kubeo
kubeo
Makú, Amèrica > Colòmbia
- ca kakua-nukak
- ca barà sin. compl.
- ca kakua sin. compl.
- ca kubeo sin. compl.
- ca makú sin. compl.
- ar كاكوا-نوكاك
- cy Kakua-nukak
- cy Bará sin. compl.
- cy Kakua sin. compl.
- cy Kubeo sin. compl.
- cy Makú sin. compl.
- de Kakua-Nukak
- de Bará sin. compl.
- de Cacua sin. compl.
- de Makú de Cobeo sin. compl.
- en Cacua-Nukak
- en Bara sin. compl.
- en Cacua sin. compl.
- en Cubeo sin. compl.
- en Makú sin. compl.
- es kakua-nukak
- es bará sin. compl.
- es kakua sin. compl.
- es kubeo sin. compl.
- es makú sin. compl.
- eu kakua-nukakera
- eu barà sin. compl.
- eu kakua sin. compl.
- eu kubeo sin. compl.
- eu makú sin. compl.
- fr kakua-nukak
- fr bará sin. compl.
- fr kakua sin. compl.
- fr kubeo sin. compl.
- fr maku sin. compl.
- gl kakua-nukak
- gl bará sin. compl.
- gl kakua sin. compl.
- gl kubeo sin. compl.
- gl makú sin. compl.
- gn kakua-nukak
- gn bara sin. compl.
- gn kakua sin. compl.
- gn kuveo sin. compl.
- gn maku sin. compl.
- it kakua-nukak
- it barà sin. compl.
- it kakua sin. compl.
- it kubeo sin. compl.
- it maku sin. compl.
- ja カクア・ヌカク語
- ja カクア語、バラ語、マクー語、クベオ語 sin. compl.
- nl Kakua-Nukak
- nl Barà sin. compl.
- nl Kakua sin. compl.
- nl Kubeo sin. compl.
- nl Makú sin. compl.
- pt kakua-nukak
- pt bará sin. compl.
- pt kakua sin. compl.
- pt kubeo sin. compl.
- pt maku sin. compl.
- ru Какуа-нукак
- ru Бара sin. compl.
- ru Маку sin. compl.
- ru Какуа sin. compl.
- ru Кубео sin. compl.
- sw Kakua-nukak
- sw Bará sin. compl.
- sw Kakua sin. compl.
- sw Kubeo sin. compl.
- sw Makú sin. compl.
- tmh Takakwat-tanukakt
- zh 卡库瓦-奴卡卡
- zh 巴拉 sin. compl.
- zh 玛库 sin. compl.
- zh 卡库瓦 sin. compl.
- zh 库佩欧 sin. compl.
Makú, Amèrica > Colòmbia
Definició
Alguns autors inclouen les llengües makú dins la família puinave. D'altres consideren que no s'ha demostrat cap vinculació amb aquesta família i les mantenen com a família independent.
El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).
Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès a la zona del Vaupés.
La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.
Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).
Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès a la zona del Vaupés.
La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.
Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.
kudala
kudala
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca parkwa/podoko
- ca gwadi parekwa sin. compl.
- ca kudala sin. compl.
- ca padogo sin. compl.
- ca padokwa sin. compl.
- ca paduko sin. compl.
- ca parekwa sin. compl.
- ca parkwa sin. compl.
- ca pawdawkwa sin. compl.
- ca podogo sin. compl.
- ca podoko sin. compl.
- ca podokwo sin. compl.
- cod parkwa
- de Parkwa
- de Paduko sin. compl.
- de Podoko sin. compl.
- en Parkwa/Podoko
- en Gwadi parekwa sin. compl.
- en Kudala sin. compl.
- en Padokwa sin. compl.
- en Parkwa sin. compl.
- en Pawdawkwa sin. compl.
- en Podogo sin. compl.
- en Podoko sin. compl.
- en Podokwo sin. compl.
- es parkwa/podoko
- es gwadi parekwa sin. compl.
- es kudala sin. compl.
- es padokwa sin. compl.
- es parkwa sin. compl.
- es pawdawkwa sin. compl.
- es podogo sin. compl.
- es podoko sin. compl.
- es podokwo sin. compl.
- eu parkwa/podoko
- eu gwadi parekwa sin. compl.
- eu kudala sin. compl.
- eu padokwa sin. compl.
- eu parkwa sin. compl.
- eu pawdawkwa sin. compl.
- eu podogo sin. compl.
- eu podoko sin. compl.
- eu podokwo sin. compl.
- fr parkwa
- fr podogo sin. compl.
- fr podoko sin. compl.
- fr podokwa sin. compl.
- gl parkwa/podoko
- gl gwadi parekwa sin. compl.
- gl kudala sin. compl.
- gl padokwa sin. compl.
- gl parkwa sin. compl.
- gl pawdawkwa sin. compl.
- gl podogo sin. compl.
- gl podoko sin. compl.
- gl podokwo sin. compl.
- it parkwa/podoko
- it gwadi parekwa sin. compl.
- it kudala sin. compl.
- it padokwa sin. compl.
- it parkwa sin. compl.
- it pawdawkwa sin. compl.
- it podogo sin. compl.
- it podoko sin. compl.
- it podokwo sin. compl.
- nl Parkwa-Podoko
- nl Podogo sin. compl.
- nl Podokwa sin. compl.
- pt parkwa/podoko
- pt gwadi parekwa sin. compl.
- pt kudala sin. compl.
- pt padokwa sin. compl.
- pt parkwa sin. compl.
- pt pawdawkwa sin. compl.
- pt podogo sin. compl.
- pt podoko sin. compl.
- pt podokwo sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El parkwa és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, gvoko, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la parkwa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els parkwa/podoko també parlen ful, llengua emprada a la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) per a les comunicacions interètniques. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.
El nom d'ús administratiu, tant per al grup ètnic com per a la llengua, és podoko. La comunitat, però, s'autodenomina parkwa.
