Back to top
  • ca  crioll francès de Louisiana
  • cod  kréyol La Lwizyà
  • cod  kreyol Lwiziyen
  • cy  Creoliaith Ffrangeg Louisiana
  • de  Louisiana Kreolisch
  • en  Louisiana Creole French
  • en  Gombo sin. compl.
  • en  Gumbo Creole sin. compl.
  • en  Louisiana sin. compl.
  • en  Louisiana Creole sin. compl.
  • en  Negro French sin. compl.
  • es  criollo francés de Luisiana
  • fr  créole louisianais
  • fr  créole de louisiane sin. compl.
  • fr  créole français de louisiane sin. compl.
  • gl  crioulo francés de Louisiana
  • gn  krióllo Franses Louisiana-gua
  • it  creolo francese della Louisiana
  • it  créole louisianais sin. compl.
  • pt  crioulo francês da Luisiana
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Crioll de base francesa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
A la zona sud-occidental de Louisiana hi ha aproximadament mig milió de persones de parla francesa i, d'aquestes, entre 60.000 i 80.000 parlen una varietat criollitzada del francès. Com que el terme creole en l'ús local fa referència a la població blanca i la varietat criolla és parlada fonamentalment per població afroamericana (tot i que no exclusivament), aquesta llengua se sol anomenar amb la denominació despectiva Negro French, 'francès negre'.

El crioll francès de Louisiana i el cajun, una varietat regional del francès que es va importar del Canadà durant el segle XVIII i que parla actualment la població rural blanca, s'han influït mútuament. Com a resultat, s'ha creat un contínuum lingüístic amb força variació interna que també presenta influència de l'anglès.

Els parlants del crioll de Louisiana es concentren a la zona sud-oest de Louisiana, especialment a St. Martin Parish, New Roads i Edgard. També hi ha parlants d'aquest crioll al sud-est de Texas (a Houston, Port Arthur, Beaumont, Galveston), a l'àrea de Chicago i sobretot a Califòrnia (comtats de Los Angeles, San Diego i San Bernardino, i a la zona nord: a Alameda, Sacramento, San Francisco, etc.), on podria haver-hi actualment més parlants que no pas a Louisiana. La població jove tendeix a parlar més en anglès que en el crioll francès de Louisiana.
  • ca  maurici
  • ca  crioll francès de Maurici sin. compl.
  • cod  kreol
  • cod  morisyen
  • ar  ماوريشية
  • cy  Mawrisieg
  • cy  Creoliaith ffrangeg Mawrisiws sin. compl.
  • de  Morisyen
  • de  Kreol Morisyen sin. compl.
  • en  Mauritian Creole
  • en  Kreol sin. compl.
  • en  Kreole sin. compl.
  • en  Mauritian sin. compl.
  • en  Mauritius Creole French sin. compl.
  • en  Maurysen sin. compl.
  • en  Morisyen sin. compl.
  • es  mauriciano
  • es  criollo francés de Mauricio sin. compl.
  • eu  maurizioko kreolera
  • eu  maurizioko kreolera frantsesa sin. compl.
  • fr  mauricien
  • fr  créole français de l'île Maurice sin. compl.
  • fr  créole mauricien sin. compl.
  • gl  mauriciano
  • gl  crioulo francés de Mauricio sin. compl.
  • gn  maurisiáno
  • gn  krióllo fransia-gua Maurísio-pegua sin. compl.
  • it  mauriziano
  • it  creolo mauriziano sin. compl.
  • ja  モーリシャス語
  • ja  モーリシャスのクレオ-ル語 sin. compl.
  • nl  Mauritiaans
  • nl  Frans Creools van Mauritius sin. compl.
  • pt  mauriciano
  • pt  crioulo francês das Maurícias sin. compl.
  • ru  Креольский язык острова Маврикий
  • zh  毛里求斯语
  • zh  毛里求斯的法语克里奥尔语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Crioll de base francesa, Àfrica > Maurici

Definició
El crioll francès de Maurici és la llengua pròpia del 69,24% dels 1.143.069 habitants d'aquesta illa situada a uns 900 km a l'est de Madagascar. Funciona, de fet, com a llengua franca a l'illa per a tots els estrats socials, encara que l'anglès és la llengua oficial i que el francès estàndard és generalment comprès. En les funcions administratives, predomina el francès estàndard, mentre que al parlament i en les institucions acadèmiques es combina l'ús de l'anglès amb el del francès.

