jerarquia prosòdica
jerarquia prosòdica
- ca jerarquia prosòdica, n f
- es jerarquía prosódica
- fr hiérarchie prosodique
- en prosodic hierarchy
Definición
En fonologia mètrica, estructura de constituents que regeix la fonologia del grup fònic, o sintagma fonològic, i que es deriva de l'estructura sintàctica mitjançant regles.
Nota
- Aquestes regles poden variar d'una llengua a una altra, tot i que la variació sembla situar-se dins d'uns límits universalment determinats. L'aspecte més destacat de la jerarquia prosòdica és que està estrictament estratificada: els mots s'agrupen en grups clítics (va veure, el ratolí), aquests en sintagmes fonològics (va veure el ratolí), aquests en sintagmes entonatius (Joan va veure el ratolí) i aquests en seqüències (Joan va veure el ratolí que es menjà el blat del llaurador).
jerarquia relacional
jerarquia relacional
- ca jerarquia relacional, n f
- es jerarquía relacional
- fr hiérarchie relationnelle
- en relational hierarchy
Definición
En gramàtica relacional, jerarquia de les principals funcions sintàctiques oracionals (o relacions gramaticals) que presenta la següent ordenació: subjecte > complement directe > complement indirecte > complement oblic > aturat.
Nota
- D'acord amb aquesta jerarquia, les llengües posseeixen procediments morfològics o lèxics que permeten que un sintagma nominal que tinga una determinada funció assumisca una funció jeràrquicament superior. En anglés, per exemple, el complement indirecte d'una oració com ara John gave a book to Mary 'John donà un llibre a Mary' pot avançar primer a la posició de complement directe, com en John gave Mary a book, i després a la de subjecte, com en Mary was given a book by John.
jerarquia temàtica
jerarquia temàtica
- ca jerarquia temàtica, n f
- es jerarquía temática
- fr hiérarchie thématique
- en thematic hierarchy
Definición
En gramàtica generativa, jerarquia que ordena els papers o funcions semàntiques d'acord amb la possibilitat que apareguen en una determinada posició sintàctica o que s'expressen mitjançant una categoria.
Nota
- Per exemple, la selecció del subjecte entre els arguments es va delimitar inicialment mitjançant la jerarquia següent: agent > instrumental > tema/pacient. D'acord amb això, només en absència d'un agent, l'instrumental pot esdevenir subjecte, i només en absència d'un agent i un instrumental, el tema o pacient pot esdevenir subjecte.
jeroglífic
jeroglífic
- ca jeroglífic, n m
- es jeroglífico
- fr hiéroglyphe
- en hieroglyphic
Definición
Sistema d'escriptura basat en ideogrames utilitzat, entre d'altres, en les cultures egípcia i maia.
junció
junció
- ca junció, n f
- es junción
- fr jonction
- en junction
Definición
En la terminologia de Lucien Tesnière, relació sintàctica per la qual a un node s'hi afigen un o uns altres nodes de la mateixa categoria i amb idèntica funció sintàctica.
Nota
- La unió dels nodes pot fer-se a través de junctius o amb comes. La junció inclou les nocions de coordinació i juxtaposició de la gramàtica tradicional. Tu i jo, Menjaven, ballaven i bevien.
junctiu
junctiu
- ca junctiu, n m
- es juntivo
- fr jonctif
- en junctive
Definición
En la terminologia de Lucien Tesnière, element buit que uneix o bé mots plens o bé els nodes que formen els mots plens.
Nota
- Els junctius corresponen a les conjuncions de coordinació de la gramàtica tradicional i es poden classificar, d'una banda, en junctius de mots i junctius de sintagmes i, d'una altra, en adjuntius (i, ni) i disjuntius (o).
juntura
juntura
- ca frontera, n f
- ca juntura, n f sin. compl.
- es frontera
- es juntura
- fr frontière
- fr jointure
- fr joncture
- en boundary
- en juncture
Definición
Límit entre unitats lingüístiques contigües, assenyalat en la representació formal per mitjà del símbol (#), per a la frontera de mots, el símbol (+), per a la frontera de morfemes, o el símbol ($), per a la frontera de síl·laba.
Nota
- En la tradició lingüística nord-americana, rep el nom de juntura.
juxtaposició
juxtaposició
- ca juxtaposició, n f
- ca parataxi, n f sin. compl.
- es parataxis
- es yuxtaposición
- fr juxtaposition
- fr parataxe
- en juxtaposition
- en parataxis
Definición
Unió d'oracions sense cap nexe que explicite el tipus de relació semàntica que s'hi estableix.
Nota
- Aquesta relació es dedueix a partir del context pragmaticodiscursiu, dels temps i modes verbals de les oracions juxtaposades, etc. Així, entre les oracions juxtaposades Se n'anà; estava molt cansat, s'estableix una relació causal no explicitada per cap conjunció.