Hi ha força estudis gramaticals sobre el parkwa i un diccionari parkwa-francès.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la parkwa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els parkwa/podoko també parlen ful, llengua emprada a la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) per a les comunicacions interètniques. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.
El nom d'ús administratiu, tant per al grup ètnic com per a la llengua, és podoko. La comunitat, però, s'autodenomina parkwa.
Hi ha força estudis gramaticals sobre el parkwa i un diccionari parkwa-francès.
kuikuro
kuikuro
Carib > Amazones meridional > Bakairí, Amèrica > Brasil
- ca kuikuro
- ca amonap sin. compl.
- ca apalakiri sin. compl.
- ca guicurú sin. compl.
- ca kalapálo sin. compl.
- ca kuikúro sin. compl.
- ca kuikuru sin. compl.
- ca kurkuro sin. compl.
- ar الكويكورو
- cy Kuikuro
- cy Amonap sin. compl.
- cy Apalakiri sin. compl.
- cy Guicurú sin. compl.
- cy Kalapálo sin. compl.
- cy Kuikúro sin. compl.
- cy Kuikuru sin. compl.
- cy Kurkuro sin. compl.
- de Kuikuro
- de Amonap sin. compl.
- de Apalakiri sin. compl.
- de Guicurú sin. compl.
- de Kalapálo sin. compl.
- de Kuikúro sin. compl.
- de Kuikuru sin. compl.
- de Kurkuro sin. compl.
- en Kuikuro
- en Apalakiri sin. compl.
- en Apalaquiri sin. compl.
- en Cuicutl sin. compl.
- en Guicuru sin. compl.
- en Guicurú sin. compl.
- en Kalapalo sin. compl.
- en Kalapálo sin. compl.
- en Kuikúro sin. compl.
- en Kuikuru sin. compl.
- en Kurkuro sin. compl.
- es kuikuro
- es amonap sin. compl.
- es apalakiri sin. compl.
- es guicurú sin. compl.
- es kalapálo sin. compl.
- es kuikuro sin. compl.
- es kuikuru sin. compl.
- es kuikúru sin. compl.
- es kurkuro sin. compl.
- eu kuikuroera
- eu amonap sin. compl.
- eu apalakiri sin. compl.
- eu guicurú sin. compl.
- eu kalapálo sin. compl.
- eu kuikúro sin. compl.
- eu kuikuru sin. compl.
- eu kurkuro sin. compl.
- fr kuikuro
- fr amonap sin. compl.
- fr apalakiri sin. compl.
- fr guicurú sin. compl.
- fr kalapálo sin. compl.
- fr kuikúro sin. compl.
- fr kuikuru sin. compl.
- fr kurkuro sin. compl.
- gn kuikuro
- gn amonap sin. compl.
- gn apalakiri sin. compl.
- gn guicurú sin. compl.
- gn kalapálo sin. compl.
- gn kuikúro sin. compl.
- gn kuikuru sin. compl.
- gn kurkuro sin. compl.
- it kuikuro
- it amonap sin. compl.
- it apalakiri sin. compl.
- it guicurú sin. compl.
- it kalapálo sin. compl.
- it kuikúro sin. compl.
- it kuikuru sin. compl.
- it kurkuro sin. compl.
- ja クイクロ語
- ja カラパロ語 sin. compl.
- ja クイクル語 sin. compl.
- ja クルクロ語 sin. compl.
- ja グイクル語 sin. compl.
- ja アパラキリ語 sin. compl.
- ja アモナップ語 sin. compl.
- nl Kuikuro
- nl Amonap sin. compl.
- nl Apalakiri sin. compl.
- nl Guicurú sin. compl.
- nl Kalapálo sin. compl.
- nl Kuikúro sin. compl.
- nl Kuikuru sin. compl.
- nl Kurkuro sin. compl.
- pt kuikuro
- pt amonap sin. compl.
- pt apalakiri sin. compl.
- pt calapalo sin. compl.
- pt guicurú sin. compl.
- pt kalapálo sin. compl.
- pt kuikúro sin. compl.
- pt kuikuru sin. compl.
- pt kurkuro sin. compl.
- ru Куйкуро
- ru Куйкуру sin. compl.
- ru Гуйкуру sin. compl.
- ru Куикуро sin. compl.
- ru Куйкутл sin. compl.
- ru Куркуро sin. compl.
- ru Куйкутль sin. compl.
- ru Апалакири sin. compl.
- zh 奎库罗语
- zh 奎库罗、奎库鲁、圭库鲁、库尔库洛、阿莫纳普、卡拉帕罗 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Carib > Amazones meridional > Bakairí, Amèrica > Brasil
Definició
El kuikuro inclou quatre dialectes:
1. el kuikuro (entre el baix riu Kuluene i el Kulisehu),
2. el kalapalo (parlat a la capçalera del riu Kuluene),
3. el nahukwà i
4. el matipú
Els dos darrers conviuen en el mateix poblat, prop del riu Karaunanya.
Cada dialecte correspon a un dels quatre grups ètnics que integren el conjunt etnicocultural de l'Alt Xingu. La llengua comuna és un tret identitari molt rellevant per a aquests grups ètnics.
Els dialectes kalapalo i nahukwà són molt propers. El matipú, molt semblant al kuikuro, està pràcticament extingit, només el parlen persones molt grans. Les diferències dialectals s'observen sobretot en el vocabulari i la prosòdia.
Les diverses variants de la llengua kuikuro es parlen als pobles d'Ipatse, Ahukugi i Lahatuá. Els individus solen casar-se amb membres del propi grup, de manera que es manté el monolingüisme kuikuro; els matrimonis interètnics més freqüents són amb els mehinakus.
Els homes adults i els joves de menys de 30 anys parlen portuguès. Les dones adultes el dominen en menor grau. Tota la comunitat usa el kuikuro en tots els àmbits de la vida quotidiana i fan servir el portuguès només amb els blancs. L'escola, els mitjans de comunicació i les relacions amb l'exterior propicien el coneixement cada vegada més alt del portuguès.