El crioll de maurici no s'usa en situacions formals o oficials. Com que el maurici no està codificat i estandarditzat, normalment no s'escriu o bé s'escriu d'acord amb l'ortografia francesa, si bé hi ha actualment projectes en marxa per a estandarditzar-ne si més no l'ortografia.

Dins dels criolls de base francesa, el maurici és més proper als criolls caribenys que al de l'illa Reunió, situada a uns 200 km al sud-oest de Maurici.
  • ca  crioll francès de Saint Lucia
  • ca  crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
  • ca  patwa sin. compl.
  • cod  kwéyòl
  • de  Saint Lucian Creole French
  • de  Antillen-Kreolisch sin. compl.
  • en  lesser antillean creole french
  • en  Lesser Antillean Creole French sin. compl.
  • en  patwa sin. compl.
  • en  Saint Lucian Creole French sin. compl.
  • en  Saint lucian creole French sin. compl.
  • es  crioll francés de Saint Lucia
  • es  criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
  • es  criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
  • es  lesser antillean creole french sin. compl.
  • es  patwa sin. compl.
  • es  saint lucian creole French sin. compl.
  • eu  crioll francés de Saint Lucia
  • eu  frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
  • eu  frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
  • eu  lesser antillean creole french sin. compl.
  • eu  patwa sin. compl.
  • eu  saint lucian creole French sin. compl.
  • fr  créole français de Sainte-Lucie
  • fr  créole français des Petites Antilles sin. compl.
  • fr  créole sainte-lucien sin. compl.
  • fr  saint Lucian Creole French sin. compl.
  • gl  crioll francés de Saint Lucia
  • gl  crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
  • gl  crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
  • gl  lesser antillean creole french sin. compl.
  • gl  patwa sin. compl.
  • gl  saint lucian creole French sin. compl.
  • it  crioll francese di Saint Lucia
  • it  creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
  • it  creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
  • it  lesser antillean creole french sin. compl.
  • it  patwa sin. compl.
  • it  saint lucian creole French sin. compl.
  • nl  Creools Frans op Saint Lucia
  • nl  Frans-Creools van Saint Lucie sin. compl.
  • nl  Saint Lucian Creole French sin. compl.
  • pt  crioll francês da Saint Lucia
  • pt  crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
  • pt  crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
  • pt  lesser antillean creole french sin. compl.
  • pt  patwa sin. compl.
  • pt  saint lucian creole French sin. compl.

Crioll de base francesa, Amèrica > Saint Lucia

Definició
El crioll de base francesa de Saint Lucia es considera una variant d'un crioll parlat també a Trinitat i a les illes Windward, Dominica i Grenada, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi trobala influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.

Entre els segles XVI i XVII França i Anglaterra es van disputar l'illa de Saint Lucia. Va ser colònia francesa entre 1650 i 1795 (excepte un breu període de quinze anys). El 1814, en virtut del tractat de París, quedà en mans britàniques. Tot i que l'anglès va substituir el francès en les administracions, el crioll de base francesa va continuar essent la llengua habitual entre la població esclava. Saint Lucia va esdevenir un estat independent el 1979.

Actualment, el crioll francès de Saint Lucia és parlat com a primera llengua per aproximadament el 75% de la població de Saint Lucia. És la llengua predominant en les zones rurals, mentre que als centres urbans l'anglès hi és més present. Des dels anys cinquanta del segle passat, l'anglès, vist com a mitjà d'ascens social, ha anat guanyant terreny al crioll a les ciutats principals. S'observa igualment una influència creixent de l'anglès sobre el crioll. Hi ha també una petita comunitat francòfona, d'aproximadament 2.500 persones, a Saint Lucia.

