compl.
  • es  itinek sin. compl.
  • es  mandaya sin. compl.
  • es  tinggian sin. compl.
  • es  tingian sin. compl.
  • es  tinguianes sin. compl.
  • es  tinguiano sin. compl.
  • eu  itnegera
  • eu  i-tineg sin. compl.
  • eu  itinek sin. compl.
  • eu  itneg sin. compl.
  • eu  mandaya sin. compl.
  • eu  tinggian sin. compl.
  • eu  tingian sin. compl.
  • eu  tinguian sin. compl.
  • eu  tinguianes sin. compl.
  • fr  itneg
  • fr  i-tineg sin. compl.
  • fr  itinek sin. compl.
  • fr  mandaya sin. compl.
  • fr  tinggian sin. compl.
  • fr  tingian sin. compl.
  • fr  tinguian sin. compl.
  • fr  tinguianes sin. compl.
  • gl  itneg
  • gl  i-tineg sin. compl.
  • gl  itinek sin. compl.
  • gl  mandaya sin. compl.
  • gl  tinggian sin. compl.
  • gl  tingian sin. compl.
  • gl  tinguian sin. compl.
  • gl  tinguianes sin. compl.
  • gn  itneg
  • gn  i-tineg sin. compl.
  • gn  itinek sin. compl.
  • gn  mandaya sin. compl.
  • gn  tinggian sin. compl.
  • gn  tingian sin. compl.
  • gn  tinguian sin. compl.
  • gn  tinguianes sin. compl.
  • it  itneg
  • it  i-tineg sin. compl.
  • it  itinek sin. compl.
  • it  mandaya sin. compl.
  • it  tinggian sin. compl.
  • it  tingguian sin. compl.
  • it  tingian sin. compl.
  • it  tinguian sin. compl.
  • it  tinguianes sin. compl.
  • pt  itneg
  • pt  i-tineg sin. compl.
  • pt  itinek sin. compl.
  • pt  mandaya sin. compl.
  • pt  tinggian sin. compl.
  • pt  tingian sin. compl.
  • pt  tinguian sin. compl.
  • pt  tinguianes sin. compl.
  • zh  伊特内戈语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definició
Els itneg (o tinggian) s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kallahan, els kalinga i els kankanaey. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes', i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen de la denominació itneg, la qual podria derivar de iti uneg, 'l'interior', o de la combinació del prefix i-, 'natural de' i de Tineg, nom d'un riu i una àrea geogràfica.

Es poden distingir diversos subgrups itneg: adassen, binongan, inlaod, masadiit, aplai, banao, gubang, maeng, luba i balatok.
tinguianes tinguianes

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  itneg
  • ca  i-tineg sin. compl.
  • ca  itinek sin. compl.
  • ca  mandaya sin. compl.
  • ca  tinggian sin. compl.
  • ca  tingian sin. compl.
  • ca  tinguian sin. compl.
  • ca  tinguianes sin. compl.
  • cod  itneg
  • ar  إيتنيغية
  • cy  Itneg
  • cy  I-tineg sin. compl.
  • cy  Itinek sin. compl.
  • cy  Mandaya sin. compl.
  • cy  Tinggian sin. compl.
  • cy  Tingian sin. compl.
  • cy  Tinguian sin. compl.
  • cy  Tinguianes sin. compl.
  • de  Itneg
  • de  Mandaya sin. compl.
  • de  Tinggian sin. compl.
  • de  Tingguian sin. compl.
  • de  Tingian sin. compl.
  • de  Tinguian sin. compl.
  • de  Tinguianes sin. compl.
  • en  Itneg
  • en  I-tineg sin. compl.
  • en  Itinek sin. compl.
  • en  Mandaya sin. compl.
  • en  Tinggian sin. compl.
  • en  Tingian sin. compl.
  • en  Tinguian sin. compl.
  • en  Tinguianes sin. compl.
  • es  itneg
  • es  i-tineg sin. compl.
  • es  itinek sin. compl.
  • es  mandaya sin. compl.
  • es  tinggian sin. compl.
  • es  tingian sin. compl.
  • es  tinguianes sin. compl.
  • es  tinguiano sin. compl.
  • eu  itnegera
  • eu  i-tineg sin. compl.
  • eu  itinek sin. compl.
  • eu  itneg sin. compl.
  • eu  mandaya sin. compl.
  • eu  tinggian sin. compl.
  • eu  tingian sin. compl.
  • eu  tinguian sin. compl.
  • eu  tinguianes sin. compl.
  • fr  itneg
  • fr  i-tineg sin. compl.
  • fr  itinek sin. compl.
  • fr  mandaya sin. compl.
  • fr  tinggian sin. compl.
  • fr  tingian sin. compl.
  • fr  tinguian sin. compl.
  • fr  tinguianes sin. compl.
  • gl  itneg
  • gl  i-tineg sin. compl.
  • gl  itinek sin. compl.
  • gl  mandaya sin. compl.
  • gl  tinggian sin. compl.
  • gl  tingian sin. compl.
  • gl  tinguian sin. compl.
  • gl  tinguianes sin. compl.
  • gn  itneg
  • gn  i-tineg sin. compl.
  • gn  itinek sin. compl.
  • gn  mandaya sin. compl.
  • gn  tinggian sin. compl.
  • gn  tingian sin. compl.
  • gn  tinguian sin. compl.
  • gn  tinguianes sin. compl.
  • it  itneg
  • it  i-tineg sin. compl.
  • it  itinek sin. compl.
  • it  mandaya sin. compl.
  • it  tinggian sin. compl.
  • it  tingguian sin. compl.
  • it  tingian sin. compl.
  • it  tinguian sin. compl.
  • it  tinguianes sin. compl.
  • pt  itneg
  • pt  i-tineg sin. compl.
  • pt  itinek sin. compl.
  • pt  mandaya sin. compl.
  • pt  tinggian sin. compl.
  • pt  tingian sin. compl.
  • pt  tinguian sin. compl.
  • pt  tinguianes sin. compl.
  • zh  伊特内戈语
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definició
Els itneg (o tinggian) s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontok, els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kallahan, els kalinga i els kankanaey. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes', i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.