El kuikuro manté moltes semblances gramaticals amb el bacairí a causa de la proximitat geogràfica.
Hi ha estudis lingüístics recents sobre el kuikuro, sobretot de la mà de Bruna Franchetto.
1. el kuikuro (entre el baix riu Kuluene i el Kulisehu),
2. el kalapalo (parlat a la capçalera del riu Kuluene),
3. el nahukwà i
4. el matipú
Els dos darrers conviuen en el mateix poblat, prop del riu Karaunanya.
Cada dialecte correspon a un dels quatre grups ètnics que integren el conjunt etnicocultural de l'Alt Xingu. La llengua comuna és un tret identitari molt rellevant per a aquests grups ètnics.
Els dialectes kalapalo i nahukwà són molt propers. El matipú, molt semblant al kuikuro, està pràcticament extingit, només el parlen persones molt grans. Les diferències dialectals s'observen sobretot en el vocabulari i la prosòdia.
Les diverses variants de la llengua kuikuro es parlen als pobles d'Ipatse, Ahukugi i Lahatuá. Els individus solen casar-se amb membres del propi grup, de manera que es manté el monolingüisme kuikuro; els matrimonis interètnics més freqüents són amb els mehinakus.
Els homes adults i els joves de menys de 30 anys parlen portuguès. Les dones adultes el dominen en menor grau. Tota la comunitat usa el kuikuro en tots els àmbits de la vida quotidiana i fan servir el portuguès només amb els blancs. L'escola, els mitjans de comunicació i les relacions amb l'exterior propicien el coneixement cada vegada més alt del portuguès.
El kuikuro manté moltes semblances gramaticals amb el bacairí a causa de la proximitat geogràfica.
Hi ha estudis lingüístics recents sobre el kuikuro, sobretot de la mà de Bruna Franchetto.
kuikuru
kuikuru
Carib > Amazones meridional > Bakairí, Amèrica > Brasil
- ca kuikuro
- ca amonap sin. compl.
- ca apalakiri sin. compl.
- ca guicurú sin. compl.
- ca kalapálo sin. compl.
- ca kuikúro sin. compl.
- ca kuikuru sin. compl.
- ca kurkuro sin. compl.
- ar الكويكورو
- cy Kuikuro
- cy Amonap sin. compl.
- cy Apalakiri sin. compl.
- cy Guicurú sin. compl.
- cy Kalapálo sin. compl.
- cy Kuikúro sin. compl.
- cy Kuikuru sin. compl.
- cy Kurkuro sin. compl.
- de Kuikuro
- de Amonap sin. compl.
- de Apalakiri sin. compl.
- de Guicurú sin. compl.
- de Kalapálo sin. compl.
- de Kuikúro sin. compl.
- de Kuikuru sin. compl.
- de Kurkuro sin. compl.
- en Kuikuro
- en Apalakiri sin. compl.
- en Apalaquiri sin. compl.
- en Cuicutl sin. compl.
- en Guicuru sin. compl.
- en Guicurú sin. compl.
- en Kalapalo sin. compl.
- en Kalapálo sin. compl.
- en Kuikúro sin. compl.
- en Kuikuru sin. compl.
- en Kurkuro sin. compl.
- es kuikuro
- es amonap sin. compl.
- es apalakiri sin. compl.
- es guicurú sin. compl.
- es kalapálo sin. compl.
- es kuikuro sin. compl.
- es kuikuru sin. compl.
- es kuikúru sin. compl.
- es kurkuro sin. compl.
- eu kuikuroera
- eu amonap sin. compl.
- eu apalakiri sin. compl.
- eu guicurú sin. compl.
- eu kalapálo sin. compl.
- eu kuikúro sin. compl.
- eu kuikuru sin. compl.
- eu kurkuro sin. compl.
- fr kuikuro
- fr amonap sin. compl.
- fr apalakiri sin. compl.
- fr guicurú sin. compl.
- fr kalapálo sin. compl.
- fr kuikúro sin. compl.
- fr kuikuru sin. compl.
- fr kurkuro sin. compl.
- gn kuikuro
- gn amonap sin. compl.
- gn apalakiri sin. compl.
- gn guicurú sin. compl.
- gn kalapálo sin. compl.
- gn kuikúro sin. compl.
- gn kuikuru sin. compl.
- gn kurkuro sin. compl.
- it kuikuro
- it amonap sin. compl.
- it apalakiri sin. compl.
- it guicurú sin. compl.
- it kalapálo sin. compl.
- it kuikúro sin. compl.
- it kuikuru sin. compl.
- it kurkuro sin. compl.
- ja クイクロ語
- ja カラパロ語 sin. compl.
- ja クイクル語 sin. compl.
- ja クルクロ語 sin. compl.
- ja グイクル語 sin. compl.
- ja アパラキリ語 sin. compl.
- ja アモナップ語 sin. compl.
- nl Kuikuro
- nl Amonap sin. compl.
- nl Apalakiri sin. compl.
- nl Guicurú sin. compl.
- nl Kalapálo sin. compl.
- nl Kuikúro sin. compl.
- nl Kuikuru sin. compl.
- nl Kurkuro sin. compl.
- pt kuikuro
- pt amonap sin. compl.
- pt apalakiri sin. compl.
- pt calapalo sin. compl.
- pt guicurú sin. compl.
- pt kalapálo sin. compl.
- pt kuikúro sin. compl.
- pt kuikuru sin. compl.
- pt kurkuro sin. compl.
- ru Куйкуро
- ru Куйкуру sin. compl.
- ru Гуйкуру sin. compl.
- ru Куикуро sin. compl.
- ru Куйкутл sin. compl.
- ru Куркуро sin. compl.
- ru Куйкутль sin. compl.