L'anglès, llengua oficial de facto, és la llengua de les administracions, de la major part dels mitjans de comunicació i de l'ensenyament, especialment en l'escriptura; en el vessant oral el crioll és força més tolerat. Els darrers anys s'han fet alguns gestos a favor de la promoció del crioll en els afers públics, però ara com ara no s'han traduït en accions concretes.
  • ca  crioll francès de Trinitat
  • ca  francès de les Petites Antilles sin. compl.
  • ca  patois sin. compl.
  • ca  patwa sin. compl.
  • de  Trinidad-French-Kreolisch
  • de  Antillen-Kreolisch sin. compl.
  • de  Trinidadian Creole French sin. compl.
  • en  Trinidad French Creole
  • en  Commonwealth Antillean Creole French sin. compl.
  • en  Commonwealth Antillean Creole French sin. compl.
  • en  creole french sin. compl.
  • en  Lesser Antillean Creole French sin. compl.
  • en  lesser antillean creole french sin. compl.
  • en  patois sin. compl.
  • en  patwa sin. compl.
  • en  Trinidanian Creole French sin. compl.
  • es  crioll francés de Trinitat
  • es  commonwealth antillean creole french sin. compl.
  • es  creole french sin. compl.
  • es  criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
  • es  lesser antillean creole french sin. compl.
  • es  patois sin. compl.
  • es  patwa sin. compl.
  • eu  trinidad Frantses jatorriko kreolera
  • eu  commonwealth antillean creole french sin. compl.
  • eu  creole french sin. compl.
  • eu  frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
  • eu  lesser antillean creole french sin. compl.
  • eu  patois sin. compl.
  • eu  patwa sin. compl.
  • fr  créole français de Trinité
  • fr  créole français des Petites Antilles sin. compl.
  • fr  french patois sin. compl.
  • fr  patois trinidadien sin. compl.
  • fr  trinidadian Creole French sin. compl.
  • gl  crioll francés de Trinidad
  • gl  commonwealth antillean creole french sin. compl.
  • gl  creole french sin. compl.
  • gl  crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
  • gl  lesser antillean creole french sin. compl.
  • gl  patois sin. compl.
  • gl  patwa sin. compl.
  • it  crioll francese di Trinitat
  • it  commonwealth antillean creole french sin. compl.
  • it  creole french sin. compl.
  • it  creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
  • it  lesser antillean creole french sin. compl.
  • it  patois sin. compl.
  • it  patwa sin. compl.
  • nl  Creools Frans op Trinidad
  • nl  Frans-Creools van Trinidad sin. compl.
  • nl  French patois sin. compl.
  • nl  Trinidadian Creole French sin. compl.
  • pt  crioll francês da Trinidad
  • pt  commonwealth antillean creole french sin. compl.
  • pt  creole french sin. compl.
  • pt  crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
  • pt  lesser antillean creole french sin. compl.
  • pt  patois sin. compl.
  • pt  patwa sin. compl.

Crioll de base francesa, Amèrica > Trinitat i Tobago

Definició
Descobertes per Colom el 1498, l'illa de Trinitat fou colonitzada pels espanyols (1532), mentre que Tobago no fou ocupada fins al 1642, en primer lloc per holandesos i després per francesos. Les dues illes van ser unides políticament el 1888 i van accedir a la independència el 1960.

Trinitat es va mantenir sota domini espanyol fins al final del segle XVII, però la major part dels colons que s'hi van instal·lar eren francesos. Així, doncs, el francès, i no pas l'espanyol, es va establir com a llengua vehicular, i també s'hi va desenvolupar un crioll de base francesa. L'illa fou conquerida pels anglesos el 1797. El francès, però, es va mantenir com a llengua del comerç i la justícia fins ben entrat el segle XIX; la població d'origen africà parlava el crioll de base francesa de manera general. El 1823, l'anglès va esdevenir la llengua oficial i al cap d'un segle la major part de la població parlava anglès o crioll anglès.

Tobago va canviar de mans nombroses vegades: holandesos, francesos, espanyols i anglesos. Fins al 1815 no va esdevenir definitivament anglesa. Sembla que el nom de l'illa és una alteració del terme tobacco, 'tabac'.

El crioll de base francesa de Trinitat es considera una variant d'un crioll parlat també a les illes Windward, Dominica, Saint Lucia i Grenada, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi trobala influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.

Actualment el crioll francès de Trinitat es troba en procés de substitució. Es manté tan sols en alguns illots lingüístics disseminats principalment per la zona nord de l'illa i ja només el parlen persones grans. Les dades sobre parlants difereixen molt segons les fonts: van des dels 300 fins als 3.800. Si bé aquesta variant s'ha vist molt influïda pel crioll anglès de Trinitat, al seu torn també ha deixat certa empremta en el crioll anglès.

Pel que fa al crioll anglès, la informació no és gaire clara. Algunes fonts distingeixen entre l'anglès local, parlat per prop del 95% de la població, i un crioll de base anglesa que tindria tan sols uns 9.600 parlants. Altres autors fan referència únicament a aquest anglès local, que podria ser actualment un postcrioll, és a dir, que s'hauria aproximat a la llengua base fins a esdevenir-ne una varietat, o no haver estat mai pròpiament un crioll. Tampoc és gaire clar si cal considerar de manera independent el crioll de Tobago, o bé es tracta d'una variant de la mateixa llengua, més conservadora pel que fa als trets criolls.

