kúmik
kúmik
- ca kúmik
- cod Къумукъ тил (Kjumuk til)
- ar الكوميكية
- cy Kumyk
- de Kumykisch
- de Kumükisch sin. compl.
- en Kumyk
- es kumikoo
- eu kumikera
- eu kumykera sin. compl.
- fr koumik
- gn kumiko
- it kumik
- ja クムク語
- nl Kumyk
- pt kumik
- pt kumyk sin. compl.
- ru Кумыкский язык
- zh 库梅克语
- scr Alfabet kúmik
Altaica > Turquesa > Occidental o kiptxak > Pontocaspià, Àsia > Rússia
Definició
El poble kúmik va originar-se entre els segles VII i XIII, com a combinació de diverses onades migratòries de pobles turquesos i de pobles caucasians que habitaven a l'actual Daguestan. La llengua és una herència d'aquests migrants d'arrel turquesa.
El kúmik té tres dialectes principals: khasaviurt (nord), buinak (centre) i kaitak (sud). El kaitak és el més diferenciat, mentre que els dos primers són la base de la llengua literària, desenvolupada a partir del segle XIX (abans, els kúmiks feien servir el turc com a llengua escrita).
El kúmik va ser durant segles una de les llengües franques del Daguestan, tant pel seu nombre relativament elevat de parlants com per la posició geogràfica central que ocupa el seu domini lingüístic al país. A la segona meitat del segle XX, el rus el va substituir en bona mesura com a llengua d'intercomprensió entre els diferents pobles. Al mateix temps, l'emigració de pobles daguestànics de les muntanyes cap a les planes -ocupades tradicionalment pels kúmiks- ha fet que el percentatge de parlants de l'idioma hagi disminuït notablement al seu territori d'origen.
El kúmik ha anat incorporant influències de llengües com l'àzeri o el darguà i, a partir de la dominació soviètica, del rus. L'idioma va començar a escriure's al segle XIX, en alfabet aràbic. Durant l'època soviètica, al segle XX, es va crear un alfabet llatí i, després, un de ciríl·lic.
Al Daguestan el kúmik s'ensenya en algunes escoles de la regió on es parla, però no és un model generalitzat. Altres centres només utilitzen el rus. La llengua té presència a la Universitat, en algunes facultats. D'altra banda, es publiquen diaris en kúmik, com ara Ёлдаш (Ioldaix, 'Company') o Халкъны сеси (Xalqni Sesi).
Existeixen petits grups de kúmiks a Turquia i al Kazakhstan.
El kúmik té tres dialectes principals: khasaviurt (nord), buinak (centre) i kaitak (sud). El kaitak és el més diferenciat, mentre que els dos primers són la base de la llengua literària, desenvolupada a partir del segle XIX (abans, els kúmiks feien servir el turc com a llengua escrita).
El kúmik va ser durant segles una de les llengües franques del Daguestan, tant pel seu nombre relativament elevat de parlants com per la posició geogràfica central que ocupa el seu domini lingüístic al país. A la segona meitat del segle XX, el rus el va substituir en bona mesura com a llengua d'intercomprensió entre els diferents pobles. Al mateix temps, l'emigració de pobles daguestànics de les muntanyes cap a les planes -ocupades tradicionalment pels kúmiks- ha fet que el percentatge de parlants de l'idioma hagi disminuït notablement al seu territori d'origen.
El kúmik ha anat incorporant influències de llengües com l'àzeri o el darguà i, a partir de la dominació soviètica, del rus. L'idioma va començar a escriure's al segle XIX, en alfabet aràbic. Durant l'època soviètica, al segle XX, es va crear un alfabet llatí i, després, un de ciríl·lic.
Al Daguestan el kúmik s'ensenya en algunes escoles de la regió on es parla, però no és un model generalitzat. Altres centres només utilitzen el rus. La llengua té presència a la Universitat, en algunes facultats. D'altra banda, es publiquen diaris en kúmik, com ara Ёлдаш (Ioldaix, 'Company') o Халкъны сеси (Xalqni Sesi).
Existeixen petits grups de kúmiks a Turquia i al Kazakhstan.