- ru Апалакири sin. compl.
- zh 奎库罗语
- zh 奎库罗、奎库鲁、圭库鲁、库尔库洛、阿莫纳普、卡拉帕罗 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Carib > Amazones meridional > Bakairí, Amèrica > Brasil
Definició
El kuikuro inclou quatre dialectes:
1. el kuikuro (entre el baix riu Kuluene i el Kulisehu),
2. el kalapalo (parlat a la capçalera del riu Kuluene),
3. el nahukwà i
4. el matipú
Els dos darrers conviuen en el mateix poblat, prop del riu Karaunanya.
Cada dialecte correspon a un dels quatre grups ètnics que integren el conjunt etnicocultural de l'Alt Xingu. La llengua comuna és un tret identitari molt rellevant per a aquests grups ètnics.
Els dialectes kalapalo i nahukwà són molt propers. El matipú, molt semblant al kuikuro, està pràcticament extingit, només el parlen persones molt grans. Les diferències dialectals s'observen sobretot en el vocabulari i la prosòdia.
Les diverses variants de la llengua kuikuro es parlen als pobles d'Ipatse, Ahukugi i Lahatuá. Els individus solen casar-se amb membres del propi grup, de manera que es manté el monolingüisme kuikuro; els matrimonis interètnics més freqüents són amb els mehinakus.
Els homes adults i els joves de menys de 30 anys parlen portuguès. Les dones adultes el dominen en menor grau. Tota la comunitat usa el kuikuro en tots els àmbits de la vida quotidiana i fan servir el portuguès només amb els blancs. L'escola, els mitjans de comunicació i les relacions amb l'exterior propicien el coneixement cada vegada més alt del portuguès.
El kuikuro manté moltes semblances gramaticals amb el bacairí a causa de la proximitat geogràfica.
Hi ha estudis lingüístics recents sobre el kuikuro, sobretot de la mà de Bruna Franchetto.
1. el kuikuro (entre el baix riu Kuluene i el Kulisehu),
2. el kalapalo (parlat a la capçalera del riu Kuluene),
3. el nahukwà i
4. el matipú
Els dos darrers conviuen en el mateix poblat, prop del riu Karaunanya.
Cada dialecte correspon a un dels quatre grups ètnics que integren el conjunt etnicocultural de l'Alt Xingu. La llengua comuna és un tret identitari molt rellevant per a aquests grups ètnics.
Els dialectes kalapalo i nahukwà són molt propers. El matipú, molt semblant al kuikuro, està pràcticament extingit, només el parlen persones molt grans. Les diferències dialectals s'observen sobretot en el vocabulari i la prosòdia.
Les diverses variants de la llengua kuikuro es parlen als pobles d'Ipatse, Ahukugi i Lahatuá. Els individus solen casar-se amb membres del propi grup, de manera que es manté el monolingüisme kuikuro; els matrimonis interètnics més freqüents són amb els mehinakus.
Els homes adults i els joves de menys de 30 anys parlen portuguès. Les dones adultes el dominen en menor grau. Tota la comunitat usa el kuikuro en tots els àmbits de la vida quotidiana i fan servir el portuguès només amb els blancs. L'escola, els mitjans de comunicació i les relacions amb l'exterior propicien el coneixement cada vegada més alt del portuguès.
El kuikuro manté moltes semblances gramaticals amb el bacairí a causa de la proximitat geogràfica.
Hi ha estudis lingüístics recents sobre el kuikuro, sobretot de la mà de Bruna Franchetto.
kuku
kuku
Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > República Democràtica del Congo, Àfrica > Sudan, Àfrica > Uganda
- ca bari
- ca kuku sin. compl.
- ar بارية
- cy Bari
- cy Kuku sin. compl.
- de Bari
- de Beri sin. compl.
- de Kuku sin. compl.
- en Bari
- en Beri sin. compl.
- en Kuku sin. compl.
- es bari
- es kuku sin. compl.
- eu bariera
- eu kuku sin. compl.
- fr bari
- fr kuku sin. compl.
- gl bari
- gl kuku sin. compl.
- gn vari
- gn kuku sin. compl.
- it bari
- it kuku sin. compl.
- ja バリ語
- ja クク語 sin. compl.
- nl Bari
- nl Kuku sin. compl.
- pt bari
- pt kuku sin. compl.
- ru Бари
- ru Бери sin. compl.
- ru Куку sin. compl.
- zh 巴利语
- zh 库库 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic, Àfrica > República Democràtica del Congo, Àfrica > Sudan, Àfrica > Uganda
Definició
El grup central de la branca nilòtica de la família nilosahariana comprèn unes trenta llengües escampades per Etiòpia, Uganda, Kenya, Tanzània, República Democràtica del Congo i Sudan.
Els diversos grups humans que parlen bari tenen economies diverses: ramaders, agricultors, ferrers, pescadors, etc., de manera que les diferències culturals entre ells són grans.
A la República Democràtica del Congo hi ha grups que s'identifiquen ètnicament com a baris, però que parlen la llengua logo.
El bari és una llengua ben coneguda de fa temps per la comunitat científica gràcies a la gramàtica escrita el 1933 per Lorenzo M. Spagnolo.
Els diversos grups humans que parlen bari tenen economies diverses: ramaders, agricultors, ferrers, pescadors, etc., de manera que les diferències culturals entre ells són grans.
A la República Democràtica del Congo hi ha grups que s'identifiquen ètnicament com a baris, però que parlen la llengua logo.
El bari és una llengua ben coneguda de fa temps per la comunitat científica gràcies a la gramàtica escrita el 1933 per Lorenzo M. Spagnolo.
kukwe
kukwe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca nyakyusa-ngonde
- ca ikingonde sin. compl.
- ca ikinyakyusa sin. compl.
- ca kinyakyusa sin. compl.
- ca konde sin. compl.
- ca kukwe sin. compl.
- ca mombe sin. compl.
