ostra
ostra
- ca ostra, n f
- es ostra
- la Ostrea edulis
Definició
Mol·lusc marí, de conquilla bivalva irregular, aspra de fora i llisa i nacrada per dins, que es posa al fons de la mar o s'adhereix a les roques, molt apreciat en gastronomia.
ostraire
ostraire
- ca ostrer -a, n m, f
- ca ostraire, n m, f sin. compl.
Definició
Persona que ven ostres.
ostreïcultor -a
ostreïcultor -a
- ca ostreïcultor -a, n m, f
Definició
Persona que es dedica a l'ostreïcultura.
ostreïcultura
ostreïcultura
- ca ostreïcultura, n f
Definició
Cria d'ostres amb finalitats comercials.
ostrer -a
ostrer -a
- ca ostrer -a, n m, f
- ca ostraire, n m, f sin. compl.
Definició
Persona que ven ostres.
ostrer -a
ostrer -a
- ca ostrer -a, adj
Definició
Relatiu o pertanyent a les ostres.
ostrera
ostrera
- ca ostrera, n f
Definició
Lloc on creixen i es desenvolupen les ostres.
ostrícola
ostrícola
- ca ostrícola, adj
Definició
Referent o pertanyent a l'ostreïcultura.
ostrífer -a
ostrífer -a
- ca ostrífer -a, adj
Definició
Que conté ostres.
outrigger
outrigger
- ca outrigger, n m
- es outrigger
Definició
Bot de banc mòbil de competició de mànega molt reduïda, tripulat per dos, quatre o vuit remers.
