so oclusiu laringal
so oclusiu laringal
- ca so oclusiu laringal, n m
- es sonido oclusivo laringal
- fr son occlusif laringé
- en laryngeal occlusive sound
Definición
Articulació laringal consistent en el tancament o obertura sobtada de les cordes vocals.
Nota
- Es representa per [ʔ] i és fonèticament rellevant, per exemple, en la separació de vocals coincidents que no formen diftong.
so pulmonar
so pulmonar
- ca so pulmonar, n m
- es sonido pulmonar
- fr son pulmonaire
- en pulmonic sound
Definición
So produït fent servir el flux d'aire procedent dels pulmons.
Nota
- Totes les llengües tenen sons pulmonars. En català tots els sons són pulmonars.
sociolecte
sociolecte
- ca varietat diastràtica, n f
- ca sociolecte, n f sin. compl.
- ca varietat social, n f sin. compl.
- es variedad diastrática
- fr variété diastratique
- en social class variety
Definición
Varietat característica de grups socialment afins, això és, de grups que comparteixen unes determinades característiques socioeconòmiques i educatives.
sociolecte
sociolecte
- ca sociolecte, n m
- ca dialecte social, n m sin. compl.
- es dialecto social
- es sociolecto
- fr dialecte social
- fr sociolecte
- en social dialect
- en sociolect
Definición
Varietat característica d'un determinat grup o capa social d'una comunitat.
Nota
- Els parlants d'un sociolecte normalment comparteixen unes determinades característiques socioeconòmiques i educatives.
sociolingüística
sociolingüística
- ca sociolingüística, n f
- ca lingüística social, n f sin. compl.
- ca lingüística sociològica, n f sin. compl.
- ca sociologia del llenguatge, n f sin. compl.
- es lingüística sociológica
- es sociolingüística
- fr linguistique sociologique
- fr sociolinguistique
- en sociolinguistics
- en sociological linguistics
Definición
Disciplina que estudia les interaccions entre la llengua i el medi social.
Nota
- La sociolingüística s'ocupa, així, de les varietats de llengua motivades per factors com ara la classe social, l'edat, el sexe, etc., de la identitat lingüística dels grups socials, dels fenòmens de bilingüisme, diglòssia, etc. Alguns autors diferencien la microsociolingüística de la macrosociolingüística: la primera s'ocuparia de les relacions interpersonals i dels actes de parla; la segona, en canvi, se centraria en l'estudi de les comunitats bilingües o multilingües, de la planificació lingüística i les actituds lingüístiques, etc. Ha rebut altres denominacions segons el major o menor èmfasi en el vessant lingüístic o en el social; per exemple, lingüística social o sociologia del llenguatge.
sociolingüística interaccional
sociolingüística interaccional
- ca sociolingüística interaccional, n f
- es sociolingüística interaccional
- fr sociolinguistique interactionnelle
- en interactional sociolinguistics
Definición
Model d'anàlisi sociolingüística desenvolupat fonamentalment per John Gumperz que proposa l'anàlisi de la inferència conversacional com a mètode per a arribar a una comprensió profunda del que succeeix en els intercanvis comunicatius.
Nota
- La inferència és un procés mitjançant el qual els participants en una conversa arriben a interpretar d'una manera situada, contextualitzada, les intencions comunicatives dels altres parlants i, a partir d'ací, elaboren les seues respostes. La sociolingüística interaccional s'interessa fonamentalment per les interaccions comunicatives socioculturalment rellevants i, molt especialment, per aquelles en què s'estableix una relació jeràrquica entre els participants que està determinada per factors socials o culturals, com ara la relació que es dona entre un metge i un pacient o entre un professor i un estudiant. Alguns autors també inclouen dins de la sociolingüística interaccional les aportacions de l'interaccionisme simbòlic d'Erving Goffman.
sociolingüística quantitativa
sociolingüística quantitativa
- ca sociolingüística quantitativa, n f
- ca sociolingüística variacionista, n f sin. compl.
- es sociolingüística cuantitativa
- fr sociolinguistique quantitative
- en quantitative sociolinguistics
Definición
Model d'anàlisi sociolingüística desenvolupat per William Labov que estudia amb mètodes estadístics la realització de les variables lingüístiques i la relació que mantenen amb les variables socials i estilístiques.
sociolingüística variacionista
sociolingüística variacionista
- ca sociolingüística quantitativa, n f
- ca sociolingüística variacionista, n f sin. compl.
- es sociolingüística cuantitativa
- fr sociolinguistique quantitative
- en quantitative sociolinguistics
Definición
Model d'anàlisi sociolingüística desenvolupat per William Labov que estudia amb mètodes estadístics la realització de les variables lingüístiques i la relació que mantenen amb les variables socials i estilístiques.
sociologia del llenguatge
sociologia del llenguatge
- ca sociolingüística, n f
- ca lingüística social, n f sin. compl.
- ca lingüística sociològica, n f sin. compl.
- ca sociologia del llenguatge, n f sin. compl.
- es lingüística sociológica
- es sociolingüística
- fr linguistique sociologique
- fr sociolinguistique
- en sociolinguistics
- en sociological linguistics
Definición
Disciplina que estudia les interaccions entre la llengua i el medi social.
Nota
- La sociolingüística s'ocupa, així, de les varietats de llengua motivades per factors com ara la classe social, l'edat, el sexe, etc., de la identitat lingüística dels grups socials, dels fenòmens de bilingüisme, diglòssia, etc. Alguns autors diferencien la microsociolingüística de la macrosociolingüística: la primera s'ocuparia de les relacions interpersonals i dels actes de parla; la segona, en canvi, se centraria en l'estudi de les comunitats bilingües o multilingües, de la planificació lingüística i les actituds lingüístiques, etc. Ha rebut altres denominacions segons el major o menor èmfasi en el vessant lingüístic o en el social; per exemple, lingüística social o sociologia del llenguatge.
solecisme
solecisme
- ca solecisme, n m
- es solecismo
- fr solécisme
- en solecism
Definición
Construcció que transgredeix les regles de la sintaxi d'una llengua.
Nota
- Així, l'oració Quan arribe Joan, *avisa-li que no vindré, en què el sintagma nominal Joan, que és el complement directe del verb de l'oració principal (avisa'l), apareix pronominalitzat com a indirecte (*avisa-li).