- ca ngonde sin. compl.
- ca sochile sin. compl.
- ca sokile sin. compl.
- ca sokili sin. compl.
- ar نياكيوسا نغوندي
- cy Nyakyusa-Ngonde
- cy Ikingonde sin. compl.
- cy Ikinyakyusa sin. compl.
- cy Kinyakyusa sin. compl.
- cy Konde sin. compl.
- cy Kukwe sin. compl.
- cy Mombe sin. compl.
- cy Ngonde sin. compl.
- cy Nkonde sin. compl.
- cy Sochile sin. compl.
- cy Sokile sin. compl.
- cy Sokili sin. compl.
- de Nyakyusa-Ngonde
- de Ikingonde sin. compl.
- de Ikinyakyusa sin. compl.
- de Kinyakyusa sin. compl.
- de Konde sin. compl.
- de Kukwe sin. compl.
- de Mombe sin. compl.
- de Ngonde sin. compl.
- de Nkonde sin. compl.
- de Sochile sin. compl.
- de Sokile sin. compl.
- de Sokili sin. compl.
- en Nyakyusa-Ngonde
- en Ikingonde sin. compl.
- en Ikinyakyusa sin. compl.
- en Kinyakyusa sin. compl.
- en Konde sin. compl.
- en Kukwe sin. compl.
- en Mombe sin. compl.
- en Ngonde sin. compl.
- en Nkonde sin. compl.
- en Sochile sin. compl.
- en Sokile sin. compl.
- en Sokili sin. compl.
- es ñakiusa-engonde
- es engonde sin. compl.
- es ikingonde sin. compl.
- es ikinyakyusa sin. compl.
- es kinyakyusa sin. compl.
- es konde sin. compl.
- es kukwe sin. compl.
- es mombe sin. compl.
- es nkonde sin. compl.
- es sochile sin. compl.
- es sokile sin. compl.
- es sokili sin. compl.
- eu ngondeera (nyakyuseera)
- eu ikingonde sin. compl.
- eu ikinyakyusa sin. compl.
- eu kinyakyusa sin. compl.
- eu konde sin. compl.
- eu kukwe sin. compl.
- eu mombe sin. compl.
- eu ngonde sin. compl.
- eu nkonde sin. compl.
- eu nyakyusa-ngonde sin. compl.
- eu sochile sin. compl.
- eu sokile sin. compl.
- eu sokili sin. compl.
- fr nyakyusa-ngondé
- fr ikingondé sin. compl.
- fr ikinyakyusa sin. compl.
- fr kinyakyusa sin. compl.
- fr kondé sin. compl.
- fr kukwe sin. compl.
- fr mombé sin. compl.
- fr ngondé sin. compl.
- fr nkondé sin. compl.
- fr sochilé sin. compl.
- fr sokilé sin. compl.
- fr sokili sin. compl.
- gl nyakyusa-ngonde
- gl ikingonde sin. compl.
- gl ikinyakyusa sin. compl.
- gl kinyakyusa sin. compl.
- gl konde sin. compl.
- gl kukwe sin. compl.
- gl mombe sin. compl.
- gl ngonde sin. compl.
- gl nkonde sin. compl.
- gl sochile sin. compl.
- gl sokile sin. compl.
- gn ñakyusa-engonde
- gn ikingonde sin. compl.
- gn ikinyakyusa sin. compl.
- gn kiñakyusa sin. compl.
- gn konde sin. compl.
- gn kukwe sin. compl.
- gn mombe sin. compl.
- gn ngonde sin. compl.
- gn nkonde sin. compl.
- gn sochile sin. compl.
- gn sokile sin. compl.
- gn sokili sin. compl.
- it nyakyusa-ngonde
- it ikingonde sin. compl.
- it ikinyakyusa sin. compl.
- it kinyakyusa sin. compl.
- it konde sin. compl.
- it kukwe sin. compl.
- it mombe sin. compl.
- it ngonde sin. compl.
- it nkonde sin. compl.
- it sochile sin. compl.
- it sokile sin. compl.
- it sokili sin. compl.
- pt nyakyusa-ngonde
- pt ikingonde sin. compl.
- pt ikinyakyusa sin. compl.
- pt kinyakyusa sin. compl.
- pt konde sin. compl.
- pt kukwe sin. compl.
- pt mombe sin. compl.
- pt ngonde sin. compl.
- pt nkonde sin. compl.
- pt sochile sin. compl.
- pt sokile sin. compl.
- pt sokili sin. compl.
- tmh Tanyakyusa-ngundit
- tmh Ikingonde sin. compl.
- tmh ikinyakyusa sin. compl.
- tmh kinyakyusa sin. compl.
- tmh konde sin. compl.
- tmh kukwe sin. compl.
- zh 尼亚科尤萨－恩贡德语
- num Sistema aràbic
- num Sistema devanagari
- num Sistema kannada
- num Sistema malaiàlam
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic nyakyusa-ngonde representa aproximadament el 2,5% de la població de Tanzània i el 3% de la població de Malawi. Els nyakyuses-ngondes han tingut una gran influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com ara els ndalis, els safwes i els nihes.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
kulina
kulina
Arauà, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
- ca culina
- ca corina sin. compl.
- ca kulina sin. compl.
- cod madija
- ar كولينا
- cy Culina
- cy Corina sin. compl.
- cy Kulina sin. compl.
- de Culina
- de Curina sin. compl.
- de Kulina sin. compl.
- en Culina
- en Corina sin. compl.
- es culina
- es corina sin. compl.
- es kulina sin. compl.
- eu kulinera
- eu corina sin. compl.
- eu culinera sin. compl.
- eu kulina sin. compl.
- fr culina
- fr corina sin. compl.
- fr kollina sin. compl.
- fr kulina sin. compl.
- fr kulína sin. compl.
- fr kulino sin. compl.
- fr kulyna sin. compl.
- fr kurina sin. compl.
- fr madihá sin. compl.
