orientar
orientar
- ca orientar, v tr
Definició
Disposar una o més veles de manera que rebin el vent amb l'angle més favorable a la propulsió.
origen
origen
- ca origen, n m
- es origen
Definició
Punt de referència a partir del qual es registren angles o distàncies, en operacions d'aixecament.
orinc
orinc
- ca orinc, n m
- ca gaiatell, n m sin. compl.
- es orinque
Definició
Cap i boia que indiquen on està fondejada l'àncora.
orincar
orincar
- ca orincar, v tr
- es orinquear
Definició
Afermar una corda per un cap a una boia i per l'altre a l'àncora.
Orió
Orió
- ca Orió
Definició
Constel·lació austral situada entre les dels Bessons, l'Unicorn, la Llebre, Eridà i el Taure.
Orionis
Orionis
- ca Orionis
- es Orionis
Definició
Estel corresponent a la constel·lació Orió, l'angle sideri i la declinació del qual vénen reflectits a l'almanac nàutic.
orla
orla
- ca orla, n f
Definició
Barana d'una embarcació, part dels costats que ultrapassa el ras de la coberta.
orla
orla
- ca orla, n f
- es orla
Definició
Recurs emprat en cartografia per a destacar un requadre, un marge o un límit.
orla
orla
- ca orla, n f
- es orla
Definició
Adorn dibuixat en un mapa, sovint en forma de rotllo, en el qual s'inclou el títol, la llegenda i d'altres informacions complementàries.
ormeig
ormeig
- ca ormeig, n m
Definició
Aparell d'una nau.
