participi - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
participi
participi
- ca participi, n m
- ca participi passat, n m sin. compl.
- ca participi passiu, n m sin. compl.
- es participio
- es participio pasado
- es participio pasivo
- fr participe
- fr participe passé
- en participle
- en passive participle
- en past participle
Definición
Forma no personal del verb que no té valor modal ni temporal sinó aspectual, en la mesura que expressa el procés de l'esdeveniment verbal en l'acabament.
Nota
- Funciona com una mena d'adjectiu verbal i presenta característiques de l'adjectiu (pot rebre marques de gènere i nombre) i del verb (conserva moltes particularitats del règim verbal). Les terminacions regulars del participi són ‑at per a la primera conjugació, ‑ut per a la segona i ‑it per a la tercera. La segona i la tercera presenten a més un gran nombre de participis irregulars. Aquesta forma no personal participa en la formació dels temps de perfet o temps compostos, juntament amb l'auxiliar haver, i en la formació de les construccions passives, juntament amb l'auxiliar ser. També apareix en les construccions absolutes de participi. Les denominacions sinònimes participi passat o participi passiu s'usen per oposició al participi present de llengües com el llatí.