- fr madija sin. compl.
- gl culina
- gn kulina
- gn korina sin. compl.
- gn kulina sin. compl.
- it culina
- it corina sin. compl.
- it kulina sin. compl.
- ja クリーナ語
- ja コリーナ語 sin. compl.
- nl Culina
- nl Corina sin. compl.
- nl Kulina sin. compl.
- pt culina
- pt corina sin. compl.
- pt kulina sin. compl.
- ru Кулина
- ru Корина sin. compl.
- ru Мадиха sin. compl.
- sw Culina
- sw Corina sin. compl.
- sw Kulina sin. compl.
- tmh Takulint
- zh 古里纳
- zh 科里纳 sin. compl.
Arauà, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú
Definició
La comunitat peruana té molt poc contacte amb parlants d'espanyol i només un 10% de la població té algun coneixement d'aquesta llengua. Sovint reben visites de comerciants brasilers. Al Perú hi ha dues escoles bilingües.
kumeyaay
kumeyaay
Yuma > Califòrnia-Delta > Califòrnia, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Mèxic
- ca diegueño
- ca kumeyaay sin. compl.
- cod kumeyaay
- de Kumiai
- de Campo sin. compl.
- de Digueño sin. compl.
- de Kumeyaay sin. compl.
- en Diegueño
- en Kumeyaay sin. compl.
- es diegueño
- es kumeyaay sin. compl.
- eu diegueño
- eu kumeyaay sin. compl.
- fr diegueño
- fr kumeyaay sin. compl.
- fr kumiai sin. compl.
- gl diegueño
- gl kumeyaay sin. compl.
- it diegueño
- it kumeyaay sin. compl.
- nl Diegueño
- nl Kumeyaay sin. compl.
- nl Kumiai sin. compl.
- pt diegueño
- pt kumeyaay sin. compl.
Yuma > Califòrnia-Delta > Califòrnia, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Mèxic
Definició
La família yuma s'estén al llarg del riu Colorado a l'extrem sud de Califòrnia i el nord de Baixa Califòrnia, i per l'oest d'Arizona i nord de Sonora.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
El diegueño és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques parlades en regions contigües, sense gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents, però que a mesura que creix la distància geogràfica esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
En el contínuum diegueño distingim els següents dialectes:
* ipai, amb els subdialectes de Mesa Grande, Santa Isabel, San Pasqual i Barona, al nord;
* kumeyaay, amb els subdialectes de Baron Long, Inaja, Campo, Imperial i kumeyaay, al centre-est, i
* tipai o tiipai, amb els subdialectes de Jamul, San José, la Huerta, San José de la Zorra i Neji, al sud.
Els dialectes més extrems -és a dir, els de més al nord i els de més al sud- són els que tenen més diferències gramaticals i no són intercomprensibles.
Abans del contacte amb els europeus, el grup ètnic diegueño (nom donat al grup pels espanyols de la missió de San Diego) o kumeyaay (autodenominació) estava integrat per uns 3.000 individus. Van tenir el primer contacte amb els colonitzadors espanyols vers el 1540. Actualment, la comunitat està dividida a banda i banda de la frontera Estats Units-Mèxic.
La varietat més parlada actualment és la tiipai, amb un centenar de parlants. El kumeyaay en té uns cinquanta i l'ipai només uns vint-i-cinc.
Els termes ipai i tipai signifiquen 'persona'.
Amb la col·laboració de lingüistes especialitzats, la comunitat ha desenvolupat un alfabet i ha elaborat materials didàctics.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
El diegueño és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques parlades en regions contigües, sense gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents, però que a mesura que creix la distància geogràfica esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
En el contínuum diegueño distingim els següents dialectes:
* ipai, amb els subdialectes de Mesa Grande, Santa Isabel, San Pasqual i Barona, al nord;
* kumeyaay, amb els subdialectes de Baron Long, Inaja, Campo, Imperial i kumeyaay, al centre-est, i
* tipai o tiipai, amb els subdialectes de Jamul, San José, la Huerta, San José de la Zorra i Neji, al sud.
Els dialectes més extrems -és a dir, els de més al nord i els de més al sud- són els que tenen més diferències gramaticals i no són intercomprensibles.
Abans del contacte amb els europeus, el grup ètnic diegueño (nom donat al grup pels espanyols de la missió de San Diego) o kumeyaay (autodenominació) estava integrat per uns 3.000 individus. Van tenir el primer contacte amb els colonitzadors espanyols vers el 1540. Actualment, la comunitat està dividida a banda i banda de la frontera Estats Units-Mèxic.
La varietat més parlada actualment és la tiipai, amb un centenar de parlants. El kumeyaay en té uns cinquanta i l'ipai només uns vint-i-cinc.
Els termes ipai i tipai signifiquen 'persona'.
Amb la col·laboració de lingüistes especialitzats, la comunitat ha desenvolupat un alfabet i ha elaborat materials didàctics.
kúmik
kúmik
Altaica > Turquesa > Occidental o kiptxak > Pontocaspià, Àsia > Rússia
- ca kúmik
- cod Къумукъ тил (Kjumuk til)
- ar الكوميكية
- cy Kumyk
- de Kumykisch
- de Kumükisch sin. compl.
- en Kumyk
- es kumikoo
- eu kumikera
- eu kumykera sin. compl.
- fr koumik
- gn kumiko
- it kumik
- ja クムク語
- nl Kumyk
- pt kumik
- pt kumyk sin. compl.
- ru Кумыкский язык
- zh 库梅克语
- scr Alfabet kúmik
Altaica > Turquesa > Occidental o kiptxak > Pontocaspià, Àsia > Rússia
Definició
El poble kúmik va originar-se entre els segles VII i XIII, com a combinació de diverses onades migratòries de pobles turquesos i de pobles caucasians que habitaven a l'actual Daguestan. La llengua és una herència d'aquests migrants d'arrel turquesa.
