Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de virologia

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  anticòs, n m
  • es  anticuerpo, n m
  • fr  anticorps, n m
  • en  antibody, n
  • sbl  Ab
  • sbl  Ac

Cicle víric i interacció amb l'hoste

Definición
Proteïna glicosilada secretada per les cèl·lules plasmàtiques en resposta a un estímul antigènic, capaç d'unir-se de forma específica a l'antigen, amb funcions efectores de neutralització d'agents patògens, activació del complement o opsonització.

Nota

  • 1. Els anticossos són proteïnes plasmàtiques que s'anomenen col·lectivament immunoglobulines a causa de la seva activitat immunitària. Són γ-globulines i, en menor proporció, ß-globulines. Tanmateix, cada molècula d'anticòs té una estructura única, que li permet unir-se de forma específica a l'antigen corresponent.
  • 2. Els símbols Ac i Ab, creats amb les inicials del prefix i el radical de les denominacions completes, es distribueixen segons la llengua:
    - En les llengües romàniques s'utilitza el símbol Ac (corresponent al català anticòs, el castellà anticuerpo i el francès anticorps).
    - En anglès s'utilitza el símbol Ab (corresponent a antibody).
  • ca  antigen, n m
  • es  antígeno, n m
  • fr  antigène, n m
  • en  antigen, n
  • sbl  Ag

Cicle víric i interacció amb l'hoste

Definición
Molècula capaç d'induir una resposta immunitària en un organisme.

Nota

  • 1. Els antígens tenen capacitat per unir-se a un anticòs o un BCR o per iniciar els processos de processament i presentació antigènica als limfòcits T.
  • 2. La denominació antigen es va encunyar inicialment com un acrònim a partir de l'expressió anglesa antibody generation ('generació d'anticossos'). Però actualment s'ha comprovat que només un tipus d'antígens, els immunògens, són capaços d'induir una resposta immunitària humoral i de fer que apareguin anticossos i cèl·lules sensibilitzades que abans no existien. Les molècules més immunògenes són les proteïnes, seguides dels glúcids. Els lípids i els àcids nucleics, en canvi, no són immunògens, tret que formin complexos amb proteïnes o polisacàrids.
  • ca  antigenèmia, n f
  • es  antigenemia, n f
  • fr  antigénémie, n f
  • en  antigenemia, n

Cicle víric i interacció amb l'hoste

Definición
Presència d'antígens detectables en la sang d'un individu infectat.

Nota

  • 1. En el cas dels virus, l'antigenèmia indica la circulació de partícules víriques o components del virus al torrent sanguini i pot reflectir una infecció activa. A diferència de la virèmia, que fa referència a la presència de partícules víriques completes a la sang, l'antigenèmia pot indicar la presència de fragments o productes vírics, encara que no hi hagi virus infectius circulants.
  • 2. L'antigenèmia és un marcador de replicació vírica activa i s'utilitza sovint per al seguiment de malalties com les infeccions per citomegalovirus o pel virus de l'hepatitis B.
  • ca  antivíric, n m
  • ca  antiviral, n m sin. compl.
  • es  antiviral, n m
  • es  antivírico, n m
  • es  antivirósico, n m
  • fr  antiviral, n m
  • en  antiviral, n

Aplicacions dels virus > Salut

Definición
Fàrmac o substància que té capacitat per a inactivar selectivament els virus o per a debilitar-ne l'acció.

Nota

  • Entre els antivírics de síntesi hi ha certes molècules anàlogues dels nucleòsids, que bloquen la duplicació del DNA víric, com la vidarabina i l'acicloguanosina. Entre els antivírics naturals hi ha l'interferó.
  • ca  antivíric, n m
  • ca  antiviral, n m sin. compl.
  • es  antiviral, n m
  • es  antivírico, n m
  • es  antivirósico, n m
  • fr  antiviral, n m
  • en  antiviral, n

Aplicacions dels virus > Salut

Definición
Fàrmac o substància que té capacitat per a inactivar selectivament els virus o per a debilitar-ne l'acció.

Nota

  • Entre els antivírics de síntesi hi ha certes molècules anàlogues dels nucleòsids, que bloquen la duplicació del DNA víric, com la vidarabina i l'acicloguanosina. Entre els antivírics naturals hi ha l'interferó.
  • ca  àcid ribonucleic, n m
  • ca  ARN, n m sigla
  • ca  RNA, n m sigla
  • es  ácido ribonucleico, n m
  • es  ARN, n m sigla
  • es  RNA, n m sigla
  • fr  acide ribonucléique, n m
  • fr  ARN, n m sigla
  • fr  RNA, n m sigla
  • en  ribonucleic acid, n
  • en  RNA, n sigla

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Àcid nucleic constituït per nucleòtids de ribosa, àcid fosfòric i bases nitrogenades d'adenina, citosina, guanina i uracil, que es troba fonamentalment en el nucli, en els ribosomes, en els mitoribosomes i en els plastoribosomes.

Nota

  • 1. La sigla ARN té un ús divulgatiu, mentre que en àmbits especialitzats se sol utilitzar la sigla anglesa RNA.
  • 2. Aquesta recomanació per a la sigla RNA és aplicable també a la sigla DNA, atès que són les formes clarament identificables dins la comunitat científica internacional. Anàlogament, les sigles creades a partir d'aquestes formes segueixen preferentment l'ordre internacional (mtDNA, rDNA, tRNA...), i només secundàriament i en un àmbit divulgatiu es formen a partir de l'ordre romànic ADN i ARN (ADNmt, ADNr, ARNt...).
  • ca  RNA-polimerasa, n f
  • ca  ARN-polimerasa, n f sin. compl.
  • es  ARN-polimerasa, n f
  • es  RNA-polimerasa, n f
  • fr  ARN polymérase, n f
  • en  RNA polymerase, n

Cicle víric i interacció amb l'hoste

Definición
Enzim que duu a terme la síntesi d'RNA a partir d'un motlle de DNA o d'RNA.

