Diccionari nàutic

Anella petita i metàl·lica fixada en un buc que serveix per a amarrar-hi caps de poca importància.

Peix de cos fusiforme, amb les aletes pectorals i, en alguns casos, les ventrals molt desenvolupades, d'una manera que serveixen per a volar planant fora de l'aigua.

Organització que s'encarrega de coordinar les activitats de les oficines hidrogràfiques nacionals, vetllar per la normalització de les publicacions cartogràfiques i nàutiques, adoptar mètodes eficients per al desenvolupament d'aixecaments hidrogràfics i promoure el desenvolupament de les ciències hidrogràfiques i de les tècniques d'oceanografia física.

Que es pot orientar en diverses direccions.

Variable visual definida per la direcció relativa que adopta un signe.

Conjunt de tècniques i de coneixements que permeten llegir i interpretar croquis, mapes i plànols.

Orientació general que presenten els accidents geogràfics, com les serralades, les valls o els rius.

Esport aquàtic practicat principalment en llacs i pantans que consisteix a seguir un recorregut determinat sota l'aigua amb l'ajut d'un mapa i un aparell d'orientació.

Que orienta.

Determinar la posició d'una persona o d'una cosa amb relació als punts cardinals.