El kúmik té tres dialectes principals: khasaviurt (nord), buinak (centre) i kaitak (sud). El kaitak és el més diferenciat, mentre que els dos primers són la base de la llengua literària, desenvolupada a partir del segle XIX (abans, els kúmiks feien servir el turc com a llengua escrita).
El kúmik va ser durant segles una de les llengües franques del Daguestan, tant pel seu nombre relativament elevat de parlants com per la posició geogràfica central que ocupa el seu domini lingüístic al país. A la segona meitat del segle XX, el rus el va substituir en bona mesura com a llengua d'intercomprensió entre els diferents pobles. Al mateix temps, l'emigració de pobles daguestànics de les muntanyes cap a les planes -ocupades tradicionalment pels kúmiks- ha fet que el percentatge de parlants de l'idioma hagi disminuït notablement al seu territori d'origen.
El kúmik ha anat incorporant influències de llengües com l'àzeri o el darguà i, a partir de la dominació soviètica, del rus. L'idioma va començar a escriure's al segle XIX, en alfabet aràbic. Durant l'època soviètica, al segle XX, es va crear un alfabet llatí i, després, un de ciríl·lic.
Al Daguestan el kúmik s'ensenya en algunes escoles de la regió on es parla, però no és un model generalitzat. Altres centres només utilitzen el rus. La llengua té presència a la Universitat, en algunes facultats. D'altra banda, es publiquen diaris en kúmik, com ara Ёлдаш (Ioldaix, 'Company') o Халкъны сеси (Xalqni Sesi).
Existeixen petits grups de kúmiks a Turquia i al Kazakhstan.
El kúmik té tres dialectes principals: khasaviurt (nord), buinak (centre) i kaitak (sud). El kaitak és el més diferenciat, mentre que els dos primers són la base de la llengua literària, desenvolupada a partir del segle XIX (abans, els kúmiks feien servir el turc com a llengua escrita).
El kúmik va ser durant segles una de les llengües franques del Daguestan, tant pel seu nombre relativament elevat de parlants com per la posició geogràfica central que ocupa el seu domini lingüístic al país. A la segona meitat del segle XX, el rus el va substituir en bona mesura com a llengua d'intercomprensió entre els diferents pobles. Al mateix temps, l'emigració de pobles daguestànics de les muntanyes cap a les planes -ocupades tradicionalment pels kúmiks- ha fet que el percentatge de parlants de l'idioma hagi disminuït notablement al seu territori d'origen.
El kúmik ha anat incorporant influències de llengües com l'àzeri o el darguà i, a partir de la dominació soviètica, del rus. L'idioma va començar a escriure's al segle XIX, en alfabet aràbic. Durant l'època soviètica, al segle XX, es va crear un alfabet llatí i, després, un de ciríl·lic.
Al Daguestan el kúmik s'ensenya en algunes escoles de la regió on es parla, però no és un model generalitzat. Altres centres només utilitzen el rus. La llengua té presència a la Universitat, en algunes facultats. D'altra banda, es publiquen diaris en kúmik, com ara Ёлдаш (Ioldaix, 'Company') o Халкъны сеси (Xalqni Sesi).
Existeixen petits grups de kúmiks a Turquia i al Kazakhstan.
kuna
kuna
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà
- ca cuna
- ca cueva sin. compl.
- ca dule sin. compl.
- ca dulegaya sin. compl.
- ca duleigaiya sin. compl.
- ca kuna sin. compl.
- ca paya-pocuro sin. compl.
- cod tule
- ar كونا
- cy Kuna
- cy Cueva sin. compl.
- cy Cuna sin. compl.
- cy Dule sin. compl.
- cy Dulegaya sin. compl.
- cy Duleigaiya sin. compl.
- cy Paya-pocuro sin. compl.
- de Kuna
- de Cueva sin. compl.
- de Cuna sin. compl.
- de Dule sin. compl.
- de Dulegaya sin. compl.
- de Duleigaiya sin. compl.
- de Paya-Pocuro sin. compl.
- en Kuna
- en Cueva sin. compl.
- en Cuna sin. compl.
- en Dule sin. compl.
- en Dulegaya sin. compl.
- en Paya-Pucuro sin. compl.
- es kuna
- es cueva sin. compl.
- es cuna sin. compl.
- es dule sin. compl.
- es dulegaya sin. compl.
- es duleigaya sin. compl.
- es paya-pocuro sin. compl.
- eu kunera
- eu cueva sin. compl.
- eu cuna sin. compl.
- eu dule sin. compl.
- eu dulegaya sin. compl.
- eu duleigaiya sin. compl.
- eu paya-pocuro sin. compl.
- fr kuna
- fr cueva sin. compl.
- fr cuna sin. compl.
- fr dule sin. compl.
- fr dulegaya sin. compl.
- fr duleigaiya sin. compl.
- fr paya-pocuro sin. compl.
- gn kúna
- gn cúna sin. compl.
- gn dule sin. compl.
- gn dulegaja sin. compl.
- gn duleigaija sin. compl.
- gn kuéva sin. compl.
- gn paja-pokuro sin. compl.
- it kuna
- it cueva sin. compl.
- it cuna sin. compl.
- it dule sin. compl.
- it dulegaya sin. compl.
- it duleigaiya sin. compl.
- it paya-pocuro sin. compl.
- ja クナ語
- ja クエバ語 sin. compl.
- ja ドゥレ語 sin. compl.
- ja ドゥレガヤ語 sin. compl.
- ja パヤ・ポクロ語 sin. compl.
- ja ドゥレイガイヤ語 sin. compl.
- nl Kuna
- nl Cueva sin. compl.
- nl Cuna sin. compl.
- nl Dule sin. compl.
- nl Dulegaya sin. compl.
- nl Duleigaiya sin. compl.
- nl Paya-Pocuro sin. compl.
- pt kuna
- pt cueva sin. compl.
