verb comissiu
verb comissiu
- ca verb comissiu, n m
- es verbo comisivo
- fr verbe commissif
- en commissive verb
Definición
En la terminologia de John L. Austin, verb amb què el subjecte es compromet a fer alguna cosa en el futur.
Nota
- Per exemple, prometre, comprometre's, etc. Quan aquest tipus de verbs s'utilitzen com a performatius, es diu que l'acte il·locutiu té un caràcter comissiu. Així, Et promet que hi aniré demà.
verb comportamental
verb comportamental
- ca verb comportamental, n m
- es verbo comportamental
- fr verbe behavitif
- en behavitive verb
Definición
En la terminologia de John L. Austin, verb amb què el subjecte expressa una determinada conducta, actitud social o sentiment.
Nota
- Es tracta de verbs com ara felicitar, disculpar-se, elogiar, etc. Quan aquests verbs s'utilitzen com a performatius, es parla d'acte il·locutiu comportamental. Així, Admire les teues aptituds, T'agraïsc que hages vingut.
verb copulatiu
verb copulatiu
- ca verb copulatiu, n m
- ca verb atributiu, n m sin. compl.
- es verbo atributivo
- es verbo copulativo
- fr verbe attributif
- fr verbe copulatif
- en copulative verb
Definición
Verb que serveix de nexe entre un subjecte i un atribut, i que no funciona, per tant, com a nucli del predicat.
Nota
- Són copulatius els verbs ser, estar, paréixer i semblar.
verb d'acció
verb d'acció
- ca verb d'acció, n m
- es verbo de acción
- fr verbe d'action
- en dynamic verb
Definición
Verb que expressa un esdeveniment que pot ser controlat per un agent i que pot ocasionar una sèrie de repercussions en un objecte.
Nota
- Els verbs d'acció subcategoritzen un subjecte amb paper semàntic agent. Córrer, menjar, trencar són, per exemple, verbs d'acció. S'oposa a verb estatiu.
verb d'elevació
verb d'elevació
- ca verb d'elevació, n m
- es verbo de elevación
- fr verbe de montée
- en raising verb
Definición
En gramàtica generativa, verb que permet que el subjecte de l'oració inserida esdevinga subjecte de la principal.
Nota
- Per exemple, el verb semblar, que permet obtenir l'oració Joan sembla estar cansat a partir d'oracions del tipus Sembla que Joan està cansat.
verb d'estat
verb d'estat
- ca verb estatiu, n m
- ca verb d'estat, n m sin. compl.
- es verbo de estado
- es verbo estativo
- fr verbe d'état
- fr verbe statif
- en stative verb
Definición
Verb que expressa un estat o una qualitat del subjecte, i no una acció realitzada per ell.
Nota
- Per exemple, agradar, pertànyer o els predicats tenir maldecap, estar malalt, etc. En general, els verbs estatius es caracteritzen sintàcticament per no admetre l'imperatiu i per subcategoritzar un subjecte que presenta normalment el paper semàntic d'experimentador o de tema.
verb d'influència
verb d'influència
- ca verb de comandament, n m
- ca verb d'influència, n m sin. compl.
- es verbo de influencia
- es verbo de mando
- fr verbe de commande
- en verb of command
Definición
Verb amb què se sol·licita, s'insta o es força algú perquè faça o deixe de fer alguna cosa.
Nota
- Són de comandament verbs com aconsellar, impedir, manar, ordenar, prohibir o suggerir. Aquests verbs poden prendre com a complement una subordinada substantiva en subjuntiu (He suggerit a Pere que canvie les persianes) o en infinitiu (Li he aconsellat agafar la baixa). En aquests verbs el subjecte tàcit de l'infinitiu coincideix amb el complement indirecte del verb de la principal.
verb de comandament
verb de comandament
- ca verb de comandament, n m
- ca verb d'influència, n m sin. compl.
- es verbo de influencia
- es verbo de mando
- fr verbe de commande
- en verb of command
Definición
Verb amb què se sol·licita, s'insta o es força algú perquè faça o deixe de fer alguna cosa.
Nota
- Són de comandament verbs com aconsellar, impedir, manar, ordenar, prohibir o suggerir. Aquests verbs poden prendre com a complement una subordinada substantiva en subjuntiu (He suggerit a Pere que canvie les persianes) o en infinitiu (Li he aconsellat agafar la baixa). En aquests verbs el subjecte tàcit de l'infinitiu coincideix amb el complement indirecte del verb de la principal.
verb de comunicació
verb de comunicació
- ca verb de dicció, n m
- ca verb de comunicació, n m sin. compl.
- ca verb de llengua, n m sin. compl.
- ca verb dicendi [dicendi: la], n m sin. compl.
- es verbo de dicción
- es verbo de lengua
- es verbo dicendi
- fr verbe de diction
- fr verbe dicendi
- en dicendi verb
- en verb of speaking
Definición
Verb que expressa que el subjecte realitza un acte de parla, com dir, enunciar, afirmar, etc.
Nota
- Aquests verbs sovint s'usen per a introduir enunciats literals en els discursos directes, com en Llavors el director va dir: «Es clou la sessió». Aquests verbs poden prendre com a complement una subordinada substantiva en indicatiu (Va dir que tornaria l'endemà). Alguns verbs de dicció també es poden construir amb una subordinada substantiva en subjuntiu i, aleshores, funcionen com a verbs de voluntat (Em va dir que tornés l'endemà).
verb de creació
verb de creació
- ca verb de creació, n m
- es verbo de creación
- fr verbe de création
- en creation verb
Definición
Verb que selecciona un complement directe que designa l'objecte originat a conseqüència de l'acció verbal.
Nota
- Són verbs de creació construir, dissenyar, escriure, fer, pintar, realitzar: construir un pont, fer un pastís, pintar un quadre. Hi ha verbs de creació que no poden prescindir del seu complement (fer, realitzar), però n'hi ha que sí, ja que lèxicament indiquen la classe d'objecte que es crea (pintar, escriure).
