oposició gradual
oposició gradual
- ca oposició gradual, n f
- es oposición gradual
- fr opposition graduelle
- en gradual opposition
Definición
Oposició fonològica que s'estableix entre dos termes que posseeixen diferents graus d'un mateix tret.
Nota
- Per exemple, l'oposició entre les vocals /i/ i /e/ d'una mateixa sèrie, la palatal. L'oposició gradual exclou l'equipol·lent i la privativa.
oposició multilateral
oposició multilateral
- ca oposició multilateral, n f
- es oposición multilateral
- fr opposition multilatérale
- en multilateral opposition
Definición
Oposició fonològica que s'estableix entre dos termes que comparteixen una base de comparació comuna a altres termes del sistema.
Nota
- L'oposició entre /p/ i /r/, per exemple, és multilateral perquè molts altres fonemes comparteixen els trets consonant i oral. S'oposa a oposició bilateral.
oposició neutralitzable
oposició neutralitzable
- ca oposició neutralitzable, n f
- es oposición neutralizable
- fr opposition neutralisable
- en neutralizable opposition
Definición
Oposició fonològica que desapareix en determinats contextos fònics.
Nota
- Així, l'oposició entre /p/ i /b/, basada en el tret de sonoritat, desapareix quan aquests fonemes es troben en posició final, de manera que cup i cub sonen igualment [kúp]. S'oposa a oposició constant.
oposició privativa
oposició privativa
- ca oposició privativa, n f
- es oposición privativa
- fr opposition privative
- en privative opposition
Definición
Oposició fonològica que s'estableix entre dos termes, un dels quals posseeix un tret que l'altre no té.
Nota
- Per exemple, l'oposició /d/ i /t/, tots dos oclusius i dentals, però oposats pel tret de sonoritat. L'oposició privativa exclou l'oposició equipol·lent i la gradual.
oposició proporcional
oposició proporcional
- ca oposició proporcional, n f
- es oposición proporcional
- fr opposition proportionnelle
- en proportional opposition
Definición
Oposició fonològica que s'estableix entre dos termes que comparteixen amb altres termes del sistema el tret que els oposa.
Nota
- Per exemple, el tret de sonoritat que oposa /p/ i /b/ diferencia també les parelles /t/ i /d/, /f/ i /v/, etc. S'oposa a oposició aïllada.
optatiu
optatiu
- ca optatiu, n m
- es optativo
- fr optatif
- en optative
Definición
Mode que en el sistema verbal d'algunes llengües expressa el desig o la possibilitat.
Nota
- Apareix en diverses llengües indoeuropees antigues (indoirànic, tokhari, grec, etc.), i en altres, com el llatí, s'ha assimilat al subjuntiu.
oració
oració
- ca oració, n f
- ca frase, n f sin. compl.
- ca O, n f abrev.
- es frase
- es oración
- es O abrev.
- fr phrase
- fr P abrev.
- en phrase
- en sentence
- en S abrev.
Definición
Unitat d'organització gramatical que prototípicament relaciona i concerta un sintagma nominal amb funció de subjecte amb un sintagma verbal amb funció de predicat, que sintàcticament pot ser autònoma o no i que constitueix la mínima unitat de comunicació completa.
oració activa
oració activa
- ca oració activa, n f
- es oración activa
- fr phrase active
- en active sentence
Definición
Oració que conté un verb transitiu en veu activa.
Nota
- Així, L'autor presentà la seua obra. En aquestes oracions el subjecte gramatical i el lògic coincideixen.
oració adjectiva
oració adjectiva
- ca oració adjectiva, n f
- es oración adjetiva
- fr phrase adjective
- en adjectival sentence
Definición
Oració subordinada que equival funcionalment i distribucionalment a un adjectiu o sintagma adjectival.
Nota
- Atenent a criteris formals, les oracions adjectives es poden classificar en oracions de relatiu, com en M'agrada el xic [que vam conéixer ahir], oracions de participi, com en Corregirem els treballs [realitzats durant l'any passat], i oracions de gerundi, com en Hi havia dos homes [robant el banc]. Tradicionalment s'han identificat les oracions adjectives amb les oracions de relatiu. Cal tenir en compte, però, que hi ha oracions de relatiu que no són adjectives i que les oracions de participi i de gerundi poden ser també adjectives.
oració adscriptiva
oració adscriptiva
- ca oració adscriptiva, n f
- es oración adscriptiva
- fr phrase adscriptive
- en adscriptive sentence
Definición
Oració atributiva en què s'assenyala una determinada propietat del subjecte.
Nota
- Per exemple, Joan és escriptor. En aquest tipus d'oracions, el subjecte i l'atribut no poden permutar-se lliurement (*Escriptor és Joan), el verb copulatiu pot ser ser o estar segons les propietats aspectuals de l'oració (És alt, Està malalt) i l'atribut respon als interrogatius què i com (Què és?, Com està?). Contrasta amb oració equativa.