- pt cuna sin. compl.
- pt dule sin. compl.
- pt dulegaya sin. compl.
- pt duleigaiya sin. compl.
- pt paya-pocuro sin. compl.
- ru Куна
- ru Дуле sin. compl.
- ru Куэва sin. compl.
- ru Дулегая sin. compl.
- ru Дулейгайя sin. compl.
- ru Пайя-пукуро sin. compl.
- zh 古纳语、奎纳语、帕亚－伯库罗语、都勒语、都勒加亚语、都雷盖亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà
Definició
La zona del curs baix del riu Atrato, a Colòmbia, sembla haver estat el focus d'origen de l'ètnia kuna, que es va dispersar durant el segle XVII a causa dels seus enemics tradicionals, els katío. L'ètnia kuna va aparèixer al Panamà primer a la zona del golf de San Miguel, i no va ser fins a mitjan segle XIX que va poblar les illes de l'arxipèlag de San Blas, fugint d'epidèmies de malària i febre groga.
Actualment la major part de la comunitat està establerta a la zona de San Blas, a la costa atlàntica de Panamà, en una comarca autònoma anomenada Kuna Yala, poblada per unes 32.500 persones. La majoria de les comunitats d'aquesta comarca es troben sobre petites illes d'origen coral·lí. Hi ha encara, però, una petita minoria que viu a la selva del Darién, a la zona fronterera amb Colòmbia, evitant qualsevol mena de contacte amb el món occidental. Com a resultat de l'emigració cap a centres urbans, hi ha uns 10.000 kuna a la ciutat de Panamà, a Colón i a Changuinola.
Es distingeixen tres variants dialectals principals de la llengua kuna: San Blas, bayano i paya.
Després de dècades de recerca del lingüista Joel Sherzer sobre les tradicions orals de l'ètnia kuna, els darrers anys els mateixos parlants de cuna s'han posat a documentar i enregistrar les seves tradicions, que s'han inclòs a The Archive of Indigenous Languages of Latin America (AILLA). Es tracta d'una comunitat molt activa, com mostra el gran nombre de pàgines web que trobem a la xarxa relacionades amb diversos aspectes de la cultura i la realitat kuna.
El Congrés Kuna és la institució més antiga d'aquest poble, el qual a l'inici del segle XX va esdevenir un òrgan políticoadministratiu anomenat Congrés General Kuna (en cuna, Onmaked Summakaled). Aquest òrgan juntament amb el Congrés General de la Cultura (en cuna, Onmaked Namakaled) regeixen la comunitat.
El Congrés General Kuna va crear una Comissió d'Educació que des de 2001 ha dut a terme activitats per a conscienciar la comunitat kuna sobre la necessitat de programes d'educació bilingüe. Gràcies a un programa amb l'Agencia Española de Cooperación Internacional, des de l'octubre de 2005 s'està duent a terme un projecte d'implementació d'educació bilingüe intercultural als territoris kuna de Panamà, l'EBI-Kuna, que té prevista la finalització el desembre de 2008. L'objectiu d'aquest projecte és definir un model propi d'ensenyament bilingüe kuna que s'implementarà des de preescolar fins al tercer grau de l'ensenyament primari. També es vol definir un programa d'ensenyament de la llengua per a persones alfabetitzades en espanyol. Durant la primera fase del projecte s'ha aconseguit la unificació dels criteris sobre l'ortografia de la llengua kuna, amb el consens dels dirigents i els professionals kuna, i els lingüistes.
Actualment la major part de la comunitat està establerta a la zona de San Blas, a la costa atlàntica de Panamà, en una comarca autònoma anomenada Kuna Yala, poblada per unes 32.500 persones. La majoria de les comunitats d'aquesta comarca es troben sobre petites illes d'origen coral·lí. Hi ha encara, però, una petita minoria que viu a la selva del Darién, a la zona fronterera amb Colòmbia, evitant qualsevol mena de contacte amb el món occidental. Com a resultat de l'emigració cap a centres urbans, hi ha uns 10.000 kuna a la ciutat de Panamà, a Colón i a Changuinola.
Es distingeixen tres variants dialectals principals de la llengua kuna: San Blas, bayano i paya.
Després de dècades de recerca del lingüista Joel Sherzer sobre les tradicions orals de l'ètnia kuna, els darrers anys els mateixos parlants de cuna s'han posat a documentar i enregistrar les seves tradicions, que s'han inclòs a The Archive of Indigenous Languages of Latin America (AILLA). Es tracta d'una comunitat molt activa, com mostra el gran nombre de pàgines web que trobem a la xarxa relacionades amb diversos aspectes de la cultura i la realitat kuna.
El Congrés Kuna és la institució més antiga d'aquest poble, el qual a l'inici del segle XX va esdevenir un òrgan políticoadministratiu anomenat Congrés General Kuna (en cuna, Onmaked Summakaled). Aquest òrgan juntament amb el Congrés General de la Cultura (en cuna, Onmaked Namakaled) regeixen la comunitat.
El Congrés General Kuna va crear una Comissió d'Educació que des de 2001 ha dut a terme activitats per a conscienciar la comunitat kuna sobre la necessitat de programes d'educació bilingüe. Gràcies a un programa amb l'Agencia Española de Cooperación Internacional, des de l'octubre de 2005 s'està duent a terme un projecte d'implementació d'educació bilingüe intercultural als territoris kuna de Panamà, l'EBI-Kuna, que té prevista la finalització el desembre de 2008. L'objectiu d'aquest projecte és definir un model propi d'ensenyament bilingüe kuna que s'implementarà des de preescolar fins al tercer grau de l'ensenyament primari. També es vol definir un programa d'ensenyament de la llengua per a persones alfabetitzades en espanyol. Durant la primera fase del projecte s'ha aconseguit la unificació dels criteris sobre l'ortografia de la llengua kuna, amb el consens dels dirigents i els professionals kuna, i els lingüistes.