A Trinitat i Tobago es parlen, a més, altres llengües fruit de migracions diverses. El més important numèricament és l'hindustaní del Carib o bhojpuri, parlat per unes 15.000-20.000 persones, descendents de treballadors originaris de l'Índia arribats després de l'abolició de l'esclavatge; una bona part (37,5%), però, ha adoptat l'anglès local com a primera llengua. En segon lloc, l'espanyol, amb uns 4.100 parlants. També hi ha parlants de llengües com ara el xinès, l'àrab, el japonès, etc.

Des de 2004 s'està duent a terme en aquest estat una política lingüística de promoció de l'aprenentatge de l'espanyol, motivada pel desig de reforçar els intercanvis comercials amb l'Amèrica Llatina. Així, des de 2005 hi ha cursos obligatoris d'espanyol a les escoles i s'hi estan fent classes d'espanyol també per als funcionaris.
  • ca  crioll guaianès
  • ca  crioulo sin. compl.
  • ca  guyanais sin. compl.
  • ca  karipuna sin. compl.
  • ca  kheyol sin. compl.
  • cod  kreol
  • ar  كريولية غويانية
  • cy  Creoliaith Gaiana
  • cy  Crioulo sin. compl.
  • cy  Guyanais sin. compl.
  • cy  Karipuna sin. compl.
  • cy  Kheyol sin. compl.
  • de  Guyanisches Kreol
  • de  Guyanesisch sin. compl.
  • de  Karipuna sin. compl.
  • en  Guianese Creole
  • en  Guyanais sin. compl.
  • en  Guyane Creole sin. compl.
  • en  Karipuna sin. compl.
  • en  Kheyol sin. compl.
  • es  criollo guayanés
  • es  crioulo sin. compl.
  • es  guyanais sin. compl.
  • es  karipuna sin. compl.
  • es  kheyol sin. compl.
  • eu  guyanako kreolera
  • eu  crioulo sin. compl.
  • eu  guyanais sin. compl.
  • eu  karipuna sin. compl.
  • eu  kheyol sin. compl.
  • fr  créole guyanais
  • fr  crioulo sin. compl.
  • fr  guyanais sin. compl.
  • fr  karipuna sin. compl.
  • fr  kheyol sin. compl.
  • gl  crioulo güianés
  • gl  crioulo sin. compl.
  • gl  güianais sin. compl.
  • gl  karipuna sin. compl.
  • gl  kheyol sin. compl.
  • gn  krióllo Guajána-gua
  • gn  gujanais sin. compl.
  • gn  karipuna sin. compl.
  • gn  khejol sin. compl.
  • gn  krioulo sin. compl.
  • it  creolo guyanese (base francese)
  • it  crioulo sin. compl.
  • it  guyanais sin. compl.
  • it  karipuna sin. compl.
  • it  kheyol sin. compl.
  • ja  ギアナのクレオル語
  • ja  ギアネ語 sin. compl.
  • ja  ケヨル語 sin. compl.
  • ja  カリプナ語 sin. compl.
  • ja  クリウロ語 sin. compl.
  • nl  Guyanees Creools
  • nl  Crioulo sin. compl.
  • nl  Guyanais sin. compl.
  • nl  Karipuna sin. compl.
  • nl  Kheyol sin. compl.
  • pt  crioulo guianês
  • pt  crioulo sin. compl.
  • pt  guyanais sin. compl.
  • pt  karipuna sin. compl.
  • pt  kheyol sin. compl.
  • ru  Гвианский креольский язык
  • ru  Гвианский креоль sin. compl.
  • ru  Хейоль sin. compl.
  • ru  Карипуна sin. compl.
  • ru  Гвианский sin. compl.
  • sw  Guianese Creole
  • sw  Crioulo sin. compl.
  • sw  Guyanais sin. compl.
  • sw  Karipuna sin. compl.
  • sw  Kheyol sin. compl.
  • tmh  Takriyult-taguyant
  • zh  圭亚那土生白人语
  • zh  克约尔 sin. compl.
  • zh  克里欧罗 sin. compl.
  • zh  卡里普纳 sin. compl.
  • zh  圭亚那依斯 sin. compl.

