oració de relatiu substantiva
oració de relatiu substantiva
- ca oració de relatiu substantiva, n f
- es oración de relativo sustantiva
- fr proposition relative substantive
- en nominal restrictive clause
Definición
En gramàtica tradicional, oració de relatiu que no té cap antecedent i que es comporta funcionalment com un sintagma nominal.
Nota
- Per exemple, l'oració de relatiu Qui no vulga pols de l'oració composta Qui no vulga pols que no vaja a l'era. S'oposa a oració de relatiu adjectiva. Les oracions de relatiu substantives són un subtipus de les oracions de relatiu lliures.
oració declarativa
oració declarativa
- ca oració declarativa, n f
- ca oració assertiva, n f sin. compl.
- ca oració enunciativa, n f sin. compl.
- ca oració indicativa, n f sin. compl.
- es oración declarativa
- es oración enunciativa
- es oración indicativa
- fr phrase déclarative
- fr phrase énonciative
- fr phrase indicative
- en declarative sentence
- en indicative sentence
Definición
Oració que expressa un judici o una asserció, de caràcter afirmatiu o negatiu.
Nota
- Per exemple, Els éssers humans són animals socials.
oració deliberativa
oració deliberativa
- ca oració deliberativa, n f
- es oración deliberativa
- fr phrase délibérative
- en deliberative sentence
Definición
Oració amb la qual el subjecte s'interroga i dubta sobre el que ha de fer.
Nota
- Per exemple, Es preguntava si havia encertat en l'elecció. En llatí s'utilitzava el subjuntiu amb aquest valor.
oració desiderativa
oració desiderativa
- ca oració desiderativa, n f
- ca oració optativa, n f sin. compl.
- es oración desiderativa
- es oración optativa
- fr phrase désiderative
- fr phrase optative
- en desiderative sentence
- en optative sentence
Definición
Oració que expressa un desig.
Nota
- Per exemple, Tant de bo poguera endevinar el futur!
oració disjuntiva
oració disjuntiva
- ca oració disjuntiva, n f
- es oración disyuntiva
- fr phrase disjonctive
- en disjunctive sentence
Definición
Oració coordinada que indica una relació d'exclusió entre les oracions que la componen.
Nota
- Per exemple, Treballarà o continuarà estudiant. La disjunció s'indica per mitjà del nexe o, o per mitjà dels nexes correlatius del tipus o… o, o bé… o bé.
oració distributiva
oració distributiva
- ca oració distributiva, n f
- es oración distributiva
- fr phrase distributive
- en distributive sentence
Definición
Oració coordinada que indica una relació d'alternança entre les oracions que la componen.
Nota
- Per exemple, Ara ve, ara se'n va. Aquesta relació s'indica per mitjà dels mots correlatius ara… ara, sia… sia, fora… fora, etc.
oració dubitativa
oració dubitativa
- ca oració dubitativa, n f
- es oración dubitativa
- fr phrase dubitative
- en dubitative sentence
Definición
Oració que expressa un dubte.
Nota
- Per exemple, Potser ja són les dotze.
oració enunciativa
oració enunciativa
- ca oració declarativa, n f
- ca oració assertiva, n f sin. compl.
- ca oració enunciativa, n f sin. compl.
- ca oració indicativa, n f sin. compl.
- es oración declarativa
- es oración enunciativa
- es oración indicativa
- fr phrase déclarative
- fr phrase énonciative
- fr phrase indicative
- en declarative sentence
- en indicative sentence
Definición
Oració que expressa un judici o una asserció, de caràcter afirmatiu o negatiu.
Nota
- Per exemple, Els éssers humans són animals socials.
oració equativa
oració equativa
- ca oració equativa, n f
- es oración ecuativa
- fr phrase équative
- en equational sentence
Definición
Oració atributiva en la qual un sintagma nominal és identificat amb un altre sintagma nominal per mitjà del verb ser.
Nota
- Per exemple, Joan és l'alcalde del meu poble. En aquest tipus d'oracions, el subjecte i l'atribut poden permutar-se lliurement (L'alcalde del meu poble és Joan), l'atribut respon a l'interrogatiu qui i admet la pronominalització pel clític el o per una de les variants morfològiques (Joan l'és), tot i que el clític ho resulta més normal (Joan ho és). Contrasta amb oració adscriptiva.
oració escindida
oració escindida
- ca oració clivellada, n f
- ca oració escindida, n f sin. compl.
- es oración escindida
- es oración hendida
- fr phrase clivée
- en cleft sentence
Definición
Oració marcada en la qual es focalitza contrastivament un constituent oracional situant-lo entre el verb copulatiu ser i una oració de relatiu o una oració encapçalada per la conjunció que.
Nota
- Per exemple, a l'oració no marcada L'Enric ens ho ha dit, hi correspon l'oració clivellada És l'Enric qui ens ho ha dit o bé És l'Enric que ens ho ha dit, en la qual l'Enric rep el focus contrastiu i la subordinada conté informació compartida pels interlocutors. Tot i que no és tan habitual, també es possible que el constituent postcopular tinga un caràcter temàtic i la subordinada aporte informació nova, com en Fou aleshores que es va adonar de tot.
