solidaritat
solidaritat
- ca solidaritat, n f
- es solidaridad
- fr solidarité
- en solidarity
Definición
En glossemàtica, relació de dependència o de pressuposició mútua de dos termes en el nivell sintagmàtic del decurs.
Nota
- Per exemple, la relació entre els morfemes de persona i nombre en les formes verbals. La solidaritat és un tipus d'interdependència.
solidaritat lèxica
solidaritat lèxica
- ca solidaritat lèxica, n f
- es solidaridad léxica
- fr solidarité lexicale
- en lexical solidarity
Definición
En la terminologia d'Eugenio Coseriu, determinació semàntica d'un mot per mitjà d'un arxilexema o d'un lexema que funciona com a tret distintiu del dit mot.
Nota
- Per exemple, la relació de determinació de bordar per mitjà de gos o de talar per mitjà de arbre.
sonant
sonant
- ca sonant, n f
- es sonante
- fr sonante
- en sonant
Definición
So que, des del punt de vista articulatori, es realitza sense constricció o amb una lleu constricció del corrent d'aire expirat.
Nota
- Les sonants són sempre sonores i poden ocupar, segons les llengües, tant la posició sil·làbica de nucli (com les vocals) com les posicions marginals d'obertura i coda (com les consonants). Són sonants /l, ʎ, m, n, ɾ, r/. S'oposa a consonant obstruent o consonador.
sonicitat
sonicitat
- ca sonicitat, n f
- ca perceptibilitat, n f sin. compl.
- ca sonoritat, n f sin. compl.
- es perceptibilidad
- es sonoridad
- fr perceptibilité
- fr sonorité
- en perceptibility
- en sonority
Definición
Grau de prominència segmental, relacionat amb l'audibilitat i amb l'obertura d'un so.
Nota
- Atenent a la sonicitat, els sons d'una llengua es poden classificar en una escala de major a menor perceptibilitat. Així, els sons oberts són més perceptibles que els tancats. Entre les vocals, la /a/ ho és més que les altres; entre les consonants, són més perceptibles les sonores que les sordes, les líquides que les fricatives, etc. [V. jerarquia de sonicitat]
sonor -a
sonor -a
- ca sonor -a, adj
- es sonoro ‑ra
- fr sonore
- fr voisé ‑ée
- en voiced
Definición
Dit del tret fonològic que es caracteritza per la vibració de les cordes vocals en l'emissió fònica.
Nota
- És fonològicament rellevant en totes les llengües naturals i permet distingir les consonants sordes de les sonores. S'oposa a sord.
sonoritat
sonoritat
- ca sonicitat, n f
- ca perceptibilitat, n f sin. compl.
- ca sonoritat, n f sin. compl.
- es perceptibilidad
- es sonoridad
- fr perceptibilité
- fr sonorité
- en perceptibility
- en sonority
Definición
Grau de prominència segmental, relacionat amb l'audibilitat i amb l'obertura d'un so.
Nota
- Atenent a la sonicitat, els sons d'una llengua es poden classificar en una escala de major a menor perceptibilitat. Així, els sons oberts són més perceptibles que els tancats. Entre les vocals, la /a/ ho és més que les altres; entre les consonants, són més perceptibles les sonores que les sordes, les líquides que les fricatives, etc. [V. jerarquia de sonicitat]
sonoritat
sonoritat
- ca sonoritat, n f
- es sonoridad
- fr sonorité
- en voicing
Definición
Propietat dels sons que presenten el tret sonor.
sonorització
sonorització
- ca sonorització, n f
- es sonorización
- fr sonorisation
- en voicing
Definición
Procés pel qual una articulació consonàntica sorda esdevé totalment o parcialment sonora, bé com a canvi diacrònic, bé com a realització sincrònica producte d'una assimilació.
Nota
- Per exemple, la sonorització de la consonant velar del mot llogar procedent del llatí LOCĀRE, o, sincrònicament, la sonorització de la /s/ en la seqüència dis-me.
sord -a
sord -a
- ca sord -a, adj
- es sordo ‑da
- fr non-voisé -ée
- fr sourd sourde
- en unvoiced
Definición
Dit del tret fonològic que es caracteritza per l'absència de vibració de les cordes vocals en l'emissió fònica.
Nota
- S'oposa a sonor.
sordesa
sordesa
- ca sordesa, n f
- es sordez
- fr caractère non-voisé
- en unvoicing
Definición
Propietat dels sons que presenten el tret sord.