Criolls de base francesa d'Amèrica, Amèrica > Guaiana Francesa

Definició
Aquest crioll de base francesa degué aparèixer a l'Île de Cayenne vers el 1700 en el context de l'esclavatge. Té una tradició literària força antiga, que s'inicia amb la novel·la Atipa, apareguda el 1885 amb una ortografia propera al francès. La producció literària actual, força important, s'escriu majoritàriament amb una ortografia normalitzada.

El karipuna és parlat per amerindis, els avantpassats dels quals sembla que eren parlants de llengües tupís, que adoptaren com a primera llengua el crioll guaianès a mitjan segle XIX. No és gaire clar com ni per què es va produir aquesta substitució lingüística en una zona on no hi havia massa parlants del crioll de base francesa. Tampoc és clar per què s'anomenen karipunes, un mot carib, si parlaven una llengua tupí.
  • ca  crioll guyanès
  • cod  creolese
  • ar  غويانية كريولية
  • cy  Creoliaith Gaiana
  • de  Guyana-Kreol
  • en  Guyanese Creole
  • es  criollo guyanés
  • eu  guyanako kreolera
  • fr  guyanese creole
  • gl  crioulo güianés
  • gn  krióllo Gujána-gua
  • it  creolo guyanese (base inglese)
  • ja  ガイアナのクレオル語
  • nl  Guyanees Creools
  • pt  crioulo guianês
  • ru  Гайанский креольский язык
  • sw  Guyanese Creole
  • tmh  Takriyult-tagwiyant
  • zh  圭亚那土生白人语

Crioll de base anglesa de Guyana, Amèrica > Guyana

Definició
El crioll guyanès és la llengua majoritària de Guyana, parlada pel 75% de la població. Es compon de tres varietats: l'afroguyanès, l'indoguyanès i el rupununi. Aquesta darrera és considerada com una llengua diferent per alguns lingüistes, ja que hi ha una menor intercomprensió amb relació a les altres dues varietats.
  • ca  chavacano
  • ca  caviteño sin. compl.
  • ca  chabacano sin. compl.
  • ca  chabakano sin. compl.
  • ca  crioll zamboangueño sin. compl.
  • ca  ternateño sin. compl.
  • cod  caviteño
  • cod  ternateño
  • cod  zamboangueño
  • ar  شباكانو
  • cy  Chavacano
  • cy  Caviteño sin. compl.
  • cy  Chabacano sin. compl.
  • cy  Chabakano sin. compl.
  • cy  Creoliaith zamboangueño sin. compl.
  • cy  Ternateño sin. compl.
  • cy  Zamboangueño sin. compl.
  • de  Chabacano
  • de  Caviteño sin. compl.
  • de  Chabakano sin. compl.
  • de  Chavacano sin. compl.
  • de  Ternateño sin. compl.
  • de  Zamboangueño sin. compl.
  • en  Chavacano
  • en  Caviteño sin. compl.
  • en  Chabacano sin. compl.
  • en  Chabakano sin. compl.
  • en  Philippine Creole Spanish sin. compl.
  • en  Ternateño sin. compl.
  • en  Zamboangueño sin. compl.
  • es  chavacano
  • es  caviteño sin. compl.
  • es  chabacano sin. compl.
  • es  chabakano sin. compl.
  • es  criollo zamboangueño sin. compl.
  • es  ternateño sin. compl.
  • es  zamboangueño sin. compl.
  • eu  chavacanoa
  • eu  caviteño sin. compl.
  • eu  chabacano sin. compl.
  • eu  chabakano sin. compl.
  • eu  chavacano sin. compl.
  • eu  ternateño sin. compl.
  • eu  zamboangako kreolera sin. compl.
  • eu  zamboangueño sin. compl.
  • fr  chavacano
  • fr  caviteño sin. compl.
  • fr  chabacano sin. compl.
  • fr  chabakano sin. compl.
  • fr  crioll zamboangueño sin. compl.
  • fr  ternateño sin. compl.
  • fr  zamboangueño sin. compl.
  • gl  chavacano
  • gl  caviteño sin. compl.
  • gl  chabacano sin. compl.
  • gl  chabakano sin. compl.
  • gl  crioulo zamboangueño sin. compl.
  • gl  ternateño sin. compl.
  • gl  zamboangueño sin. compl.
  • gn  chavakáno
  • gn  caviteño sin. compl.
  • gn  chabakano sin. compl.
  • gn  chavakáno sin. compl.
  • gn  criollo samboangueño sin. compl.
  • gn  ternateño sin. compl.
  • gn  zamboangueño sin. compl.
  • it  chavacano
  • it  caviteño sin. compl.
  • it  chabacano sin. compl.
  • it  chabakano sin. compl.
  • it  creolo zamboangueño sin. compl.
  • it  ternateño sin. compl.
  • it  zamboangueño sin. compl.
  • pt  chavacano
  • pt  caviteño sin. compl.
  • pt  chabacano sin. compl.
  • pt  chabakano sin. compl.
  • pt  crioulo zamboangueño sin. compl.
  • pt  ternateño sin. compl.
  • pt  zamboangueño sin. compl.
  • zh  查瓦卡诺语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Crioll de base espanyola, Àsia > Filipines

