fase prodròmica
fase prodròmica
Cicle víric i interacció amb l'hoste
- ca fase prodròmica, n f
- ca període prodròmic, n m
- es fase prodrómica, n f
- es periodo prodrómico, n m
- fr période prodromique, n f
- fr phase prodromique, n f
- en prodromal period, n
- en prodromal stage, n
Cicle víric i interacció amb l'hoste
Definición
Període inicial d'una malaltia caracteritzat per l'aparició de símptomes inespecífics o generals, que precedeixen els símptomes més característics i definitoris de la infecció.
Nota
- La fase prodròmica en una malaltia vírica reflecteix la interacció inicial del virus amb el sistema immunitari i sovint coincideix amb la multiplicació inicial del virus en els teixits locals.
fase tardana
fase tardana
Cicle víric i interacció amb l'hoste
- ca fase tardana, n f
- ca fase tardana vírica, n f
- es fase tardía, n f
- fr phase tardive, n f
- en late phase, n
- en late phase of the virus, n
Cicle víric i interacció amb l'hoste
Definición
Etapa del cicle de replicació vírica que segueix la fase primerenca i en la qual es produeix la síntesi massiva de proteïnes víriques estructurals i no estructurals, l'assemblatge dels nous virions i el seu alliberament.
Nota
- La fase tardana és un punt estratègic per a l'acció dels antivírics, ja que inhibir qualsevol procés d'aquesta fase pot reduir la producció de virions infectius.
fase tardana vírica
fase tardana vírica
Cicle víric i interacció amb l'hoste
- ca fase tardana, n f
- ca fase tardana vírica, n f
- es fase tardía, n f
- fr phase tardive, n f
- en late phase, n
- en late phase of the virus, n
Cicle víric i interacció amb l'hoste
Definición
Etapa del cicle de replicació vírica que segueix la fase primerenca i en la qual es produeix la síntesi massiva de proteïnes víriques estructurals i no estructurals, l'assemblatge dels nous virions i el seu alliberament.
Nota
- La fase tardana és un punt estratègic per a l'acció dels antivírics, ja que inhibir qualsevol procés d'aquesta fase pot reduir la producció de virions infectius.
filtre HEPA
filtre HEPA
Bioseguretat i biocontenció
- ca filtre HEPA, n m
- es filtro absoluto, n m
- es filtro de alta eficiencia para partículas aéreas, n m
- es filtro HEPA, n m
- fr filtre à haute efficacité pour les particules de l'air, n m
- fr filtre absolu, n m
- fr filtre HEPA, n m
- en absolute filter, n
- en HEPA filter, n
- en high efficiency particulate air filter, n
Bioseguretat i biocontenció
Definición
Filtre d'alta eficiència que reté partícules contaminants de mides diverses en cabines de bioseguretat i sistemes de ventilació a laboratoris i instal·lacions de bioseguretat.
Nota
- El filtre HEPA és extremadament eficient en la retenció de partícules (com ara els microorganismes), però no té cap efecte de retenció o captura sobre gasos i molècules volàtils.
fitovirus
fitovirus
Conceptes bàsics i classificació dels virus
- ca virus vegetal, n m
- ca fitovirus, n m sin. compl.
- es virus vegetal, n m
- fr phytovirus, n m
- fr virus végétal, n m
- en plant virus, n
Conceptes bàsics i classificació dels virus
Definición
Virus capaç d'infectar plantes i replicar-se dins de les seves cèl·lules.
Nota
- 1. Els virus vegetals poden tenir un genoma d'RNA o DNA, monocatenari o bicatenari, segmentats o no, amb embolcall o sense. Són patògens intracel·lulars obligats que es transmeten principalment per vectors biològics, com els insectes fitòfags, per contacte mecànic, per llavors o per transmissió vertical. Penetren a través de ferides o punts d'infecció creats pels vectors. L'estudi dels virus vegetals és essencial per a l'agricultura, el control de plagues i la millora genètica de les plantes.
- 2. Les infeccions per virus vegetals poden provocar símptomes molt visibles en la planta, com ara mosaics, clorosi, nanisme, deformacions o necrosi. Tenen un impacte significatiu en l'agricultura, l'economia i la seguretat alimentària.
- 3. Per exemple, són virus vegetals el gènere Tobamovirus (al qual pertany el virus del mosaic del tomàquet), els Potyvirus i els Geminiviridae.
fòmit
fòmit
Epidemiologia vírica
- ca fòmit, n m
- es fomes, n m
- es fómite, n m
- fr fomite, n m
- fr matière contaminée, n f
- en fomes, n
- en fomite, n
Epidemiologia vírica
Definición
Objecte inert que pot esdevenir un focus de transmissió d'infeccions com a conseqüència dels microorganismes patògens que té adherits a la superfície.
formació en bioseguretat
formació en bioseguretat
Bioseguretat i biocontenció
- ca formació en bioseguretat, n f
- es formación en bioseguridad, n f
- fr formation en biosécuritté, n f
- en training in biosafety, n
Bioseguretat i biocontenció
Definición
Formació destinada a les persones que manipulen agents biològics, orientada a la identificació dels perills, l'avaluació dels riscos i la incorporació de mesures preventives i de protecció en la pràctica quotidiana, amb la finalitat de minimitzar-los.
Nota
- Les instal·lacions i els laboratoris que treballen amb agents biològics han d'instaurar un pla de formació en bioseguretat, amb una programació anual que possibiliti la formació continuada i demostrable del personal en contacte amb els perills biològics.
fusió
fusió
Cicle víric i interacció amb l'hoste
- ca fusió, n f
- es fusión, n f
- fr fusion, n f
- en fusion, n
Cicle víric i interacció amb l'hoste
Definición
Fase del cicle biològic d'un virus, posterior a l'adherència, en què l'embolcall s'integra a la membrana cel·lular de la cèl·lula hoste i allibera la càpsida dins el citoplasma d'aquesta cèl·lula.
Nota
- La fusió és pròpia dels virus amb embolcall, com els virus de la grip, el VIH i els herpesvirus.
