Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de virologia

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  virus lític, n m
  • es  virus lítico, n m
  • fr  virus lytique, n m
  • en  lytic virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Virus que, després d'infectar una cèl·lula hoste, es replica activament provocant la síntesi de noves partícules víriques i la destrucció de la cèl·lula per lisi.

Nota

  • Els virus lítics completen un cicle replicatiu que provoca ràpidament la mort de la cèl·lula infectada, alliberant els virions progenitors. Aquest cicle és característic de molts bacteriòfags, com el bacteriòfag T4, així com de diversos virus animals. L'estudi dels virus lítics és fonamental en virologia experimental, per a la producció de virions, en assaigs de plaques i en l'aplicació de tractaments amb bacteriòfags.
  • ca  virus sense embolcall, n m
  • ca  virus nu, n m sin. compl.
  • es  virus desnudo, n m
  • es  virus sin envoltura, n m
  • fr  virus nu, n m
  • fr  virus sans enveloppe, n m
  • en  naked capsid virus, n
  • en  naked virus, n
  • en  nude virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Virus que té el genoma protegit exclusivament per la càpsida proteica i no presenta membrana lipídica externa derivada de l'hoste.

Nota

  • 1. La manca d'embolcall fa que aquests virus siguin més resistents a factors ambientals com els detergents, la calor o els desinfectants, però sovint depenen de mecanismes específics de l'hoste per a l'entrada cel·lular. L'estudi dels virus sense embolcall és rellevant per a la virologia estructural, la transmissió vírica i el disseny de vacunes i de fàrmacs antivírics.
  • 2. Alguns exemples inclouen els Adenovirus, els Picornaviridae i molts virus vegetals com els Tobamovirus.
  • ca  virus de la pesta porcina africana, n m
  • ca  virus PPA, n m sin. compl.
  • ca  ASFV, n m sigla
  • es  virus de la peste porcina africana, n m
  • es  virus PPA, n m
  • es  ASFV, n m sigla
  • fr  virus de la peste porcine africaine, n m
  • fr  virus PPA, n m
  • fr  ASFV, n m sigla
  • en  African swine fever virus, n
  • en  ASFV, n sigla
  • nc  Asfivirus haemorrhagiae

Bioseguretat i biocontenció > Agents biològics d'interès

Nota

  • 1. Taxonomia: Única espècie del gènere Asfivirus, de la família Asfarviridae.

    2. Hostes i reservori: Infecta porcs domèstics i porcs senglars. A l'Àfrica, el reservori natural inclou facoquers i altres suids silvestres, juntament amb paparres toves del gènere Ornithodoros, que poden actuar com a vectors i reservoris biològics.

    3. Una sola salut: Virus animal no zoonòtic que causa la pesta porcina africana, una malaltia hemorràgica greu dels suids amb una elevada mortalitat i un impacte sanitari, econòmic i ambiental molt important sobre la producció porcina, la fauna silvestre i el comerç internacional.

    4. Nivell de bioseguretat: Cultiu i recerca amb virus infectiu a NBS3. Manipulació de mostres clíniques i diagnòstic rutinari a NBS2 amb mesures reforçades de bioseguretat i biocontenció, segons l'avaluació del risc i la normativa aplicable.
  • ca  virus reassortit, n m
  • ca  virus reagrupat, n f sin. compl.
  • es  virus reagrupado, n m
  • es  virus reasociado, n m
  • es  virus reordenado, n m
  • fr  virus réassorti, n m
  • en  reassortant virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Virus que ha adquirit segments genètics de diferents virus parentals del mateix tipus, a través del procés de reassortiment, generant una nova combinació de gens.

Nota

  • El reassortiment és comú en virus amb genoma segmentat, com els Orthomyxovirus (virus de la grip), i pot donar lloc a noves variants amb propietats antigèniques o patogèniques diferents. Aquest procés és clau en l'aparició de pandèmies, ja que permet la combinació de gens de virus humans i animals, creant virus amb capacitat d'infectar poblacions sense immunitat prèvia. L'estudi dels virus reassortits és essencial per a la vigilància epidemiològica i el desenvolupament de vacunes.
  • ca  virus reassortit, n m
  • ca  virus reagrupat, n f sin. compl.
  • es  virus reagrupado, n m
  • es  virus reasociado, n m
  • es  virus reordenado, n m
  • fr  virus réassorti, n m
  • en  reassortant virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Virus que ha adquirit segments genètics de diferents virus parentals del mateix tipus, a través del procés de reassortiment, generant una nova combinació de gens.