Definició
El chavacano és l'únic crioll de base espanyola que podem trobar a l'Àsia i té el seu origen en els forts militars espanyols (les drassanes a la ciutat de Cavite, Fort Santiago a Manila, Fort Pilar a la ciutat de Zamboanga i Tamontaca a la província de Zamboanga), on es feia servir com a llengua franca entre els espanyols i les diferents comunitats lingüístiques filipines. Alguns autors relacionen la seva aparició amb la fundació, l'any 1635, de la ciutat de Zamboanga com a fortalesa militar per combatre les incursions musulmanes en diverses províncies de l'illa de Mindanao.

La colonització espanyola de les Filipines (1521-1898) no va significar l'adopció general de l'espanyol per part de la població autòctona, probablement perquè no es va produir una migració espanyola nombrosa i perquè els diferents ordes religiosos espanyols que s'hi van establir generalment van adoptar les llengües locals en la seva tasca evangelitzadora. Tanmateix, el contacte entre la població filipina i els hispanoparlants va tenir com a conseqüència l'aparició del chavacano, el qual té un lèxic predominantment espanyol i una sintaxi molt similar a la d'algunes llengües filipines, com el tagal, el cebuano i el híligaynon.

El chavacano està format per sis dialectes: zamboangueño, davaoeño, cotabato (variants de la regió de Zamboanga, illa de Basilan, Davao i Cotabato, a l'illa de Mindanao), ternateño i caviteño (parlats a les províncies de Cavite i Ternate, a l'illa de Luzon). L'ermitaño és una varietat que tenia uns 12.000 parlants a Manila (concretament al barri d'Ermita) fins a la Segona Guerra Mundial però que actualment està extingida.

Actualment el chavacano és la primera llengua de la major part de la població de la ciutat de Zamboanga, a Mindanao.
  • ca  crioll capverdià
  • ca  capverdià sin. compl.
  • ca  crioulo sin. compl.
  • ca  kabuverdianu sin. compl.
  • ca  kriolu sin. compl.
  • cod  kabuverdianu
  • ar  كريول الرأس الأخضر
  • cy  Creoliaith Cabo Verde
  • cy  Capverdià sin. compl.
  • cy  Crioulo sin. compl.
  • cy  Kabuverdianu sin. compl.
  • cy  Kriolu sin. compl.
  • de  Kapverdisches Kreol
  • de  Crioulo Cabo-Verdiano sin. compl.
  • de  Kabuverdianu sin. compl.
  • de  Kapverdisch sin. compl.
  • de  Kriolu sin. compl.
  • en  Cape Verdean Creole
  • en  Caboverdiano sin. compl.
  • en  Cabuverdiánu sin. compl.
  • en  Cape Verdean sin. compl.
  • en  Creole sin. compl.
  • en  Kabuverdianu sin. compl.
  • es  criollo caboverdiano
  • es  caboverdiano sin. compl.
  • es  crioulo sin. compl.
  • es  kabuverdianu sin. compl.
  • es  kriolu sin. compl.
  • eu  cabo Verdeko kreolera
  • eu  crioulo sin. compl.
  • eu  kabuverdianu sin. compl.
  • eu  kriolu sin. compl.
  • fr  créole capverdien
  • fr  capverdien sin. compl.
  • fr  crioulo sin. compl.
  • fr  kabuverdianu sin. compl.
  • fr  kriolu sin. compl.
  • fr  langue capverdienne sin. compl.
  • gl  crioulo caboverdiano
  • gl  caboverdiano sin. compl.
  • gl  crioulo sin. compl.
  • gl  kabuverdianu sin. compl.
  • gl  kriolu sin. compl.
  • gn  krióllo Kavoverdiáno
  • gn  kabuverdianu sin. compl.
  • gn  kavoverdiáno sin. compl.
  • gn  kriolu sin. compl.
  • gn  krioulo sin. compl.
  • it  creolo capoverdiano
  • it  creolo sin. compl.
  • it  kabuverdianu sin. compl.
  • it  kriolu capoverdiano sin. compl.
  • ja  カ-ボベルデのクレオ-ル語
  • ja  クレオ-ル語 sin. compl.
  • nl  Kaapverdisch Creools
  • nl  Crioulo sin. compl.
  • nl  Kaapverdiaans sin. compl.
  • nl  Kabuverdianu sin. compl.
  • nl  Kriolu sin. compl.
  • pt  crioulo cabo-verdiano
  • pt  caboverdiano sin. compl.
  • pt  crioulo sin. compl.
  • pt  kabuverdianu sin. compl.
  • pt  kriolu sin. compl.
  • ru  Креольский язык Кабо-Верде
  • zh  佛得角克里奥尔语
  • zh  克里奥尔、佛得角语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Crioll de base portuguesa, Àfrica > Cap Verd