Nota

  • 1. Les RNA-polimerases víriques tenen una fidelitat variable i sovint estan mancades de mecanismes de correcció d'errors, fet que contribueix a l'elevada taxa de mutació dels virus d'RNA.
  • 2. L'especificitat i la funció de les RNA-polimerases pot diferir notablement entre famílies de virus.
  • ca  RNA-polimerasa dependent d'RNA, n f
  • ca  ARN-polimerasa dependent d'ARN, n f sin. compl.
  • ca  ARN-replicasa, n f sin. compl.
  • ca  RNA-replicasa, n f sin. compl.
  • es  ARN-polimerasa dependiente de ARN, n f
  • es  ARN-replicasa, n f
  • es  RNA-polimerasa dependiente de RNA, n f
  • es  RNA-replicasa, n f
  • fr  ARN polymérase-ARN dépendante, n f
  • fr  ARN réplicase, n f
  • fr  RNA polymérase RNA dépendante, n f
  • fr  RNA réplicase, n f
  • en  RNA-dependent RNA polymerase, n
  • en  RNA-replicase, n
  • en  RdRp, n sigla

Cicle víric i interacció amb l'hoste

Definición
RNA-polimerasa que catalitza la síntesi de la seqüència complementària durant la seva replicació utilitzant com a motlle una molècula d'RNA determinada.

Nota

  • 1. La RNA-polimerasa dependent d'RNA és essencial per a la replicació dels virus d'ARN, ja que la cèl·lula hoste no disposa d'aquesta activitat. Permet tant la còpia del genoma víric com la generació d'ARN missatgers necessaris per expressar les proteïnes víriques. Les RNA-polimerases dependents d'RNA presenten, en general, una fidelitat baixa i no solen posseir activitat correctora, fet que contribueix a l'elevada variabilitat genòmica dels virus d'ARN. La seva estructura i mecanisme d'acció són objecte d'estudi com a dianes terapèutiques en nombroses infeccions víriques.
  • 2. Les RNA-polimerases dependents d'RNA requereixen els quatre ribonucleòsids trifosfats, un motlle d'RNA i cations divalents. Tenen un paper determinant en la replicació dels genomes dels virus amb RNA.
  • ca  RNA-polimerasa dependent d'RNA, n f
  • ca  ARN-polimerasa dependent d'ARN, n f sin. compl.
  • ca  ARN-replicasa, n f sin. compl.
  • ca  RNA-replicasa, n f sin. compl.
  • es  ARN-polimerasa dependiente de ARN, n f
  • es  ARN-replicasa, n f
  • es  RNA-polimerasa dependiente de RNA, n f
  • es  RNA-replicasa, n f
  • fr  ARN polymérase-ARN dépendante, n f
  • fr  ARN réplicase, n f
  • fr  RNA polymérase RNA dépendante, n f
  • fr  RNA réplicase, n f
  • en  RNA-dependent RNA polymerase, n
  • en  RNA-replicase, n
  • en  RdRp, n sigla

Cicle víric i interacció amb l'hoste

Definición
RNA-polimerasa que catalitza la síntesi de la seqüència complementària durant la seva replicació utilitzant com a motlle una molècula d'RNA determinada.

Nota

  • 1. La RNA-polimerasa dependent d'RNA és essencial per a la replicació dels virus d'ARN, ja que la cèl·lula hoste no disposa d'aquesta activitat. Permet tant la còpia del genoma víric com la generació d'ARN missatgers necessaris per expressar les proteïnes víriques. Les RNA-polimerases dependents d'RNA presenten, en general, una fidelitat baixa i no solen posseir activitat correctora, fet que contribueix a l'elevada variabilitat genòmica dels virus d'ARN. La seva estructura i mecanisme d'acció són objecte d'estudi com a dianes terapèutiques en nombroses infeccions víriques.
  • 2. Les RNA-polimerases dependents d'RNA requereixen els quatre ribonucleòsids trifosfats, un motlle d'RNA i cations divalents. Tenen un paper determinant en la replicació dels genomes dels virus amb RNA.
  • ca  virus de la pesta porcina africana, n m
  • ca  virus PPA, n m sin. compl.
  • ca  ASFV, n m sigla
  • es  virus de la peste porcina africana, n m
  • es  virus PPA, n m
  • es  ASFV, n m sigla
  • fr  virus de la peste porcine africaine, n m
  • fr  virus PPA, n m
  • fr  ASFV, n m sigla
  • en  African swine fever virus, n
  • en  ASFV, n sigla
  • nc  Asfivirus haemorrhagiae

Bioseguretat i biocontenció > Agents biològics d'interès

Nota

  • 1. Taxonomia: Única espècie del gènere Asfivirus, de la família Asfarviridae.

    2. Hostes i reservori: Infecta porcs domèstics i porcs senglars. A l'Àfrica, el reservori natural inclou facoquers i altres suids silvestres, juntament amb paparres toves del gènere Ornithodoros, que poden actuar com a vectors i reservoris biològics.

    3. Una sola salut: Virus animal no zoonòtic que causa la pesta porcina africana, una malaltia hemorràgica greu dels suids amb una elevada mortalitat i un impacte sanitari, econòmic i ambiental molt important sobre la producció porcina, la fauna silvestre i el comerç internacional.

    4. Nivell de bioseguretat: Cultiu i recerca amb virus infectiu a NBS3. Manipulació de mostres clíniques i diagnòstic rutinari a NBS2 amb mesures reforçades de bioseguretat i biocontenció, segons l'avaluació del risc i la normativa aplicable.