Hi ha diverses interpretacions sobre l'origen de la denominació itneg, la qual podria derivar de iti uneg, 'l'interior', o de la combinació del prefix i-, 'natural de' i de Tineg, nom d'un riu i una àrea geogràfica.

Es poden distingir diversos subgrups itneg: adassen, binongan, inlaod, masadiit, aplai, banao, gubang, maeng, luba i balatok.
tinigua tinigua

Aïllada, Amèrica > Colòmbia

  • ca  tinigua
  • ar  تينيغوا
  • cy  Tinigua
  • de  Tinigua
  • de  Timigua sin. compl.
  • de  Tiniwa sin. compl.
  • en  Tinigua
  • en  Tiniguas sin. compl.
  • es  tinigua
  • eu  tinigua
  • fr  tinigua
  • gl  tinigua
  • it  tinigua
  • ja  ティニグア語
  • nl  Tinigua
  • pt  tinigua
  • ru  Тинигуа
  • ru  Тинива sin. compl.
  • zh  提尼瓜语
  • scr  Sense tradició escrita

Aïllada, Amèrica > Colòmbia

Definició
El territori tradicional tinigua se situava entre l'alt Guayabero i el Yari, i al riu Ariari, a la serra de la Macarena, entre les ciutats de San José del Guviare i de Neiva, al nord de les sabanes del Yari.

Aquesta llengua aïllada formava una petita família independent amb el desaparegut pamigua (no s'ha de confondre amb el pamiwa [cubeo] de la família tucano). S'ha proposat una possible relació genètica amb el sàliba i amb la família guahibo.

Els tinigua van patir diverses circumstàncies que van reduir dràsticament la seva població: conflictes amb altres grups amerindis, les conseqüències de l'explotació del cautxú a les seves terres i greus atacs de colons, cap al 1950, que pràcticament van anihilar el grup.

El 1959 els tinigua ja només eren 21 persones. Actualment tan sols en queda un: Sixto Muñoz, de 72 anys, el darrer parlant de tinigua.
tinitianes tinitianes

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

  • ca  batak
  • ca  babuyan sin. compl.
  • ca  batak palawan sin. compl.
  • ca  batako sin. compl.
  • ca  binatak sin. compl.
  • ca  tinitianes sin. compl.
  • ar  باتاكية
  • cy  Batak
  • cy  Babuyan sin. compl.
  • cy  Batak palawan sin. compl.
  • cy  Batako sin. compl.
  • cy  Binatak sin. compl.
  • cy  Tinitianes sin. compl.
  • de  Batak
  • de  Babuyan sin. compl.
  • de  Batac sin. compl.
  • de  Batak Palawan sin. compl.
  • de  Batako sin. compl.
  • de  Binatak sin. compl.
  • de  Tinitianes sin. compl.
  • en  Batak
  • en  Babuyan sin. compl.
  • en  Batac sin. compl.
  • en  Binatak sin. compl.
  • en  Palawan Batak sin. compl.
  • en  Tinitianes sin. compl.
  • es  bataco
  • es  babuyano sin. compl.
  • es  batak palawano sin. compl.
  • es  batako sin. compl.
  • es  binatak sin. compl.
  • es  tinitianes sin. compl.
  • eu  batakera
  • eu  babuyan sin. compl.
  • eu  batak sin. compl.
  • eu  batak palawan sin. compl.
  • eu  batako sin. compl.
  • eu  binatak sin. compl.
  • eu  tinitianes sin. compl.
  • fr  batak
  • fr  babuyan sin. compl.
  • fr  batak palawan sin. compl.
  • fr  batako sin. compl.
  • fr  binatak sin. compl.
  • fr  tinitianes sin. compl.
  • gl  batak
  • gl  babuyan sin. compl.
  • gl  batak palawan sin. compl.
  • gl  batako sin. compl.
  • gl  binatak sin. compl.
  • gl  tinitianes sin. compl.
  • gn  vatak
  • gn  batak palawan sin. compl.
  • gn  tinitianes sin. compl.
  • gn  vatako sin. compl.
  • gn  vavuyan sin. compl.
  • gn  vinatak sin. compl.
  • it  batak
  • it  babuyan sin. compl.
  • it  batak palawan sin. compl.
  • it  batako sin. compl.
  • it  binatak sin. compl.
  • it  tinitianes sin. compl.
  • pt  batak
  • pt  babuyan sin. compl.
  • pt  batak palawano sin. compl.
  • pt  batako sin. compl.
  • pt  binatak sin. compl.
  • pt  tinitianes sin. compl.
  • zh  巴塔克语
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines

Definició
El terme batak, 'gent de muntanya' en llengua cuyunon, fa referència a un dels principals grups etnolingüístics de l'illa de Palawan, on viuen també els palawan i els tagbanua. Els espanyols anomenaven aquesta comunitat Tinitianes, de Tinitan, regió de la costa nord de Puerto Princesa.

La llengua batak s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).

Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província de Palawan ja que està habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).

El grup etnolingüístic batak forma part del conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos, per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.

Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').