Definició
A més dels parlants que té la llengua a Cap Verd, on és la primera llengua de la gran majoria de població, n'hi ha prop de 600.000 més que el parlen com a segona llengua a Angola, el Brasil, Guinea Bissau, Portugal i el Senegal. És el crioll de base portuguesa amb més parlants.

L'illa de Santiago va ser ocupada pels portuguesos al segle XV. La nova llengua criolla es va començar a gestar en aquell moment.

Les diverses illes de l'arxipèlag de Cap Verd han desenvolupat la seva pròpia variant de crioll. Els especialistes agrupen aquestes variants en dos grups dialectals principals: el meridional o grup de Sotavento (que inclou les varietats de Brava, Fogo, Santiago i Maio) i el septentrional o grup de Barlovento (que inclou les de Boa Vista, Sal, São Nicolau, São Vicente i Santo Antâo).

No existeix un estàndard de la llengua, és a dir, encara no ha estat codificada. Es treballa en l'elaboració d'una normativa per al bloc dialectal de Sotavento i una altra per al de Barlovento.
  • ca  crioll guaianès
  • ca  crioulo sin. compl.
  • ca  guyanais sin. compl.
  • ca  karipuna sin. compl.
  • ca  kheyol sin. compl.
  • cod  kreol
  • ar  كريولية غويانية
  • cy  Creoliaith Gaiana
  • cy  Crioulo sin. compl.
  • cy  Guyanais sin. compl.
  • cy  Karipuna sin. compl.
  • cy  Kheyol sin. compl.
  • de  Guyanisches Kreol
  • de  Guyanesisch sin. compl.
  • de  Karipuna sin. compl.
  • en  Guianese Creole
  • en  Guyanais sin. compl.
  • en  Guyane Creole sin. compl.
  • en  Karipuna sin. compl.
  • en  Kheyol sin. compl.
  • es  criollo guayanés
  • es  crioulo sin. compl.
  • es  guyanais sin. compl.
  • es  karipuna sin. compl.
  • es  kheyol sin. compl.
  • eu  guyanako kreolera
  • eu  crioulo sin. compl.
  • eu  guyanais sin. compl.
  • eu  karipuna sin. compl.
  • eu  kheyol sin. compl.
  • fr  créole guyanais
  • fr  crioulo sin. compl.
  • fr  guyanais sin. compl.
  • fr  karipuna sin. compl.
  • fr  kheyol sin. compl.
  • gl  crioulo güianés
  • gl  crioulo sin. compl.
  • gl  güianais sin. compl.
  • gl  karipuna sin. compl.
  • gl  kheyol sin. compl.
  • gn  krióllo Guajána-gua
  • gn  gujanais sin. compl.
  • gn  karipuna sin. compl.
  • gn  khejol sin. compl.
  • gn  krioulo sin. compl.
  • it  creolo guyanese (base francese)
  • it  crioulo sin. compl.
  • it  guyanais sin. compl.
  • it  karipuna sin. compl.
  • it  kheyol sin. compl.
  • ja  ギアナのクレオル語
  • ja  ギアネ語 sin. compl.
  • ja  ケヨル語 sin. compl.
  • ja  カリプナ語 sin. compl.
  • ja  クリウロ語 sin. compl.
  • nl  Guyanees Creools
  • nl  Crioulo sin. compl.
  • nl  Guyanais sin. compl.
  • nl  Karipuna sin. compl.
  • nl  Kheyol sin. compl.
  • pt  crioulo guianês
  • pt  crioulo sin. compl.
  • pt  guyanais sin. compl.
  • pt  karipuna sin. compl.
  • pt  kheyol sin. compl.
  • ru  Гвианский креольский язык
  • ru  Гвианский креоль sin. compl.
  • ru  Хейоль sin. compl.
  • ru  Карипуна sin. compl.
  • ru  Гвианский sin. compl.
  • sw  Guianese Creole
  • sw  Crioulo sin. compl.
  • sw  Guyanais sin. compl.
  • sw  Karipuna sin. compl.
  • sw  Kheyol sin. compl.
  • tmh  Takriyult-taguyant
  • zh  圭亚那土生白人语
  • zh  克约尔 sin. compl.
  • zh  克里欧罗 sin. compl.
  • zh  卡里普纳 sin. compl.
  • zh  圭亚那依斯 sin. compl.