Nota

  • El reassortiment és comú en virus amb genoma segmentat, com els Orthomyxovirus (virus de la grip), i pot donar lloc a noves variants amb propietats antigèniques o patogèniques diferents. Aquest procés és clau en l'aparició de pandèmies, ja que permet la combinació de gens de virus humans i animals, creant virus amb capacitat d'infectar poblacions sense immunitat prèvia. L'estudi dels virus reassortits és essencial per a la vigilància epidemiològica i el desenvolupament de vacunes.
  • ca  virus recombinant, n m
  • es  virus recombinante, n m
  • fr  virus recombinant, n m
  • en  recombinant virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Virus creat mitjançant la combinació de fragments de DNA o RNA de fonts diferents.

Nota

  • Els virus recombinants es poden crear de manera natural, quan dos virus diferents infecten la mateixa cèl·lula i els seus genomes es recombinen, o de manera artificial en un laboratori.
  • ca  virus RNA, n m
  • es  virus ARN, n m
  • es  virus RNA, n m
  • fr  virus à ARN, n m
  • en  ribovirus, n
  • en  RNA virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Virus que té com a material genètic àcid ribonucleic, que pot ser de cadena simple o de cadena doble, lineal o segmentat.

Nota

  • 1. Els virus RNA utilitzen aquest genoma per codificar les proteïnes necessàries per a la replicació i l'assemblatge de nous virions. La naturalesa de l'RNA determina el mecanisme de replicació i la classificació segons el sistema de Baltimore i l'ICTV. La replicació sovint es realitza al citoplasma de la cèl·lula hoste i aquests virus poden tenir o no embolcall.
  • 2. Alguns exemples de virus RNA bicatenaris inclouen els Reoviridae, mentre que exemples de virus RNA monocatenaris inclouen els Coronaviridae i Flaviviridae.
  • ca  virus salvatge, n m
  • es  virus natural, n m
  • es  virus salvaje, n m
  • fr  virus sauvage, n m
  • en  wild virus, n
  • en  wild-type virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Virus que circula de manera natural en poblacions d'hostes sense haver estat modificat ni atenuat experimentalment.

Nota

  • 1. Els virus salvatges són els que es troben en l'ambient o en animals i humans sense intervenció de laboratori i poden causar malalties naturals. S'oposen als virus atenuats o de laboratori utilitzats en vacunes o assaigs experimentals. L'estudi dels virus salvatges és important per a la vigilància epidemiològica, la detecció de brots i la comprensió de la dinàmica d'infecció en poblacions naturals.
  • 2. Alguns exemples inclouen els virus del xarampió i el virus de la ràbia trobats en condicions naturals.
  • ca  virus satèl·lit, n m
  • es  virus satélite, n m
  • fr  virus satellite, n m
  • en  satellite virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Virus que no pot replicar-se per si mateix i necessita la presència d'un virus auxiliar per completar el seu cicle replicatiu.

Nota

  • 1. Els virus satèl·lit poden influir en la replicació i la patogènesi del virus auxiliar, i sovint codifiquen algunes proteïnes estructurals, com l'embolcall, però depenen de les funcions replicatives de l'hoste o del virus coinfectant. L'estudi dels virus satèl·lit és rellevant per comprendre les interaccions entre virus, les coinfeccions i les estratègies de control víric.
  • 2. Alguns exemples coneguts inclouen els satèl·lits del virus del mosaïc del tabac i el virus de l'hepatitis D, que depèn del virus de l'hepatitis B.
  • ca  virus segmentat, n m
  • es  virus segmentado, n m
  • fr  virus segmenté, n m
  • en  segmented virus, n

Conceptes bàsics i classificació dels virus

Definición
Virus que té el genoma dividit en diversos fragments d'àcid nucleic, encapsidats junts o per separat, cadascun dels quals codifica parts específiques de les proteïnes víriques.

Nota

  • 1. El genoma segmentat permet processos com el reassortiment, que pot generar noves combinacions genètiques quan les cèl·lules es coinfecten per diferents virus del mateix tipus. Els segments poden ser d'RNA o de DNA, tot i que la segmentació és més comuna en virus d'RNA. L'estudi dels virus segmentats és fonamental per comprendre l'evolució vírica, la variabilitat antigènica i la generació de pandèmies.
  • 2. En els virus segmentats es produeix sovint reassortiment. Per exemple, el virus de la grip A és un virus d'RNA segmentat amb vuit segments, cadascun dels quals codifica una o més proteïnes víriques.
  • 2. Aquest tipus d'estructura és característic de virus com els virus de la grip i els reovirus.