part del discurs
part del discurs
- ca categoria lèxica, n f
- ca classe de mots, n f sin. compl.
- ca classe de paraules, n f sin. compl.
- ca part de l'oració, n f sin. compl.
- ca part del discurs, n f sin. compl.
- es categoría léxica
- es clase de palabras
- es parte de del discurso
- es parte de la oración
- fr catégorie lexicale
- fr classe de mots
- fr partie du discours
- en lexical category
- en part of speech
- en word-class
Definición
Categoria integrada pels mots que comparteixen una sèrie de propietats morfològiques, semàntiques i sintàctiques.
Nota
- Les gramàtiques tradicionals diferencien, generalment, vuit categories: el nom, el pronom, l'adjectiu, el verb, l'adverbi, la preposició, la conjunció i la interjecció. En les propostes lingüístiques més recents, es tendeix a establir més categories (els determinants o els quantificadors, per exemple), tot i que a vegades hi ha també propostes d'agrupació (la inclusió dels adverbis en la classe de les preposicions, per exemple). Les expressions part de l'oració, part del discurs, classe de mots i categoria lèxica són, en general, sinònimes: les dues primeres són típiques de la gramàtica tradicional; la tercera, de l'estructuralisme, i la darrera dels corrents lingüístics més actuals. Tot i amb això, a vegades s'han tractat d'establir diferències entre els termes anteriors i s'ha considerat, per exemple, que les parts del discurs s'identifiquen amb les categories lèxiques i les parts de l'oració amb les categories sintagmàtiques
participant
participant
- ca participant, n m
- es participante
- fr participant
- en participant
Definición
Persona que intervé en un acte de parla, com ara l'emissor o parlant i el receptor o oient.
participant
participant
- ca participant, n m
- es participante
- fr participant
- en participant
Definición
Entitat que intervé en una relació predicativa i que apareix denotada per un argument nominal.
Nota
- El terme ha sigut utilitzat a vegades per a designar els papers semàntics, sobretot aquells que presenten una relació més directa amb la predicació, com ara l'agent, el pacient, l'experimentador i el destinatari.
participi
participi
- ca participi, n m
- ca participi passat, n m sin. compl.
- ca participi passiu, n m sin. compl.
- es participio
- es participio pasado
- es participio pasivo
- fr participe
- fr participe passé
- en participle
- en passive participle
- en past participle
Definición
Forma no personal del verb que no té valor modal ni temporal sinó aspectual, en la mesura que expressa el procés de l'esdeveniment verbal en l'acabament.
Nota
- Funciona com una mena d'adjectiu verbal i presenta característiques de l'adjectiu (pot rebre marques de gènere i nombre) i del verb (conserva moltes particularitats del règim verbal). Les terminacions regulars del participi són ‑at per a la primera conjugació, ‑ut per a la segona i ‑it per a la tercera. La segona i la tercera presenten a més un gran nombre de participis irregulars. Aquesta forma no personal participa en la formació dels temps de perfet o temps compostos, juntament amb l'auxiliar haver, i en la formació de les construccions passives, juntament amb l'auxiliar ser. També apareix en les construccions absolutes de participi. Les denominacions sinònimes participi passat o participi passiu s'usen per oposició al participi present de llengües com el llatí.
participi absolut
participi absolut
- ca participi absolut, n m
- es participio absolut
- fr participe absolu
- en absolute participle
Definición
Construcció absoluta de participi.
participi actiu
participi actiu
- ca participi present, n m
- ca participi actiu, n m sin. compl.
- es participio activo
- es participio presente
- fr participe présent
- en active participle
- en present participle
Definición
Forma no personal del verb llatí que es forma afegint al tema de present la terminació ‑ns, ‑ntis i que expressa la capacitat de realitzar l'acció verbal.
Nota
- Així, amans, ‑ntis 'qui estima', del verb amare 'estimar'. El català no ha mantingut el participi present com a forma verbal, i les formes que procedeixen de participis presents funcionen com a noms (cantant, estudiant), adjectius (bullent, ixent) o preposicions (durant, mitjançant). El comportament verbal d'aquests participis encara es pot constatar en la construcció concessiva no obstant això o això no obstant.
participi passat
participi passat
- ca participi, n m
- ca participi passat, n m sin. compl.
- ca participi passiu, n m sin. compl.
- es participio
- es participio pasado
- es participio pasivo
- fr participe
- fr participe passé
- en participle
- en passive participle
- en past participle
Definición
Forma no personal del verb que no té valor modal ni temporal sinó aspectual, en la mesura que expressa el procés de l'esdeveniment verbal en l'acabament.
Nota
- Funciona com una mena d'adjectiu verbal i presenta característiques de l'adjectiu (pot rebre marques de gènere i nombre) i del verb (conserva moltes particularitats del règim verbal). Les terminacions regulars del participi són ‑at per a la primera conjugació, ‑ut per a la segona i ‑it per a la tercera. La segona i la tercera presenten a més un gran nombre de participis irregulars. Aquesta forma no personal participa en la formació dels temps de perfet o temps compostos, juntament amb l'auxiliar haver, i en la formació de les construccions passives, juntament amb l'auxiliar ser. També apareix en les construccions absolutes de participi. Les denominacions sinònimes participi passat o participi passiu s'usen per oposició al participi present de llengües com el llatí.
participi passiu
participi passiu
- ca participi, n m
- ca participi passat, n m sin. compl.
- ca participi passiu, n m sin. compl.
- es participio
- es participio pasado
- es participio pasivo
- fr participe
- fr participe passé
- en participle
- en passive participle
- en past participle
Definición
Forma no personal del verb que no té valor modal ni temporal sinó aspectual, en la mesura que expressa el procés de l'esdeveniment verbal en l'acabament.
Nota
- Funciona com una mena d'adjectiu verbal i presenta característiques de l'adjectiu (pot rebre marques de gènere i nombre) i del verb (conserva moltes particularitats del règim verbal). Les terminacions regulars del participi són ‑at per a la primera conjugació, ‑ut per a la segona i ‑it per a la tercera. La segona i la tercera presenten a més un gran nombre de participis irregulars. Aquesta forma no personal participa en la formació dels temps de perfet o temps compostos, juntament amb l'auxiliar haver, i en la formació de les construccions passives, juntament amb l'auxiliar ser. També apareix en les construccions absolutes de participi. Les denominacions sinònimes participi passat o participi passiu s'usen per oposició al participi present de llengües com el llatí.
participi present
participi present
- ca participi present, n m
- ca participi actiu, n m sin. compl.
- es participio activo
- es participio presente
- fr participe présent
- en active participle
- en present participle
Definición
Forma no personal del verb llatí que es forma afegint al tema de present la terminació ‑ns, ‑ntis i que expressa la capacitat de realitzar l'acció verbal.
Nota
- Així, amans, ‑ntis 'qui estima', del verb amare 'estimar'. El català no ha mantingut el participi present com a forma verbal, i les formes que procedeixen de participis presents funcionen com a noms (cantant, estudiant), adjectius (bullent, ixent) o preposicions (durant, mitjançant). El comportament verbal d'aquests participis encara es pot constatar en la construcció concessiva no obstant això o això no obstant.
partícula
partícula
- ca partícula, n f
- es partícula
- fr particule
- en particle
Definición
Unitat lingüística, normalment invariable i sense significat autònom, que funciona com a element de relació entre frases o paraules o com a afix lèxic.