Criolls de base francesa d'Amèrica, Amèrica > Guaiana Francesa

Definició
Aquest crioll de base francesa degué aparèixer a l'Île de Cayenne vers el 1700 en el context de l'esclavatge. Té una tradició literària força antiga, que s'inicia amb la novel·la Atipa, apareguda el 1885 amb una ortografia propera al francès. La producció literària actual, força important, s'escriu majoritàriament amb una ortografia normalitzada.

El karipuna és parlat per amerindis, els avantpassats dels quals sembla que eren parlants de llengües tupís, que adoptaren com a primera llengua el crioll guaianès a mitjan segle XIX. No és gaire clar com ni per què es va produir aquesta substitució lingüística en una zona on no hi havia massa parlants del crioll de base francesa. Tampoc és clar per què s'anomenen karipunes, un mot carib, si parlaven una llengua tupí.
  • ca  crow
  • ca  apsaalooke sin. compl.
  • ca  apsaloka sin. compl.
  • ca  apsaroka sin. compl.
  • ca  upsaroka sin. compl.
  • cod  apsaalooke
  • de  Crow
  • de  Apsaalooke sin. compl.
  • en  Crow
  • en  apsaalooke sin. compl.
  • en  Apsaloka sin. compl.
  • en  Apsaroka sin. compl.
  • en  Upsaroka sin. compl.
  • es  crow
  • es  apsaalooke sin. compl.
  • es  apsaloka sin. compl.
  • es  apsaroka sin. compl.
  • es  upsaroka sin. compl.
  • eu  crow
  • eu  apsaalooke sin. compl.
  • eu  apsaloka sin. compl.
  • eu  apsaroka sin. compl.
  • eu  upsaroka sin. compl.
  • fr  crow
  • fr  apsaloka sin. compl.
  • fr  apsaroka sin. compl.
  • fr  upsaroka sin. compl.
  • gl  crow
  • gl  apsaalooke sin. compl.
  • gl  apsaloka sin. compl.
  • gl  apsaroka sin. compl.
  • gl  upsaroka sin. compl.
  • it  crow
  • it  apsaalooke sin. compl.
  • it  apsaloka sin. compl.
  • it  apsaroka sin. compl.
  • it  upsaroka sin. compl.
  • nl  Crow
  • nl  Apsaloka sin. compl.
  • nl  Apsaroka sin. compl.
  • nl  Upsaroka sin. compl.
  • pt  crow
  • pt  apsaalooke sin. compl.
  • pt  apsaloka sin. compl.
  • pt  apsaroka sin. compl.
  • pt  upsaroka sin. compl.

Sioux-catawba > Sioux del riu Missouri, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.

La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).

El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansasi i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.

Hi ha evidències que en el passat els crows i els hidatses integraven un únic grup amb una única llengua pròpia. En algun moment durant el segle XVIII, però, els crows es van escindir i van migrar cap a l'oest. A partir d'aquell moment, la llengua es va anar diferenciant fins al punt de no ser intercomprensible.

El crow és una de les llengües indígenes de Amèrica del Nord més parlada. La major part dels parlants actuals de crow són adults. També hi ha, però, un grup de parlants joves i infants, ja que la llengua encara es transmet -molt parcialment- a les noves generacions.

Tota la comunitat crow és competent en anglès. Només una part dels monolingües d'anglès entenen el crow.